Ho deia el 19 de desembre de l'any passat en aquest article a l'E-Notícies. Destaco: "davant la nova situació creada damunt el tauler de joc, el Rei (Juan Carlos) ha
de començar a ser conscient que l’escac i mat és una amenaça real (més real que
ell mateix)" o " de
moment l’únic il·lès de tot plegat és el príncep Felip.
Per això i davant el que pot ser un imminent escac i mat, al Rei només li resta
una solució per evitar la desfeta de la monarquia espanyola: abdicar a favor
del seu hereu...". No em repetiré, però ahir es confirmava l'escac al
rei en un intent per què la degradació de la imatge i la pèrdua de suports no
signifiquin el mat a la monarquia. En no més de trenta dies, Espanya coronarà un
nou Rei, no hi ha cap dubte. Aquesta abdicació no és un moment d'hiperactivitat reial víctima de la improvització. El
rei ha estat sotmés a un "escrache" i ha cercat l'acord per plegar i
assegurar la successió. Esta tot lligat i ben lligat amb les dues
forces majoritàries, encara avui dia, a l'Estat.
Personalment, i m'agafo el dret a l'equivocació
doncs aquest no requereix de consentiment constitucional, aquesta
abdicació respon a dues coordenades prou clares, deixant de banda edat i estat
físic: el procés català i el resultat de les europees. Els dubtes generats
envers el bipartidisme en les últimes eleccions al parlament de Brusel.les o Estrasburg també
podrien canviar majories al "Congreso"
envers un referèndum pel dret a decidir monarquia o república. La coronació de Felipe significa una oportunitat per
recuperar suports socials.
D'altra
banda el repte sobiranista engegat pel procés català jo no és per un rei en decadència. Massa pòsit
per ser creïble. Tan sols un nou monarca pot liderar resposta a un dels
desafiaments més importants de la recent història de l'estat Espanyol. Felip VIè recuperarà la simbologia de la tercera via.
Gestos, paraules, intencions... Una via que sempre ha estat en construcció però
on molts dels catalans mai han acabat de veure l'estació del destí final fins que la
sentència de l'Estatut va destrossar rails i confirmar què amb aquest tren no
s'arribaria a l'anhel de la consideració total. Imagino una frase del discurs del
dia de la coronació: "(...) Prometo trabajar i trabajaré, por
una España que des del proyecto común entienda, acepte y respete, la diversidad que nos hace más fuertes (...)".Per repetides i
escoltades, no creïbles ja. En resum, una nova cara per una tercera via
que a Catalunya ja molts no s'empassen.
Des
d'aquestes línies vull mostrar la meva simpatia amb tots aquells que s'han
manifestat bandera republicana ESPANYOLA en mà. Però personalment aquesta
lluita avui en dia ja
no és la meva. L'estelada porta implícita la república en el seu anhel. I en
això estic. Sort als qui durant aquests dies demanaran
el Dret a Decidir sobre monarquia o república. La necessitaran. Ep!, nosaltres també i tant o més. Ho tenen tot
lligat i ben lligat. Vaja!, com sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.