Actualització

"El Barça és més que un club". Aquesta frase ens distorsiona a vegades les raons i ens posiciona al costat del cor. A mi m'ha passat. I en això estic ara mateix. Reflexionant, pensant, interpretant converses, diàlegs, trucades de telèfon. Per què també es basa en agafar la màxima informació possible i aquesta mai la trobaràs tancat únicament en les teves opinions.
De l'article què podeu trobar tot seguit, avui dia ho signo gairebé tot. Ara bé després de reflexionar, el punt 1 avui el veig diferent. 
Per què hem de negar la denúncia d'un suposat delicte pel sol fet de ser un club de futbol? Pensaríem el mateix sí aquesta denúncia fes referència a una empresa qualsevol? El Barça està per sobre de la llei i els seus àmbits de control? Què hi hagi una mà negra seria prou atenuant per a negar el delicte? Els socis poden obviar les irregularitats atemorits per les conseqüències i deixant via lliure per què els gestors, els uns i els altres, utilitzin el club sabedors de la inexistència de responsabilitats?
Avui dia encara dubto de si el gran perjudicat, en cas de confirmació del delicte, serà el club o els signants del contracte de Neymar. Desitjo que acabi pagant qui ho hauria de fer. És més, si acabés pagant el Barça quelcom a la justícia no esta ben resolt. Però... i què? Un dia o altre s'haurà d'acabar amb la impunitat que sembla oferir accedir a la direcció del Barça. Arreu, justificar per inacció el delicte d'ahir i el d'avui, permet el de demà. Així és què, independentment del nom del denunciant, si és un o més, si hi ha mà negra o no, hi ha dubtes més què raonables sobra la possibilitat d'un delicte; per tant la denúncia és vàlida.
Això sí, #Rosellexpulsió, #Bartomeudimissió, i #eleccions. Ah què no m'oblidi, #Zubizarretadimissió.

I mira no m'han caigut els anells per rectificar. Feu-ho si creieu què alguna vegada és necessari. En ocasions no és té tota la raó.

ABDICACIÓ A CAN BARÇA

De nou el Barça acusat. Aquest cop per delicte fiscal de 9,1 milions d'euros en el fitxatge de Neymar. L'Agència Tributària ha enviat un informe al jutge de l'Audiència Nacional, Pablo Ruz, on considera que el F.C.Barcelona ha comès evasió d'impostos. Ara serà fiscalia qui cridi a declarar al club i a l'expresident Sandro Rosell; sí, el del "no us fallaré". En saber iniciat el procés, la junta directiva va presentar una declaració complementaria de 13, 5 milions d'euros tot i assegurar que no hi havia irregularitats en el fitxatge; oh, wait!. Regularitzar la seva situació fiscal per via administrativa no eximeix de responsabilitat penal, però la sanció econòmica pot ser menor. I per molt què ho dissimulin significa dubte raonable sobre la innocència defensada. OMG! Déu ens empari (i no parlo de Messi), ja que en la versió més alta aquesta multa arribaria fins i tot a sis vegades la quantitat defraudada, és a dir 55 milions. Guaita!, gairebé un 10% del Nou Camp Nou "Qatar". Això descartant que fossin capaços de dissoldre l'entitat que també està contemplat. Però fem cas d'allò de l'opi del poble i no s'atreviran.

Serveixin aquests punts per mostrar la meva opinió:

1.- Cal "agrair" a Jordi Casas haver portat al club fins aquesta situació per una batalleta d'infant de primària. Segons informacions, ara demanarà també la imputació de Bartomeu i possiblement de Javier Faus sota consideració què dels pagaments realitzats en aquesta operació n'haurien de ser responsables a títol personal i en cap cas el club. Però, no estava segur de què seria així? I si no és així i el F.C.Barcelona ha de fer front a tot plegat? Doncs miri, ja li avanço, gràcies per tan d'amor altruista als colors blaugrana. Haurà estat pitjor el mal que el remei. Felicitats!
2.- Demanar a la directiva la dimissió immediata. Ja n'hi ha prou de veure el club a la banqueta dels acusats. No recordo haver viscut tants processos judicials posant en dubte la credibilitat del FCBarcelona com des de l'arribada de Rosell, la seva abdicació i la coronació d'un nou president posat a dit legalment però amb poca legitimitat democràtica. Un president que en roda de premsa va mentir als socis dient que el contracte de Neymar era legal i no hi havia irregularitats.

