#NONO SR. BARTOMEU

La meva filla em mira en rebre la informació. Papa que diuen que els culers hem de votar? Però … què fan exactament al Camp Nou? Li canvien la pell? Ah, ho renoven tot? I quantes escales mecàniques posen? No ho saps. On dius? A diferents llocs suposo. I que milloren dels lavabos? Ni idea. I on aniran a parar els socis que hauran de ser recol.locats? A un lloc o altre. Ah, que hi cabrà més gent? Crec que no cal però es veu que sí. Que serà tot cobert? Pels dies que plou. I si ho cobreixen tot, ja han assegurat que no ens apujaran les quotes a partir del 2016? Home!, no ho faran (o si?). Papa coi, no saps res! I mira, em recorda de fora al projecte aquell d’en Laporta i en Foster, tot i que molava més amb els altres colors. I sortia més "baratet", no? Ai las papa, que diuen les males llengües que pagarà Qatar? Com sempre l’entorn pervers que vol embrutir el club! Ja saps que no hi entenc massa papa, però veient el que passa últimament a Can Barça, el nom a l’entrada de l’estadi i al cul dels seients, gairebé puc encertar el cognom què portarà si es fa.

Aturo la conversa. Diuen que els infants i els borratxos no menteixen. I davant la gran quantitat de preguntes que em formula la meva filla i que no puc contestar, arribo a la conclusió que aquest referèndum blaugrana és una autèntica cortina de fum en mans d’una directiva en fals i un president no escollit pels socis. Una consulta segrestada a unes presses que no caldrien quan es tracta d’hipotecar el futur del club en una decisió posada en mans d’uns socis a qui han ofert un nivell d’informació i transparència absolutament indignants. 

600 milions? Però no havíem quedat que no hi havia un euro? A qui li vendrem el club? De moment l’únic cert és que qui vol emprendre aquesta reforma de 600 milions és una directiva que de l’opacitat i la manca d'informació n’ha fet senyera des del primer dia. Una junta que ha judicialitzat com mai el club i que fins i tot ha vist com el seu president havia de dimitir. El Sr. Bartomeu, president posat legalment a dit, pot demanar liderar similar acció sense haver estat escollit i en un moment on el club comença a mostrar debilitats arreu?

Però és més, si jo anés borratxo (els altres que no enganyen) i escrivís víctima de dos gins tònics amb aroma de tifarada de vaca i entrebancs de rastre de gos d’amo mal educat (quin fàstic de moda) fins i tot podria arribar a transcriure els meus dubtes a què tot plegat no sigui una més de les moltes obligacions que el contracte amb Qatar comporta. Ep!, però no m'ho tinguin en compte que només seria en cas de borratxera i grossa, per què d’això de Qatar tampoc en sabem gairebé res.  

Per tot això, la meva filla votarà NO a aquesta remodelació. Però serà també i especialment, un NO a fer-ho amb aquesta directiva, aquest president i la informació rebuda. Sr. Bartomeu, primer legitimitat (presenti’s candidat en unes eleccions), després molta concreció en el projecte i un enorme desgast explicatiu per què arribi a tothom el que realment proposen. Llavors, i tan sols llavors, tal vegada sí. Per què reformes, el que són reformes, són necessàries.

Vaja!, ara que hi penso, la nena és menor. Doncs facin tots vostès, socis, un favor al club: votin NO.

 I una última pregunta? Hi ha un mínim de participació per a validar el resultat?

 Per cert que no se m’oblidi: #Zubizarretadimissió

DRET A DECIDIR A CAN BARÇA

Catalans i catalanes, posem-nos dempeus. Alcem-nos davant el gran repte de les consultes. Aixequem-nos ben d’hora imaginant soroll d’excavadores, topadores, grues i piconadores; arquitectes, aparelladors i paletes. Catalunya fot tuf d’obres.

I és que els dos més alts representants d’aquest país han decidit, en poc temps, preguntar si els deixem posar potes amunt Catalunya amb un únic propòsit: canviar la casa de dalt a baix. Generalitat i Futbol Club Barcelona, ai las! poca broma amb qui són els protagonistes, han pres consciencia de ser presoners d’edificacions d’antany. Les parets ara assimilen murs de contenció pel creixement, les possibilitats econòmiques i la credibilitat d’ambdues institucions. Ja ho diuen: renovar o morir.

De la cosa catalana n’hem parlat, en parlem i, quan tinguin a bé dir-nos la pregunta per saber exactament de què va, en seguirem parlant. Avui cal centrar-nos en l’anunci d’un nou referèndum, en clau culé, pel dret a decidir que fer amb l’estadi: reformar-lo o fer-ne un de nou. Ep! fins i tot caldria pensar en no fer gairebé res. Vaja, un "remendu" que deien els avis. Ara per ara però, moltes intencions i pocs detalls. Bé això dels detalls, quan parla Toni Freixes, sempre sol deixar un regust a poc o gairebé gens. I un cop ha parlat...cal que surti un vicepresident portant la contraria amb les molèsties als socis? No ha d’estranyar doncs els tres directors de comunicació devorats per aquesta junta. Molta sort al quart!

