L’editorial de la Revista del Vallès, d’avui
divendres 5 d’octubre, es postula favorable a la convocatòria d’un referèndum
per l’autodeterminació de Catalunya afirmant que “això només se sabrà amb una
consulta” i que aquesta ha de fer-se sota “una pregunta clara i concisa, sense eufemismes”. Fins aquí signo
la columna. No imagino una pregunta de l’estil: “esta vostè d’acord amb què el Quebec arribi a ser sobirà després
d’haver fet una oferta formal al Canadà per una nova associació econòmica i política
en l’àmbit del projecte de llei sobre el futur del Quebec i de l’acord firmat
el 12 de juny del 1995?” .
Millor un: independència si o no?
Ara bé, el columnista, com a gat
vell, amaga uns quants asos a la màniga: un pràcticament impossibilita la
consulta i l’altre prostitueix el resultat. Està molt bé fer costat a la
democràcia i el dret a decidir reconegut internacionalment (que no en la Constitució Espanyola )
però en cap cas agafant camins impossibles i donant veu a vot a qui no li
correspon.
“És obvi que el que es faci ha de ser legal, perquè aquestes són les
regles de tot estat de dret. La legalitat es pot modificar, però a través de la
llei”. Qui escriu això és perfectament conscient de quines són aquestes regles
del joc de la legalitat a què fa referència: reformar la Constitució Espanyola
per encabir-hi el dret a un referèndum per l’autodeterminació. Anem a fer repàs
del procés: aquesta reforma hauria de ser aprovada al principi per dos terços
de la càmera (títol X article 168) a
l’afectar a al Títol preliminar (en què es descriu p.e. la unitat d’Espanya) i
significaria la immediata dissolució de les Corts. Un cop escollides es
procediria a l’estudi del nou text constitucional que hauria de ser aprovat per
dos terços, tan en el “Congreso” com en el “Senado”. Aprovada la reforma seria
sotmesa a referèndum. Més enllà de la dificultat del protocol, aquesta
Constitució implica, a dia d’avui, per a la seva revisió i en el supòsit concret
del dret a l’autodeterminació un posicionament favorable dels dos partits
majoritaris a l’Estat Espanyol (PP i PSOE). Qui valora aquesta possibilitat?
Ningú. Sí, s’ha de fer legal però s’haurà de salvar aquest parany i cercar la
legalitat més enllà de la Constitució
Espanyola i de l’Estat Espanyol tot acudint al dret
internacional.
“Ara bé, aquesta pregunta perquè sigui vinculant i no merament
consultiva, s’ha de fer a tota Espanya per una raó d’arrel històrica.” Anem
a imaginar: la pertinença d’Espanya a l’euro i la unió europea perquè sigui vinculant i no merament
consultiva, s’ha de fer a tots els estats membres per una raó d’arrel
històrica”. Deixem-ho estar i anem sortint, no? No, els qui han de votar són
tots aquells que resideixen en la comunitat amb intencions secessionistes. I
com en justícia, hi ha precedents: en els referèndums al Quebec han votat els
habitants de la província canadenca del Quebec; en cap cas la totalitat dels
canadencs. Tanmateix podem imaginar que seran els escocesos i no tots els
ciutadans del Regne Unit els propers. Pretendre que en un procés de secessió el
dret de vot sigui universal és
impedir la victòria de la majoria de la minoria.
“De fet, el procediment lògic seria un Referèndum legal i consultiu
exclusivament a Catalunya i un altre vinculant a nivell general...” A
Catalunya consultar i a Espanya decidir. I si no coincideixen, Espanya a
guanyar i Catalunya a acatar. I aquí radica la diferencia de posicionament. Uns
creuen que el subjecte és Espanya i d’altres que és Catalunya. En cap cas, de
la mateixa forma que fan els amics de la Revista del Vallès, qüestionaré un subjecte o
l’altre i respectaré com suposo que faran ells, i hauria de fer tothom, el
resultat d’un procés democràtic, just i legal.
Salut