El diari El
Mundo titulava el passat dia 16: “investigan al padre de Messi por blanqueo de
dinero de la droga”. I deien en frases (o farses?) interiors: “examinan su relación con una red de lavado de dinero
procedente del narcotráfico”, “la Unidad Central
Operativa de la Guardia Civil (UCO) investiga (...), “la
investigación está bajo secreto
de sumario” o “según fuentes
cercanas al caso”... Vaja, tot molt contrastat. Els transporta
benvolguts lectors a uns informes de temps ençà?
Doncs mirin, sempre resulta que
hi ha algú, que mai se sap qui és, que filtra vés a saber què trencant el que hauria de ser un secret de
sumari (guaita! reservat, confidencial i inviolable) on s’acusa a tercers per
finalment acabar essent totalment o parcialment desmentit, fins i tot negat,
per la part investigadora. Oi Sr. Mas?
Però, que es pot esperar d’una
caverna mediàtica incapaç de digerir, i exquisidament retratada en aquella roda
de premsa al Santiago Bernabeú, el domini blaugrana de l’etapa Guardiola (el
gran dic de contenció davant la inacció de la directiva), d’un Leo Messi convertit
en gran referent en el futbol mundial, d’una selecció espanyola mimètica en l’estil
al del Camp Nou i farcida de jugadors del Barça guanyant títols mai somiats?
Doncs això. Molta irascibilitat, ràbia i incontinència verbal i escrita, en
forma de joc brut.
El més preocupant emperò, és què
l’actiu més valuós, el referent esportiu actual, acabi ensenyant el seu enuig
amb el, ja podem utilitzar inFAUSt?, vicepresident econòmic de la directiva de
Rosell. Messi parla poc i planerament, vaja no diu res, però aquest cop ha
estat contundent: “el senyor Faus és una persona que no sap gens de futbol i
vol manejar el Barça com si fos una empresa, i no ho és. El Barcelona és un
dels equips més grans del món i ha de ser representat pels millors dirigents
també. I a part li recordo que ni jo ni ningú del meu entorn demanem mai cap
augment ni renovació i ell això ho sap molt bé". Ai las!, la crisi no
havia agafat el pont aeri?
La cosa Messi fa temps que esta enrarida,
com tantes altres al club (i la llista és llarga). Serà capaç el president
Rosell de donar resposta a similars atacs i reconduir la situació generada? O
amb el temps, la llista dels Cruyff, Guardiola, Emili Ricard, Abidal ... (poca broma amb els noms) haurà
de comptar amb un nom més: Leo Messi (collons quina venda no?). Ep! no cal omplir
el Camp Nou (o el que serà un nou camp, #SÍSÍ, gràcies a l’estalvi en
fotocòpies) de màscares d’exaltació a l’egocentrisme d’un individu. Però fer de
Rajoy amb el tema Leo, com si fos la consulta, podrirà la relació. És hora de
què Rosell es faci present i de manera tan contundent com ha fet l’astre
argentí envers Faus, deixi clar que Messi no es toca. En sabrà? L’historial
invita al pessimisme. Albert Rivera diria d’ell que està fracturant i dividint la
societat (calla! que això ja és un mal endèmic blaugrana; i català també). Res
de nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.