dijous, 23 de gener de 2014

ROSELL IMPUTAT?

Avui en dia el F.C. Barcelona té un problema davant informacions com l’última del fitxatge de Neymar en mitjans d’escassa credibilitat com la del Mundo (recorden els papers de Mas?) o d’Eduardo Inda (sí, el mateix que va titllar als jugadors del Barça de dopar-se). I és que el president Sandro Rosell i la seva junta directiva, sembla ser gaudeixen del mateix grau de confiança entre molts dels seus socis. Si no, tot el debat i dubtes envers els gestors del club, no faria a cap.
O és que hi hauria culé capaç d’imaginar que la seva directiva anuncia un fitxatge de 57 milions quan n’ha costat realment 95? Què no pot explicar-lo fil per randa tot i no haver-hi, segons últimes informacions, les clàusules de confidencialitat a les que s’havia agafat?
O què el prestigiós F.C. Barcelona pagaria 9 milions d’euros per jugar dos amistosos amb el Santos? Tal vegada, hi ha qui es podria creure que la junta i Ramón Pont, han decidit prescindir de la Fundació en la gestió de 2,5 milions d’euros dedicats a fins socials pels nens de les faveles de Sao Paolo confiant en els Neymar? És més, oi que seria d’il·lús acceptar que han compromès 2 milions d’euros més al pare de Neymar per a descobrir promeses del Santos? I dedicar 4 milions per captar publicitat amb empreses brasileres amb l’aprovació de Manel Arroyo? Ai la! o què tot això hauria estat per tapar el veritable preu del fitxatge existint una comissió de control i disciplina vetllant pel codi ètic? O què darrere de similar import estigués el beneplàcit de Xavier Faus? Que me’n diuen: impensable no? Doncs no. Hi ha qui creu que és possible.
Com s’ha arribat fins aquí? Durant aquests darrers anys i davant de fets inacceptables, denúncies falses, informacions tendencioses no confirmades o decisions de club, la política comunicativa hauria d’haver estat sempre impecable i contundent, si un és conscient de la seva innocència. Sí, amb aquells valors que tant anunciava el llavors candidat Rosell com a irrenunciables: transparència, veracitat i informació al soci; en segons quins casos fins i tot aportant documents a manera de desmentiment. La credibilitat no s’anuncia, és guanya.
Quin han estat els fets objectius? En la junta del Sr. Rosell tot això ha brillat per la seva absoluta absència des de bon inici (són quatre ja els directors de comunicació?). L'opacitat, les mitges veritats o mentides, la manca de transparència o la més absoluta absència en la defensa del club i els seus membres, han estat a l’ordre del dia.
No cal, o tal vegada sí, recordar ara les explicacions sobre els processos oberts contra la seva persona a Brasil, oi? O la solitud de Guardiola davant l’acarnissament de la caverna mediàtica madrilenya? O els motius, mai explicats del comiat del millor entrenador de la història? I els casos Abidal, Pete Michael o Emili Ricard? N’hi ha més: la nocturnitat i improvisació mostrada en l’anunci de la prohibició d’entrar menors al Camp. I vaig a la més recent: la del Camp Nou. De quina credibilitat pot gaudir una junta que fa poc renunciava a un projecte de remodelació per 250 milions sota argument de car i ara presenta la seva proposta de 600?
Doncs personalment, a la consulta de remodelació votaria no. Aquesta junta avui en dia m’ha generat tal grau de desconfiança com per no posar en les seves mans hipotecar el club. Guanyi-s’ho! Sr. Rosell. No seré jo qui l’acusi d’haver actuat deslleialment o de manera delictiva. Que treballi la justícia. Però faci honor als valors que predicava i recuperi la confiança de molts socis que actualment l’han perdut en vostè. I no tan sols per posar el camp al dia. La seva credibilitat, però especialment la del club, estan en joc. I si no és capaç o és imputat, dimiteixi. Oi que estima el Barça? Doncs això.
Per cert, molt fan d’aquests socis que a “títol personal” vetllen pel club i que s’han fet un lloc en el dia a dia barcelonista.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.