Actualització

"El Barça és més que un club". Aquesta frase ens distorsiona a vegades les raons i ens posiciona al costat del cor. A mi m'ha passat. I en això estic ara mateix. Reflexionant, pensant, interpretant converses, diàlegs, trucades de telèfon. Per què també es basa en agafar la màxima informació possible i aquesta mai la trobaràs tancat únicament en les teves opinions.
De l'article què podeu trobar tot seguit, avui dia ho signo gairebé tot. Ara bé després de reflexionar, el punt 1 avui el veig diferent. 
Per què hem de negar la denúncia d'un suposat delicte pel sol fet de ser un club de futbol? Pensaríem el mateix sí aquesta denúncia fes referència a una empresa qualsevol? El Barça està per sobre de la llei i els seus àmbits de control? Què hi hagi una mà negra seria prou atenuant per a negar el delicte? Els socis poden obviar les irregularitats atemorits per les conseqüències i deixant via lliure per què els gestors, els uns i els altres, utilitzin el club sabedors de la inexistència de responsabilitats?
Avui dia encara dubto de si el gran perjudicat, en cas de confirmació del delicte, serà el club o els signants del contracte de Neymar. Desitjo que acabi pagant qui ho hauria de fer. És més, si acabés pagant el Barça quelcom a la justícia no esta ben resolt. Però... i què? Un dia o altre s'haurà d'acabar amb la impunitat que sembla oferir accedir a la direcció del Barça. Arreu, justificar per inacció el delicte d'ahir i el d'avui, permet el de demà. Així és què, independentment del nom del denunciant, si és un o més, si hi ha mà negra o no, hi ha dubtes més què raonables sobra la possibilitat d'un delicte; per tant la denúncia és vàlida.
Això sí, #Rosellexpulsió, #Bartomeudimissió, i #eleccions. Ah què no m'oblidi, #Zubizarretadimissió.

I mira no m'han caigut els anells per rectificar. Feu-ho si creieu què alguna vegada és necessari. En ocasions no és té tota la raó.

ABDICACIÓ A CAN BARÇA

De nou el Barça acusat. Aquest cop per delicte fiscal de 9,1 milions d'euros en el fitxatge de Neymar. L'Agència Tributària ha enviat un informe al jutge de l'Audiència Nacional, Pablo Ruz, on considera que el F.C.Barcelona ha comès evasió d'impostos. Ara serà fiscalia qui cridi a declarar al club i a l'expresident Sandro Rosell; sí, el del "no us fallaré". En saber iniciat el procés, la junta directiva va presentar una declaració complementaria de 13, 5 milions d'euros tot i assegurar que no hi havia irregularitats en el fitxatge; oh, wait!. Regularitzar la seva situació fiscal per via administrativa no eximeix de responsabilitat penal, però la sanció econòmica pot ser menor. I per molt què ho dissimulin significa dubte raonable sobre la innocència defensada. OMG! Déu ens empari (i no parlo de Messi), ja que en la versió més alta aquesta multa arribaria fins i tot a sis vegades la quantitat defraudada, és a dir 55 milions. Guaita!, gairebé un 10% del Nou Camp Nou "Qatar". Això descartant que fossin capaços de dissoldre l'entitat que també està contemplat. Però fem cas d'allò de l'opi del poble i no s'atreviran.

Serveixin aquests punts per mostrar la meva opinió:

1.- Cal "agrair" a Jordi Casas haver portat al club fins aquesta situació per una batalleta d'infant de primària. Segons informacions, ara demanarà també la imputació de Bartomeu i possiblement de Javier Faus sota consideració què dels pagaments realitzats en aquesta operació n'haurien de ser responsables a títol personal i en cap cas el club. Però, no estava segur de què seria així? I si no és així i el F.C.Barcelona ha de fer front a tot plegat? Doncs miri, ja li avanço, gràcies per tan d'amor altruista als colors blaugrana. Haurà estat pitjor el mal que el remei. Felicitats!
2.- Demanar a la directiva la dimissió immediata. Ja n'hi ha prou de veure el club a la banqueta dels acusats. No recordo haver viscut tants processos judicials posant en dubte la credibilitat del FCBarcelona com des de l'arribada de Rosell, la seva abdicació i la coronació d'un nou president posat a dit legalment però amb poca legitimitat democràtica. Un president que en roda de premsa va mentir als socis dient que el contracte de Neymar era legal i no hi havia irregularitats.

