dilluns, 30 de desembre de 2013

L’ANY SE’M VOLIA FOLLAR I L’HE ACABAT DONANT PEL CUL.

Poques hores abans d'acabar un vell any. Un any més dels molts que d’un temps ençà han intentat violar i esquarterar les meves esperances, il·lusions i anhels. Tres-cents seixanta-cinc dies de reconèixer a Satanàs i Llucifer, diables i monstres, serps i vampirs. Sí, un exèrcit de criatures sobrenaturals, embolicades en cossos reals, violant i xuclant a sang i fetge, sentiments i sensacions, aspiracions i velles confiances. I no han estat els primers, ni seran els últims. Però intueixo que em comencen a enviar la rereguarda. Ells estan més desgastats que jo. Aquest ha estat l’any, que un cop m’havien despullat els anteriors, se'm volia follar del tot. Però he reeixit de les tenebres per acabar donant-lo pel cul. Avui puc dir que no defalliré i això sortirà bé.

Cinc anys d’una gran estafa en què les bòfies, badomeries i falsedats, creades de tota mena durant la plenitud, han quedat al descobert. Les pròpies i les alienes; les meves, les teves, les seves; las de tots. Sí, inserits en aquesta vida de mirall ens havíem deixat guanyar pel reflex de tenir abans de ser, del jo per damunt del nosaltres, de la prepotència insultant a la humilitat. Havíem begut del pou de l’opulència i ens hem trobat de ple en la realitat de la subsistència. Vivíem en una bombolla fictícia que un cop explotada ens ha mostrat amb total crueltat i virulència, la feblesa de les nostres bulímiques possessions de peus de fang. Ens han enganyat, estafat, venut fum. Ens hem enfonsat, atemorit i fins i tot entregat. Cadascú en el seu grau. Cada un de nosaltres amb la intensitat que s’ha pogut permetre. I ara què?

Em toca començar un nou any. No mirar enrere. Buscar espai per tornar a imaginar colors a tot allò que s’ha anat tenyint de blanc i negre. Recuperar l’alè que permeti respirar fons per convertir tot aquest anhídrid carbònic en oxigen. Explorar els nous horitzons que les renúncies han obert a les ignorades oportunitats. Gaudir d’allò pel que paga la pena viure oblidant l’espiral de mentides que, amagades de vivències, semblaven donar sentit a tot plegat. Desaprendre per ser més intel·ligent en les eleccions. Escollir valorant la mesura del realment important. Créixer per tornar a ser conscient que mai hauria d’haver donat tanta importància al que tenia obligant-me a ser el que volien. Ser molt més per necessitar tenir molt menys.

A la merda tanta porqueria. No abdicaré! Guanyaré! A partir d’avui, res serà igual, tot serà millor. Queden molts cims per escalar; molts paranys per superar; moltes esses sinuoses que sortejar. Però aquest any m’ha ensenyat que amb valor, sinceritat i esforç, tot és possible. Hauré perdut molt pel camí. Però cap venjança, cap malvolença ni animadversió; ni un segon perdut en retrets. Tan sols un desig:

als que he guanyat pel camí i als que he perdut; als qui han acceptat a qui els escriu i als qui no; als que amb comprensió han escoltat i als qui sense escoltar m’han cridat; a aquells que comparteixen el que penso i als diametralment contraris; als que han posat pedres al camí per no perdre’m i als qui llençaven rocs per fer-me entrebancar; als que m’han ensenyat el millor del ser humà i als que han mostrat la cara oposada; als que no m’han jutjat i als qui m’han engarjolat; a qui ha posat un somriure substituint una llàgrima, una il·lusió negant el desencís, una alegria tapant una tristesa; a tots, amics, coneguts, saludats i desconeguts, fins i tot alguns a qui no cal conèixer, però molt especialment a la meva filla, la meva dona, la gossa i la família donada o escollida:

Bon any nou i molta salut i felicitat pels 365 dies vinents. Ep! Sobretot a tu!


Guanyaràs al 2013 i els seus amics?

5 comentaris:

  1. Molt bon resum, m'ha agrada't molt tot i amb esperances noves x a un futur millor.

    ResponElimina
  2. Com sempre impecable i impagable!!
    Bon i feliç any nou per a tu i família.
    B7S estimats.

    ResponElimina
  3. Com sempre impecable i impagable!!
    Bon i feliç any per a tu i tota la família.
    Abraçades i B7S, estimats

    ResponElimina
  4. Aquesta és l'actitud. Això és assertivitat. Així és Jaume Borràs i, com molt bé diu, que millori el 2014 i els 2015 anys següents o també li donarem pel cul, fins i tot que m'ha agradat molt la frase :- "SER MOLT MÉS PER NECESSITAR TENIR MOLT MENYS ".

    ResponElimina

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.