dilluns, 11 de juny del 2012

PLOU O HI HA QUI PIXA?


Anem xops. La humitat damunt la roba entumeix els ossos. Mirem al cel, no plou. Observem amb atenció i el líquid és brut, molt brut. D’un brut irracional, groller, injust, maliciós, mesquí i fal·laç. No plou, se’ns pixen a sobra.
Aquest cap de setmana ha estat la confirmació: això no és una crisi, és una estafa. El capitalisme no era veritat. Ha estat un frau d’uns que hem de pagar tots per acabar beneficiant als causants sota explicacions de joc semàntic enganyós i actuacions de mofa. El capitalisme era pels beneficis d’uns quants sense retorn. Ara, per les pèrdues actuem sota les premisses del comunisme d’alguns capitalistes que no retornaran res.
És una secreció constant d’estafa irracional: primer el poder dels diners després les persones; de grolleria insultant al menyspreu de qui escolta; severament injust en el repartiment de les responsabilitats i les seves conseqüències; maliciós amb les solucions; mesquí davant la manca de qualitat moral de qui pren decisions i ens representa; fal·laç en les explicacions.
A aquests, els hauríem d’explicar que fal·làcia és amagar la realitat d’un rescat fent servir altres paraules. Que estafa és negar diners per prioritats públiques i assolir-ne quantitats ingents per sanejar empreses privades. Que una acció és dolosa quan dota de liquiditat a un sistema bancari obviant les necessitats de qui és desnonat o embargat per hipoteques o crèdits. Que un engany és suposar que aquests arribaran a les famílies i empreses obviant la poca responsabilitat social mostrada per qui els rep. Que és d’imbecil creure que retornaran i que seran els bancs els responsables del deute sense que aquest afecti al dèficit públic.
Que és d’una astúcia pèssima negar constantment avui el que passarà demà. Que es mostra deslleialtat al càrrec no sortint a donar explicacions en primer lloc i primera persona. Que es fa mofa del representat al ser rescatat per altres i sortir a la foto del dia després rient i aplaudint un gol i plorant per no ser present a un partit de tenis. Que no senyors, que a molts això ens fa plorar.
Confirmat: això no és un crisi, és una estafa. I no, no plou se’ns pixen a sobre.
Salut

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.