3.- L'expulsió com a soci del Sr. Rosell (si es contempla segons estatuts). Per què de la mateixa manera que aplaudeixo la dels Boixos Nois que embruten la imatge d'un club que dels valors en fa bandera, l'expresident ha llençat porqueria com no ho ha fet cap altre. De la seva fugaç estança al capdavant de l'entitat en quedarà la pèssima imatge institucional, el dubte de la legalitat de les seves accions, la persecució de l'anterior president, la judicialització permanent, el comiat de Pep Guardiola, d'Abidal, de Pete Michael o de Valdés sense cap explicació convincent, l'enuig de Messi o la destrossa del millor equip de l'historia. I la llista és pot ampliar.

4.- Per què no veig Jordi's Casas al Madrid i a altres clubs? Per què els organismes oficials, tant tributaris com esportius, no actuen d'ofici en altres casos similars? Com és que de sobte volen fer aparèixer a l'entitat catalana més important i de major ressò internacional com a la malèfica del món del futbol quan ningú dubte que el podriment és arreu?

Aquesta directiva, més enllà d'imaginar mans negres o no i tal com li passava al Rei d'Espanya, no té credibilitat. Cap, nula, zero. I seguint l'exemple del monarca, haurien d'abdicar. Vaja!, si realment estimen el Barça. I amb ells també podria marxar Zubizarreta. Però aquest per aspectes esportius

ROSELL IMPUTAT?

Avui en dia el F.C. Barcelona té un problema davant informacions com l’última del fitxatge de Neymar en mitjans d’escassa credibilitat com la del Mundo (recorden els papers de Mas?) o d’Eduardo Inda (sí, el mateix que va titllar als jugadors del Barça de dopar-se). I és que el president Sandro Rosell i la seva junta directiva, sembla ser gaudeixen del mateix grau de confiança entre molts dels seus socis. Si no, tot el debat i dubtes envers els gestors del club, no faria a cap.

O és que hi hauria culé capaç d’imaginar que la seva directiva anuncia un fitxatge de 57 milions quan n’ha costat realment 95? Què no pot explicar-lo fil per randa tot i no haver-hi, segons últimes informacions, les clàusules de confidencialitat a les que s’havia agafat?

O què el prestigiós F.C. Barcelona pagaria 9 milions d’euros per jugar dos amistosos amb el Santos? Tal vegada, hi ha qui es podria creure que la junta i Ramón Pont, han decidit prescindir de la Fundació en la gestió de 2,5 milions d’euros dedicats a fins socials pels nens de les faveles de Sao Paolo confiant en els Neymar? És més, oi que seria d’il·lús acceptar que han compromès 2 milions d’euros més al pare de Neymar per a descobrir promeses del Santos? I dedicar 4 milions per captar publicitat amb empreses brasileres amb l’aprovació de Manel Arroyo? Ai la! o què tot això hauria estat per tapar el veritable preu del fitxatge existint una comissió de control i disciplina vetllant pel codi ètic? O què darrere de similar import estigués el beneplàcit de Xavier Faus? Que me’n diuen: impensable no? Doncs no. Hi ha qui creu que és possible.

Com s’ha arribat fins aquí? Durant aquests darrers anys i davant de fets inacceptables, denúncies falses, informacions tendencioses no confirmades o decisions de club, la política comunicativa hauria d’haver estat sempre impecable i contundent, si un és conscient de la seva innocència. Sí, amb aquells valors que tant anunciava el llavors candidat Rosell com a irrenunciables: transparència, veracitat i informació al soci; en segons quins casos fins i tot aportant documents a manera de desmentiment. La credibilitat no s’anuncia, és guanya.

Quin han estat els fets objectius? En la junta del Sr. Rosell tot això ha brillat per la seva absoluta absència des de bon inici (són quatre ja els directors de comunicació?). L'opacitat, les mitges veritats o mentides, la manca de transparència o la més absoluta absència en la defensa del club i els seus membres, han estat a l’ordre del dia.

No cal, o tal vegada sí, recordar ara les explicacions sobre els processos oberts contra la seva persona a Brasil, oi? O la solitud de Guardiola davant l’acarnissament de la caverna mediàtica madrilenya? O els motius, mai explicats del comiat del millor entrenador de la història? I els casos Abidal, Pete Michael o Emili Ricard? N’hi ha més: la nocturnitat i improvisació mostrada en l’anunci de la prohibició d’entrar menors al Camp. I vaig a la més recent: la del Camp Nou. De quina credibilitat pot gaudir una junta que fa poc renunciava a un projecte de remodelació per 250 milions sota argument de car i ara presenta la seva proposta de 600?

