TOTS PER A UN, UN PER A TOTS

Somriures per qui conviu amb les llàgrimes. Il·lusió en qui abraça el desencís. Alegria pel que ha de dissimular tristors. Esperança en qui viu envoltat de pors. Sensació de companyonia per aquells que reconeixen habitualment la soledat. Retorn altruista a una professió solidaria. Amor que es veu compensat amb amor. Vitalitat per qui treballa amb la mort. Això es va veure i va passar ahir.

Ho heu assolit. A vegades manquen paraules per descriure imatges; visions que són difícils de reflectir en paper. Ahir les expressions facials, les mirades i els somriures dels professionals de la Unitat de Cures Pal·liatives de la Fundació Hospital/Asil de Granollers durant la inauguració de la remodelació dels espais, i realitzades gràcies a la campanya ciutadana i de ciutat la Mitja la correm pel Toti i pels que ens han deixat o lluiten contra el càncer, signifiquen una injecció d’esperança envers l’esser humà i són indescriptibles. I ho són per què no expressen una satisfacció per la millora personal de cadascun d’ells sinó per la convicció en ells de la solució a mancances pels veritables protagonistes de tot plegat: els malalts, els seus grans protegits. Ahir les il·lusions del primer dia es transformaven en material tangible per un avui i demà millors.

Una paraula ens feien arribar que recollíem en nom de tots: gràcies. I em permeto la llicencia de parlar per molts: no, gràcies a vosaltres. És relativament fàcil vendre guitarres, fer signar assegurances, aixecar avions, imprimir mapes o escriure quan et compares amb qui treballa amb la mort, conviu amb ella, el seu desgast i encara disposa de forces per acompanyar als familiars i amics.

Demanar disculpes a tots ells: no, no hem acabat amb la merda del càncer, ja ens hauria agradat. La nostra tan sols ha estat una petita aportació per a la millora assistencial dels malalts. Però guanyarem. D’aquesta guerra en sortirem victoriosos amb professionals com els que tenim treballant en investigació, tractaments i atenció. No serà fàcil, ens queden moltes llàgrimes per gastar davant tant desgast. Però ho farem.

Com va posar Alejandro Dumas en boca dels tres mosqueters: “tots per un, un per tots”. Son temps difícils i aquells que ens van assegurar la nostra sanitat ara es fan enrere i travessen les línies vermelles que mai s’haurien de posar en qüestió. Però què no es preocupin els nostres professionals, sortirem en el seu rescat. ARA, més que mai tots hem de fer possible l’atenció encara que sigui per un. Ara més que mai aquest un i les seves necessitats ens han de marcar el camí a tots. Imaginació, solidaritat, altruisme, esforç i treball. No hi ha una altra, no ho faran per nosaltres.

Gràcies al Toti, al Xavi, al Marcel, al Kike i al record de tants altres per fer-ho possible. Gràcies a l’Ajuntament de Granollers, al diari ARA, a Gran Centre Granollers i a la Mitja, però sobretot a tots i cadascun de vosaltres. Felicitats i a continuar.

I no defallim mai per recordar-li al càncer: VES A LA MERDA! FOT EL CAMP, NO ETS DELS NOSTRES!

Avui més que mai...

Salut