EL CANT DE LA SENYERA I LA IGNORÀNCIA

Que en són d’incultes alguns. Com els agrada la crítica fàcil víctima del desconeixement. Quin borreguisme intueix la demagògia al servei del discurs quan utilitza la forma i no aprofundeix en el fons. Que n’és d’estúpid el judici del continent obviant el contingut. Quina imbecil·litat quedar astorat davant l’exhibició de símbols en moments d’exaltació de reivindicacions nacionals mitjançant una composició musical. I és que no hi ha pitjor ignorant que el que ignora la seva pròpia ignorància.

O això, o manipulen perversament la realitat en benefici propi. Ben pensat de tot hi ha a la casa del senyor. A uns caldrà oferir-los la benevolència de la ignorància tot i l’existència d'Internet. I és que una senzilla cerca ens ofereix la lletra del Cant de la Senyera. A destacar dos moments: “au, germans, al vent desfem-la en senyal de llibertat”; “per mirar-te sobirana alçarem els ulls al cel”. Un cant prohibit pel règim franquista donant lloc als fets del Palau de la Música Catalana del 19 de maig del 1960 al ser exclòs del repertori uns dies abans pel governador Civil de Barcelona, Felipe Acedo Colunga. Davant la prohibició va estar el públic qui la va interpretar. Arran d'aquells fets es varen produir aldarulls i detencions, entre elles la de Jordi Pujol més tard president de la Generalitat. LLibertat? Sobirania? Prohibicions? Detencions? I doncs… que esperaven? Banderes espanyoles? Au va, home, va!

Ara bé el que no mereix generositat en la valoració ha estat la manipulació (sense ignorància) de La Vanguardia: “i en el públic s’han vist algunes estelades”. Algunes? Els mitjans de comunicació tradicionals encara obvien la força de les xarxes socials per deixar en ridícul operacions estètiques. Tots hem vist les imatges. En pocs dies el nou director, Màrius Carol, deixa clara la seva línia editorial. Res a dir sempre que no s’alteri voluntàriament la informació. I en aquest cas s’ha actuat de mala fe.

Vaja, tot plegat és com si jo, imitant a alguns, m‘emprenyés i molt, per l’exhibició de senyeres en qualsevol manifestació contra l’avortament, a favor dels matrimonis gais o qualsevol altre en què no hi fóssim tots. Algun exemple de ser-hi tots? És més, per què collons hauríem de deixar plaça qualsevol per fer costat a la Constitució mostrant banderes espanyoles i catalanes, fins i tot algunes pre-constitucionals. No ens representa a tots.

Però en creure en la llibertat d’expressió sempre que sigui de manera pacífica i respectuosa… per mi que facin el que vulguin. I deixin fer el que els sembla als altres.O és que potser tan sols els és permès a ells dir i ensenyar el que desitgen on desitgen? D’això, donat el supòsit, se’n diu totalitarisme i censura. Agradi o no. Menys demagògia senyors ja sigui sota ignorància o manipulació.