Dóna la impressió que certs sectors de l’unionisme comencen a
estar absolutament desequilibrats. I és que tan sols es pot comprendre la reacció de Cristina Fallarés en el seu article a El Mundo imaginant una nit de
malsons amb diables i monstres paranormals fent entrar en follia a la protagonista. Únicament sota els efectes dels mals records d’aquella suor freda, del despertar sobtat pel perill inventat o de l’excés d’estat
d’alerta per la defensa, és possible entendre el recel de la senyora en qüestió
davant la llista d’Agustí Colomines. Guaita!, la llista és aquí. I no, no és purament una llista. És un text on per defensar certa
argumentació es donen uns noms a manera de demostració empírica del fet. En cap
cas s’etiqueta a ningú de mal català.
Alguns
estem ja molt cansats de les acusacions de pensament únic, de boicot a les
tesis unionistes (bé, si és que van més enllà de les amenaces i
la por), del Sr. Rivera fent-se la víctima amb TV3 o CatRadio, de demagògics discursos de
silenciar a representants de la diferencia i la discrepància a la majoritària
veu independentista. I quan fas un recorregut per les diferents cadenes i
mitjans de comunicació i il·lustres la confirmació de què la representació de
veus discordants amb el procés i la independència hi son i
molt possiblement per damunt de la seva representativitat electoral… ai las!, ja
has fet una llista de catalans botiflers. Doncs no. En aquest cas, no. Vaja, no
si és que qui ho veu així no pretén més que tornar-se a fer la víctima distraient
al personal amb noves i malaltisses persecucions.
Però
diré més: tots els qui surten a la llista es guanyen la vida amb això de les
tertúlies i els articles d’opinió públics? Cobren per donar la seva visió del
procés? Viuen de tot plegat? Doncs mirin: si no els agrada sortir en una
llista, de professions n’hi ha i moltes. A mi, quan vulguin em poden posar a la
llista dels independentistes que van per les ones i el paper defensant la seva
posició. Això sí, cobrant. Que l’altre dia em van posar en una de Twitter sota
el nom de "separatas" i
encara no he vist ni un euro. En català diem: qui no vulgui pols que no
vagi a l’era. Apa, doncs això.
