dilluns, 4 de juny de 2012

ABANS TOROS QUE TREBALL


Som el que volem i tenim el que ens mereixem. I per això ens hauríem de sorprendre de l’existència encara del dubte de si Espanya ha de ser intervinguda per Europa. No és tan sols un tema econòmic, què també. Principalment és una necessitat de retornar a l’ordre i fer-nos recuperar les prioritats de uns valors perduts durant l’opulència de nous rics en la que continuem immersos. Intervenció ja!!!
“Todavia somos muy jovenes para trabajar y en la feria nos divertimos mucho” (font 20 minutos). Així de contundent és la resposta de Raquel i Irene, 17 anys, justificant el seu vot favorable a malbaratar 15000 euros del pressupost municipal de Guijo de Galisteo (Càceres-Murcia) a tres actes taurins enlloc d’invertir-los en crear tres llocs de treball a eventuals. L’ocupació ha perdut el referèndum per 242 vots a 181 davant l’edificant valor nacional dels toros. És necessari remarcar que la taxa d’atur al municipi supera el 25% i la juvenil a Espanya el 51%. Algú els hi ha dit?
El referèndum provoca angoixa, i el seu resultat vergonya, indignació i repulsa. D’un costat preocupa l’omissió de responsabilitats dels governants; aixopluguen una decisió supèrflua a la voluntat dels ciutadans mentre mai els fan exercir aquest dret sobre temes vitals. De l’altra, reflecteix el caràcter espanyol de festa, pandereta i manca de solidaritat.
Mentre uns prefereixen la sanguinolenta festa de la tauromàquia, altres visiten nenes de cinc anys amb els calçotets del seu pare, mostren un somriure sense dents o devoren afamats als menjadors socials (Periodico avui). Mentre uns subvencionen sostres per matar braus, altres ploren desconsolats davant la pèrdua de la llar. Mentre unes pensen ser massa joves per treballar, altres surten a la carrera per arribar dels primers a la cua de l’oferta d’un treball. Mentre uns prefereixen encara riure negant la realitat, altres vessen llàgrimes per una realitat desesperant.
Puto país aquest que escull generar sang als animals enlloc de lluitar per parar l’hemorràgia d’humans. Merda de societat aquella que permet la misèria dels similars becant a uns quants miserables de vestit marca paquets i armats per executar vides. Indignant justificació la dels llocs de treball generats per l’assassinat davant la creació d’ocupació que no esdevé mort.
Espanya és el que volen els seus ciutadans. Espanya és això. Espanya no és tan sols els seus governants. Espanya som tots (ens agradi o no). I aquesta Espanya em molesta, millor dit, em repugna. Avui més que mai Espanya em provoca arcades i no em representa.
Decisions com aquesta (banal però de gran significació) demanen amb urgència que vingui qui ens posi a lloc. Serà dur, però és necessari.
Salut

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.