Doncs personalment, a la consulta de remodelació votaria no. Aquesta junta avui en dia m’ha generat tal grau de desconfiança com per no posar en les seves mans hipotecar el club. Guanyi-s’ho! Sr. Rosell. No seré jo qui l’acusi d’haver actuat deslleialment o de manera delictiva. Que treballi la justícia. Però faci honor als valors que predicava i recuperi la confiança de molts socis que actualment l’han perdut en vostè. I no tan sols per posar el camp al dia. La seva credibilitat, però especialment la del club, estan en joc. I si no és capaç o és imputat, dimiteixi. Oi que estima el Barça? Doncs això.

Per cert, molt fan d’aquests socis que a “títol personal” vetllen pel club i que s’han fet un lloc en el dia a dia barcelonista.

inFAUSt per Messi

El diari El Mundo titulava el passat dia 16: “investigan al padre de Messi por blanqueo de dinero de la droga”. I deien en frases (o farses?) interiors: “examinan su relación con una red de lavado de dinero procedente del narcotráfico”, “la Unidad Central Operativa de la Guardia Civil (UCO) investiga (...), “la investigación está bajo secreto de sumario” o “según fuentes cercanas al caso”... Vaja, tot molt contrastat. Els transporta benvolguts lectors a uns informes de temps ençà?

Doncs mirin, sempre resulta que hi ha algú, que mai se sap qui és, que filtra vés a saber què trencant el que hauria de ser un secret de sumari (guaita! reservat, confidencial i inviolable) on s’acusa a tercers per finalment acabar essent totalment o parcialment desmentit, fins i tot negat, per la part investigadora. Oi Sr. Mas?

Però, que es pot esperar d’una caverna mediàtica incapaç de digerir, i exquisidament retratada en aquella roda de premsa al Santiago Bernabeú, el domini blaugrana de l’etapa Guardiola (el gran dic de contenció davant la inacció de la directiva), d’un Leo Messi convertit en gran referent en el futbol mundial, d’una selecció espanyola mimètica en l’estil al del Camp Nou i farcida de jugadors del Barça guanyant títols mai somiats? Doncs això. Molta irascibilitat, ràbia i incontinència verbal i escrita, en forma de joc brut.

El més preocupant emperò, és què l’actiu més valuós, el referent esportiu actual, acabi ensenyant el seu enuig amb el, ja podem utilitzar inFAUSt?, vicepresident econòmic de la directiva de Rosell. Messi parla poc i planerament, vaja no diu res, però aquest cop ha estat contundent: “el senyor Faus és una persona que no sap gens de futbol i vol manejar el Barça com si fos una empresa, i no ho és. El Barcelona és un dels equips més grans del món i ha de ser representat pels millors dirigents també. I a part li recordo que ni jo ni ningú del meu entorn demanem mai cap augment ni renovació i ell això ho sap molt bé". Ai las!, la crisi no havia agafat el pont aeri?

La cosa Messi fa temps que esta enrarida, com tantes altres al club (i la llista és llarga). Serà capaç el president Rosell de donar resposta a similars atacs i reconduir la situació generada? O amb el temps, la llista dels Cruyff, Guardiola, Emili Ricard, Abidal ... (poca broma amb els noms) haurà de comptar amb un nom més: Leo Messi (collons quina venda no?). Ep! no cal omplir el Camp Nou (o el que serà un nou camp, #SÍSÍ, gràcies a l’estalvi en fotocòpies) de màscares d’exaltació a l’egocentrisme d’un individu. Però fer de Rajoy amb el tema Leo, com si fos la consulta, podrirà la relació. És hora de què Rosell es faci present i de manera tan contundent com ha fet l’astre argentí envers Faus, deixi clar que Messi no es toca. En sabrà? L’historial invita al pessimisme. Albert Rivera diria d’ell que està fracturant i dividint la societat (calla! que això ja és un mal endèmic blaugrana; i català també). Res de nou. 

DRET A DECIDIR A CAN BARÇA

Catalans i catalanes, posem-nos dempeus. Alcem-nos davant el gran repte de les consultes. Aixequem-nos ben d’hora imaginant soroll d’excavadores, topadores, grues i piconadores; arquitectes, aparelladors i paletes. Catalunya fot tuf d’obres.

I és que els dos més alts representants d’aquest país han decidit, en poc temps, preguntar si els deixem posar potes amunt Catalunya amb un únic propòsit: canviar la casa de dalt a baix. Generalitat i Futbol Club Barcelona, ai las! poca broma amb qui són els protagonistes, han pres consciencia de ser presoners d’edificacions d’antany. Les parets ara assimilen murs de contenció pel creixement, les possibilitats econòmiques i la credibilitat d’ambdues institucions. Ja ho diuen: renovar o morir.

