Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vinardell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vinardell. Mostrar tots els missatges

dijous, 28 de juny del 2012

TOTS PER A UN, UN PER A TOTS


Somriures per qui conviu amb les llàgrimes. Il·lusió en qui abraça el desencís. Alegria pel que ha de dissimular tristors. Esperança en qui viu envoltat de pors. Sensació de companyonia per aquells que reconeixen habitualment la soledat. Retorn altruista a una professió solidaria. Amor que es veu compensat amb amor. Vitalitat per qui treballa amb la mort. Això es va veure i va passar ahir.
Ho heu assolit. A vegades manquen paraules per descriure imatges; visions que són difícils de reflectir en paper. Ahir les expressions facials, les mirades i els somriures dels professionals de la Unitat de Cures Pal·liatives de la Fundació Hospital/Asil de Granollers durant la inauguració de la remodelació dels espais, i realitzades gràcies a la campanya ciutadana i de ciutat la Mitja la correm pel Toti i pels que ens han deixat o lluiten contra el càncer, signifiquen una injecció d’esperança envers l’esser humà i són indescriptibles. I ho són per què no expressen una satisfacció per la millora personal de cadascun d’ells sinó per la convicció en ells de la solució a mancances pels veritables protagonistes de tot plegat: els malalts, els seus grans protegits. Ahir les il·lusions del primer dia es transformaven en material tangible per un avui i demà millors.
Una paraula ens feien arribar que recollíem en nom de tots: gràcies. I em permeto la llicencia de parlar per molts: no, gràcies a vosaltres. És relativament fàcil vendre guitarres, fer signar assegurances, aixecar avions, imprimir mapes o escriure quan et compares amb qui treballa amb la mort, conviu amb ella, el seu desgast i encara disposa de forces per acompanyar als familiars i amics.
Demanar disculpes a tots ells: no, no hem acabat amb la merda del càncer, ja ens hauria agradat. La nostra tan sols ha estat una petita aportació per a la millora assistencial dels malalts. Però guanyarem. D’aquesta guerra en sortirem victoriosos amb professionals com els que tenim treballant en investigació, tractaments i atenció. No serà fàcil, ens queden moltes llàgrimes per gastar davant tant desgast. Però ho farem.
Com va posar Alejandro Dumas en boca dels tres mosqueters: “tots per un, un per tots”. Son temps difícils i aquells que ens van assegurar la nostra sanitat ara es fan enrere i travessen les línies vermelles que mai s’haurien de posar en qüestió. Però què no es preocupin els nostres professionals, sortirem en el seu rescat. ARA, més que mai tots hem de fer possible l’atenció encara que sigui per un. Ara més que mai aquest un i les seves necessitats ens han de marcar el camí a tots. Imaginació, solidaritat, altruisme, esforç i treball. No hi ha una altra, no ho faran per nosaltres.
Gràcies al Toti, al Xavi, al Marcel, al Kike i al record de tants altres per fer-ho possible. Gràcies a l’Ajuntament de Granollers, al diari ARA, a Gran Centre Granollers i a la Mitja, però sobretot a tots i cadascun de vosaltres. Felicitats i a continuar.
I no defallim mai per recordar-li al càncer: VES A LA MERDA! FOT EL CAMP, NO ETS DELS NOSTRES!
Avui més que mai...
Salut

dimecres, 21 de setembre del 2011

LA MITJA 2012. LA FAREM PEL TOTI, PERÒ TAMBÉ PER TOTS ELS QUE ENS HAN DEIXAT

Granollers a 21 de setembre del 2011

Havia de ser una mitja més, una de tantes, una qualsevol. Un nou esforç de superació, una prova més de la capacitat de resistència, del compromís envers un objectiu, desafiament a la voluntat davant un repte més. Kilòmetres d’esperança abans del dia, dies previs d’hores de patiment o diversió segons el dia, distancies fetes per fer la distancia. Uns 21, xifra màgica d’il·lusions, que volíem ignorar que serien mancats d’il·lusió.
El 16 d’agost ho va canviar tot. Ens va deixar, no ho havia de fer, ja en tenia prou, era lògica la retirada. Es va acabar la cursa més difícil d’en Toti, el company del recorregut dels anys. El llibre vital de l’amic tancat abans de l’hora prevista, una vida trencada massa aviat. Una lluita de més de 21 Km, una guerra de molt més d’una hora i quaranta, un esforç superior al necessari per córrer, de dificultat màxima. Córrer per acabar parat davant la desmesurada agressivitat de la malaltia. Creuar la línia d’arribada per no tornar a posar-se les sabatilles desgastades per tanta fricció. Una carrera de rival massa fort, rivalitat finalment perduda.
Durant aquest temps, metres i metres de companyonia, de conversació sonora primer, silenciosa més tard, finalment muda. Mirades de complicitat davant la dificultat de la cursa, abraçades solidaries amb la intuïció d’un avançament, desencís al reduir la velocitat de la progressió, llàgrimes davant l’abandonament, plors múltiples per no haver arribat al final desitjat. Impossibilitat de tornar-ho a provar el proper any.
Ara, la Mitja de Granollers 2012, ja no serà com les altres, però retrobem la il·lusió amb la iniciativa engegada per uns quants, que ha de ser d’uns molts, de tots. Els “21 els correm per tu TOTI” ha de significar l’aplec davant el seu record. Un esforç, però, que cadascú pot aprofitar per dedicar-lo a aquells que ens han deixat. Un homenatge per un, que s’ha de fer per molts, que es pot fer per qualsevol. Un missatge en què qui no coneixia en Toti hi pot posar un altre nom, el del seu particular record.
Aquest any la Mitja l’haurem de córrer sense ell, la farem per ell, el tindrem  present durant el recorregut i l’acabarem amb ell. S’ho mereix, ens ho mereixem. Creuarem l’arribada, mirarem amunt i aixecarem els dits, les mans o els braços en senyal d’una victòria que se’ns va negar físicament però que afirmarem amb el record. Saltarem, pararem, ens agenollarem o simplement traspassarem el final esgotats i sense força per fer res. Tancarem els ulls i el veurem somrient, com sempre, agraint que li hàgim fet creuar la cinta final.
Tant és si fas els 21 o els 5, si la corres o la veus córrer, si trepitjaràs amb velocitat l’asfalt o estaràs quiet a les voreres. Tots ens podrem posar una camiseta en el seu record i col·laborar, amb el preu simbòlic de la mateixa, a lluitar contra el càncer.
Ara la iniciativa recull signatures per fer arribar la proposta als organitzadors, ¿vols col·laborar?, entra a l’enllaç i agregat al grup. Et necessitem.
Salut