SINGULARS

El programa Singulars del Canal 33 d’ahir, presentat i dirigit per Jaume Barberà, va evidenciar que davant aquesta estafa, anomenada crisi, hi ha dues visions a les desitjades solucions: 1.- seguir treballant des de l’òptica del sistema establert, les polítiques especulatives dels mercats i els mateixos protagonistes o 2.- canviar-lo per complert amb solucions que tinguin en compte també a les persones i amb nous representants.

Això no és una crisi, és la disfressa del nou format d’enfrontament bèl·lic amb el que s’imposen els diners i el poder als febles del primer món. Enlloc d’armes, mercats financers; enlloc de bombes, deute sobirà; enlloc de soldats, especuladors... La propera diana: Itàlia. Això sí, la majoria de víctimes dels danys col·laterals continuen essent els més innocents (o menys culpables).

La Sra. Ada Colau va representar la segona opció. Amb oratòria clara i contundent, va dir el que molts pensen i que defenso en molts dels articles escrits darrerament. Resumim-ho en 10 punts (algunes apreciacions les afegeixo en clau personal):

1.- Els qui han de prendre decisions sobre solucions són els mateixos que han estat els principals causants de la crisi, per acció o omissió. No pot ser. Dimissió del govern actual, assemblea constituent, i regeneració democràtica on el poder resideixi de nou en els ciutadans. Noves organitzacions polítiques i agents socials menys partitocràtics, transparents i participatius. Més democràcia real.

2.- Obligació i vigilància sobre la fluïdesa del crèdit a famílies i empreses dels bancs rescatats. En cap cas, amb la virulència poc lògica de temps passats.

3.- Depuració de responsabilitats davant la justícia pels directius de les entitats financeres que han de ser rescatades.

4.- Obligada responsabilitat social de les entitats rescatades amb actuacions com la d’adquirir amb els diners del rescat actius immobiliaris organitzant una oferta pública de lloguer social amb opció de compra per aquelles famílies desnonades o en fase d’embargament i necessitat d’ajut.

5.- Dació en pagament ja! retroactiva i amb una bona llei que eviti també els possibles fraus i excessos (en cap cas com a recomanació i tant restrictiva com el que s’ha intentat fer).

6.- Canvi contundent en el model productiu. I això no és possible sense una major inversió en investigació i desenvolupament o educació i formació. Hi ha altres llocs on retallar sense hipotecar el futur.

7.- Control dels moviments especulatius dels mercats financers. Canvis impositius en les SICAV (i d’altres als més rics) i persecució impecable de l’evasió de divises i el diner negre.

8.- Dret a decidir sí, i si es decideix independència, també.

9.- Més Europa amb un únic supervisor bancari, una única política fiscal i un BCE amb més funcions.

10.- Més mobilització social davant aquesta gran estafa. Són necessàries més iniciatives i amb més suport ciutadà com la de les PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca), el 15MpaRato (iniciativa popular per dur-lo davant la justícia), etc...

Tot està per fer, tot és possible. Però no ens quedem quiets. Ja fa massa temps que tot era possible i encara està per fer.

Gràcies Sr. Barberà per donar veu als qui moltes vegades són emmudits.

Salut