De la cosa catalana n’hem parlat, en parlem i, quan tinguin a bé dir-nos la pregunta per saber exactament de què va, en seguirem parlant. Avui cal centrar-nos en l’anunci d’un nou referèndum, en clau culé, pel dret a decidir que fer amb l’estadi: reformar-lo o fer-ne un de nou. Ep! fins i tot caldria pensar en no fer gairebé res. Vaja, un "remendu" que deien els avis. Ara per ara però, moltes intencions i pocs detalls. Bé això dels detalls, quan parla Toni Freixes, sempre sol deixar un regust a poc o gairebé gens. I un cop ha parlat...cal que surti un vicepresident portant la contraria amb les molèsties als socis? No ha d’estranyar doncs els tres directors de comunicació devorats per aquesta junta. Molta sort al quart!

Però davant la presumpta magnitud de similar proposta m’envaeixen diferents preguntes:

no es va fer marxa enrere al projecte Foster per manca de diners? O tal vegada era per l’autoria del Sr. Laporta? No estàvem tan malament com per haver de fer fotocòpies en blanc i negre? Si era veritat, qui pagarà similar inversió? Qatar? Després de vendre la samarreta, molt més important, el nom del Camp ja té preu oi? Les millores significaran un increment dels abonaments de cara al 2016? Hi haurà clàusules de confidencialitat en els pressupostos, projectes i pagaments? És podran votar les dues opcions o tan sols una? L’opció de no fer res, es posarà a la butlleta? Per cert, tot i que no ho van fer públic: quina han escollit com a junta? Per què ja la tenen oi?

Ah! i fent un paral·lelisme amb la cosa catalana, altres dubtes: la pregunta serà clara i la resposta binaria o inclusiva estil qüestionari? El dret a vot el tindran els socis barcelonistes o tots els socis dels diferents clubs espanyols? Han preguntat als organismes internacionals si això podria provocar la imminent sortida dels mateixos? I sobretot, què hi diu ICV?
Casum dena! Una última advertència. No oblidin als de sempre: el Camp Nou o Nou Camp uneix i la proposta divideix, això enfonsarà el club, té tics autoritaris d'altres temps, la gespa serà atacada per plagues vaires, el sostre caurà o fins i tot alguna amenaça de presó per al president Rosell o de bombardeig si es posa l'estelada com a senyal de finalització de l'obra. Així és que... molt de compte amb aquesta votació.

MOLTS VOLEM SER LAPORTA

No senyors. Em nego a muntar a la tartana de descrèdit a Laporta utilitzant instantànies de la festa posterior a un enllaç matrimonial que no m’interessa, ni conec als interessats, per més que la imatge de l’expresident blaugrana intueixi cert estat eufòric de qui no té líquid al fre sinó al fetge.

No, em nego a caure en el parany del butlletí propagandístic del Rosellisme exponencial (mundo de Rosell) , publicació esportiva godoniana (grup Godo).

Fent introspecció, molts voldríem ser un Laporta qualsevol per un moment (no masses vegades, però una si). És més, molts hem estat Laporta’s durant algunes hores en un dia qualsevol dels molts viscuts. Fins i tot m’atreviria a assegurar: a molts l’enveja ens corromp davant les il·lusions creades d’una estona d’alienació, envoltat de bulímiques menges, desenfrenades consumicions alcohòliques, riures i càntics i acompanyats d’una dermatòloga de “celebritis” amb nom ignominiós, Chantal Sciuto. Només unes hores, però collons quines hores en hores de desànim com les que vivim (teràpia de descompressió de recomanació en qualsevol llibre d’autoajuda).

No senyors del grup Godo. En això no els acompanyo per què: 1.no tinc sana la meva ànima per jutjar i vostès tenen la seva venuda 2. no m’interessa la vida privada del Sr. Laporta 3. continuo pensant que ha estat el president més productiu del Barça 4. sóc ignorant però no estúpid i aquesta publicació coincideix massa amb l’anunci d’un retorn a candidat a la presidència del club blaugrana 5. per què si el senyor en qüestió vol que parlin d’ell, que pagui com els de la secció contactes (estan segurs que no s’hi va posar bé?) i 6. i més important, per què vull un festival així; ara tan poc cal que sigui una boda (no vull mal pels amics).

En mi no han provocat rebuig, han provocat l’efecte contrari, diria que gairebé admiració. I consti que jo també em represento a mi mateix. Però saben què: per unes hores de festí no sóc ni millor ni pitjor. El dia a dia diu qui sóc.

Salut