Somriures
per qui conviu amb les llàgrimes. Il·lusió en qui abraça el desencís. Alegria pel
que ha de dissimular tristors. Esperança en qui viu envoltat de pors. Sensació
de companyonia per aquells que reconeixen habitualment la soledat. Retorn
altruista a una professió solidaria. Amor que es veu compensat amb amor. Vitalitat
per qui treballa amb la mort. Això es va veure i va passar ahir.
Ho
heu assolit. A vegades manquen paraules per descriure imatges; visions que són
difícils de reflectir en paper. Ahir les expressions facials, les mirades i
els somriures dels professionals de la Unitat de Cures Pal·liatives de la Fundació Hospital /Asil
de Granollers durant la inauguració de la remodelació dels espais, i realitzades
gràcies a la campanya ciutadana i de ciutat la Mitja la correm pel Toti i pels que ens han
deixat o lluiten contra el càncer, signifiquen una injecció d’esperança
envers l’esser humà i són indescriptibles. I ho són per què no expressen una
satisfacció per la millora personal de cadascun d’ells sinó per la convicció en ells de
la solució a mancances pels veritables protagonistes de tot plegat: els malalts,
els seus grans protegits. Ahir les
il·lusions del primer dia es transformaven en material tangible per un avui i
demà millors.
Una
paraula ens feien arribar que recollíem en nom de tots: gràcies. I em permeto
la llicencia de parlar per molts: no, gràcies a vosaltres. És relativament fàcil vendre guitarres, fer
signar assegurances, aixecar avions, imprimir mapes o escriure quan et compares
amb qui treballa amb la mort, conviu amb ella, el seu desgast i encara disposa
de forces per acompanyar als familiars i amics.
Demanar
disculpes a tots ells: no, no hem acabat amb la merda del càncer, ja ens hauria
agradat. La nostra tan sols ha estat una petita aportació per a la millora
assistencial dels malalts. Però guanyarem. D’aquesta guerra en sortirem
victoriosos amb professionals com els que tenim treballant en investigació,
tractaments i atenció. No serà fàcil, ens queden moltes llàgrimes per gastar
davant tant desgast. Però ho farem.
Com
va posar Alejandro Dumas en boca dels
tres mosqueters: “tots per un, un per
tots”. Son temps difícils i aquells que ens van assegurar la nostra
sanitat ara es fan enrere i travessen les línies vermelles que mai s’haurien de
posar en qüestió. Però què no es preocupin els nostres professionals, sortirem
en el seu rescat. ARA, més que mai tots hem de fer possible l’atenció encara
que sigui per un. Ara més que mai aquest un i les seves necessitats ens han de
marcar el camí a tots. Imaginació, solidaritat, altruisme, esforç i treball. No
hi ha una altra, no ho faran per nosaltres.
Gràcies
al Toti, al Xavi, al Marcel, al Kike i al record de tants altres per fer-ho
possible. Gràcies a l’Ajuntament de Granollers, al diari ARA, a Gran Centre
Granollers i a la Mitja ,
però sobretot a tots i cadascun de vosaltres. Felicitats i a continuar.
I
no defallim mai per recordar-li al càncer: VES A LA MERDA ! FOT EL CAMP, NO ETS
DELS NOSTRES!
Avui
més que mai...
Salut