Però davant la presumpta magnitud de similar proposta m’envaeixen diferents preguntes:

no es va fer marxa enrere al projecte Foster per manca de diners? O tal vegada era per l’autoria del Sr. Laporta? No estàvem tan malament com per haver de fer fotocòpies en blanc i negre? Si era veritat, qui pagarà similar inversió? Qatar? Després de vendre la samarreta, molt més important, el nom del Camp ja té preu oi? Les millores significaran un increment dels abonaments de cara al 2016? Hi haurà clàusules de confidencialitat en els pressupostos, projectes i pagaments? És podran votar les dues opcions o tan sols una? L’opció de no fer res, es posarà a la butlleta? Per cert, tot i que no ho van fer públic: quina han escollit com a junta? Per què ja la tenen oi?

Ah! i fent un paral·lelisme amb la cosa catalana, altres dubtes: la pregunta serà clara i la resposta binaria o inclusiva estil qüestionari? El dret a vot el tindran els socis barcelonistes o tots els socis dels diferents clubs espanyols? Han preguntat als organismes internacionals si això podria provocar la imminent sortida dels mateixos? I sobretot, què hi diu ICV?
Casum dena! Una última advertència. No oblidin als de sempre: el Camp Nou o Nou Camp uneix i la proposta divideix, això enfonsarà el club, té tics autoritaris d'altres temps, la gespa serà atacada per plagues vaires, el sostre caurà o fins i tot alguna amenaça de presó per al president Rosell o de bombardeig si es posa l'estelada com a senyal de finalització de l'obra. Així és que... molt de compte amb aquesta votació.

EL SANDRO MÉS ANTICULÉ

“Agraeixo no ser una de les rodes del poder, sinó una de les criatures que són aixafades per elles” (Rabindranath Tagore). La cita s’escau al veure com ahir Sandro Rosell aixafava el dret històric de les criatures blaugranes (menors de set anys) per accedir als partits sense entrada. Les rodes de poder del president blaugrana van utilitzar la llei i la por, per mercantilitzar i deshumanitzar de nou el club. Cop de porta a imatges entranyables de nets o fills asseguts damunt progenitors i assaborint de ben petits la pertinença al sentiment cule. I això de la mà de qui va anunciar horaris familiars pels partits. Suposo que la derrota en aquest camp l’han portat a veure innecessària la presència de menors a l’estadi.

Però no és d’estranyar una actuació similar de qui va arribar a la presidència prometen un club més democràtic, humà, transparent o modern i on els “ismes” entressin a formar part de la seva història, però que ha obrat maquiavèl·licament des de llavors en sentit contrari. Club social comença a semblar un oxímoron blaugrana.

Una de les primeres accions va reviscolar el laportisme. De nou partidaris d’un i altre; de cop i volta divisió entre defensors i detractors. Això sí, sempre sota el paraigua democràtic d’una assemblea de compromissaris poc representativa i sobre el paper poc demòcrata. Seguim: l’orgull solidari de socis i anterior directiva, mostrant Unicef a la samarreta, va ser esclafat per un Qatar Foundation que va reduir l’anagrama de l’organització internacional d’ajut a la infància (al cul per ser exactes) mentre soterradament s’esperava l’arribada de Qatar per acabar empaperant l’estadi. A tot això declaracions desafortunades de sota mà i habitualment a través dels mitjans de comunicació afins, donaven peu al naixement d’un nou “isme”: el guardiolisme. Ni les promeses ni les formes es van guardar en l’adéu a un mite de la superació personal com Abidal, provocant una nova fragmentació de bàndols. La Grada Jove, un fracàs absolut envoltat de dubtes sobre negociacions amb els violents desterrats del Camp Nou i que en el seu moment va significar fins i tot amenaces al llavors president Laporta. Sí, aquest club és líder mundial en xarxes socials, però tan tecnològicament avançat que per actualitzar el cens obliga a fer-ho de manera presencial. Però no acaba aquí: l’ultima assemblea de compromissaris, serà legal atenent als estatuts del club, però la seva representativitat és absolutament ridícula. 300 persones de 160.000 socis decidien canvis sobre la “Constitució” blaugrana. Senzillament depriment.

I ahir el club expulsa als infants. Sembla que tornen els violents i s’aparta als nens i nenes. Una vergonya per molt que s’amagui sota disposicions legals o preteses situacions de perill que ara mateix no recordo hagin succeït. Aquest club cada cop és menys dels socis, menys social, menys democràtic... i transparent? Quan aclarim causa Brasil i presumpta implicació de Sandro Rosell, el perquè del tema Abidal o Pete Michael o la marxa de Victor Valdés, en parlem. Mentrestant, cada dia assimila més opac. I estiguem molt amatents a la reforma o nova construcció de l’estadi. A aquest pas fins i tot el nom del mateix acabarà en mans d’un patrocinador. 

Aila! Acabo d’escoltar en boca del president i al matí de CatRàdio: “prefereixo un titular que digui, Rosell no deixa entrar un nen, que un altre que digui, Rosell ha matat un nen”. Miri president, de moment el que ha assassinat vostè és la il·lusió de molts infants i el mínim seny amb aquesta declaració demagògica.