EL SANDRO MÉS ANTICULÉ

“Agraeixo no ser una de les rodes del poder, sinó una de les criatures que són aixafades per elles” (Rabindranath Tagore). La cita s’escau al veure com ahir Sandro Rosell aixafava el dret històric de les criatures blaugranes (menors de set anys) per accedir als partits sense entrada. Les rodes de poder del president blaugrana van utilitzar la llei i la por, per mercantilitzar i deshumanitzar de nou el club. Cop de porta a imatges entranyables de nets o fills asseguts damunt progenitors i assaborint de ben petits la pertinença al sentiment cule. I això de la mà de qui va anunciar horaris familiars pels partits. Suposo que la derrota en aquest camp l’han portat a veure innecessària la presència de menors a l’estadi.

Però no és d’estranyar una actuació similar de qui va arribar a la presidència prometen un club més democràtic, humà, transparent o modern i on els “ismes” entressin a formar part de la seva història, però que ha obrat maquiavèl·licament des de llavors en sentit contrari. Club social comença a semblar un oxímoron blaugrana.

Una de les primeres accions va reviscolar el laportisme. De nou partidaris d’un i altre; de cop i volta divisió entre defensors i detractors. Això sí, sempre sota el paraigua democràtic d’una assemblea de compromissaris poc representativa i sobre el paper poc demòcrata. Seguim: l’orgull solidari de socis i anterior directiva, mostrant Unicef a la samarreta, va ser esclafat per un Qatar Foundation que va reduir l’anagrama de l’organització internacional d’ajut a la infància (al cul per ser exactes) mentre soterradament s’esperava l’arribada de Qatar per acabar empaperant l’estadi. A tot això declaracions desafortunades de sota mà i habitualment a través dels mitjans de comunicació afins, donaven peu al naixement d’un nou “isme”: el guardiolisme. Ni les promeses ni les formes es van guardar en l’adéu a un mite de la superació personal com Abidal, provocant una nova fragmentació de bàndols. La Grada Jove, un fracàs absolut envoltat de dubtes sobre negociacions amb els violents desterrats del Camp Nou i que en el seu moment va significar fins i tot amenaces al llavors president Laporta. Sí, aquest club és líder mundial en xarxes socials, però tan tecnològicament avançat que per actualitzar el cens obliga a fer-ho de manera presencial. Però no acaba aquí: l’ultima assemblea de compromissaris, serà legal atenent als estatuts del club, però la seva representativitat és absolutament ridícula. 300 persones de 160.000 socis decidien canvis sobre la “Constitució” blaugrana. Senzillament depriment.

I ahir el club expulsa als infants. Sembla que tornen els violents i s’aparta als nens i nenes. Una vergonya per molt que s’amagui sota disposicions legals o preteses situacions de perill que ara mateix no recordo hagin succeït. Aquest club cada cop és menys dels socis, menys social, menys democràtic... i transparent? Quan aclarim causa Brasil i presumpta implicació de Sandro Rosell, el perquè del tema Abidal o Pete Michael o la marxa de Victor Valdés, en parlem. Mentrestant, cada dia assimila més opac. I estiguem molt amatents a la reforma o nova construcció de l’estadi. A aquest pas fins i tot el nom del mateix acabarà en mans d’un patrocinador. 

Aila! Acabo d’escoltar en boca del president i al matí de CatRàdio: “prefereixo un titular que digui, Rosell no deixa entrar un nen, que un altre que digui, Rosell ha matat un nen”. Miri president, de moment el que ha assassinat vostè és la il·lusió de molts infants i el mínim seny amb aquesta declaració demagògica.