3.- L'expulsió com a soci del Sr. Rosell (si es contempla segons estatuts). Per què de la mateixa manera que aplaudeixo la dels Boixos Nois que embruten la imatge d'un club que dels valors en fa bandera, l'expresident ha llençat porqueria com no ho ha fet cap altre. De la seva fugaç estança al capdavant de l'entitat en quedarà la pèssima imatge institucional, el dubte de la legalitat de les seves accions, la persecució de l'anterior president, la judicialització permanent, el comiat de Pep Guardiola, d'Abidal, de Pete Michael o de Valdés sense cap explicació convincent, l'enuig de Messi o la destrossa del millor equip de l'historia. I la llista és pot ampliar.

4.- Per què no veig Jordi's Casas al Madrid i a altres clubs? Per què els organismes oficials, tant tributaris com esportius, no actuen d'ofici en altres casos similars? Com és que de sobte volen fer aparèixer a l'entitat catalana més important i de major ressò internacional com a la malèfica del món del futbol quan ningú dubte que el podriment és arreu?

Aquesta directiva, més enllà d'imaginar mans negres o no i tal com li passava al Rei d'Espanya, no té credibilitat. Cap, nula, zero. I seguint l'exemple del monarca, haurien d'abdicar. Vaja!, si realment estimen el Barça. I amb ells també podria marxar Zubizarreta. Però aquest per aspectes esportius

EL SANDRO MÉS ANTICULÉ

“Agraeixo no ser una de les rodes del poder, sinó una de les criatures que són aixafades per elles” (Rabindranath Tagore). La cita s’escau al veure com ahir Sandro Rosell aixafava el dret històric de les criatures blaugranes (menors de set anys) per accedir als partits sense entrada. Les rodes de poder del president blaugrana van utilitzar la llei i la por, per mercantilitzar i deshumanitzar de nou el club. Cop de porta a imatges entranyables de nets o fills asseguts damunt progenitors i assaborint de ben petits la pertinença al sentiment cule. I això de la mà de qui va anunciar horaris familiars pels partits. Suposo que la derrota en aquest camp l’han portat a veure innecessària la presència de menors a l’estadi.

Però no és d’estranyar una actuació similar de qui va arribar a la presidència prometen un club més democràtic, humà, transparent o modern i on els “ismes” entressin a formar part de la seva història, però que ha obrat maquiavèl·licament des de llavors en sentit contrari. Club social comença a semblar un oxímoron blaugrana.

Una de les primeres accions va reviscolar el laportisme. De nou partidaris d’un i altre; de cop i volta divisió entre defensors i detractors. Això sí, sempre sota el paraigua democràtic d’una assemblea de compromissaris poc representativa i sobre el paper poc demòcrata. Seguim: l’orgull solidari de socis i anterior directiva, mostrant Unicef a la samarreta, va ser esclafat per un Qatar Foundation que va reduir l’anagrama de l’organització internacional d’ajut a la infància (al cul per ser exactes) mentre soterradament s’esperava l’arribada de Qatar per acabar empaperant l’estadi. A tot això declaracions desafortunades de sota mà i habitualment a través dels mitjans de comunicació afins, donaven peu al naixement d’un nou “isme”: el guardiolisme. Ni les promeses ni les formes es van guardar en l’adéu a un mite de la superació personal com Abidal, provocant una nova fragmentació de bàndols. La Grada Jove, un fracàs absolut envoltat de dubtes sobre negociacions amb els violents desterrats del Camp Nou i que en el seu moment va significar fins i tot amenaces al llavors president Laporta. Sí, aquest club és líder mundial en xarxes socials, però tan tecnològicament avançat que per actualitzar el cens obliga a fer-ho de manera presencial. Però no acaba aquí: l’ultima assemblea de compromissaris, serà legal atenent als estatuts del club, però la seva representativitat és absolutament ridícula. 300 persones de 160.000 socis decidien canvis sobre la “Constitució” blaugrana. Senzillament depriment.

I ahir el club expulsa als infants. Sembla que tornen els violents i s’aparta als nens i nenes. Una vergonya per molt que s’amagui sota disposicions legals o preteses situacions de perill que ara mateix no recordo hagin succeït. Aquest club cada cop és menys dels socis, menys social, menys democràtic... i transparent? Quan aclarim causa Brasil i presumpta implicació de Sandro Rosell, el perquè del tema Abidal o Pete Michael o la marxa de Victor Valdés, en parlem. Mentrestant, cada dia assimila més opac. I estiguem molt amatents a la reforma o nova construcció de l’estadi. A aquest pas fins i tot el nom del mateix acabarà en mans d’un patrocinador. 

Aila! Acabo d’escoltar en boca del president i al matí de CatRàdio: “prefereixo un titular que digui, Rosell no deixa entrar un nen, que un altre que digui, Rosell ha matat un nen”. Miri president, de moment el que ha assassinat vostè és la il·lusió de molts infants i el mínim seny amb aquesta declaració demagògica.

LES FARSES DELS PREMIS DEL DIARI MARCA

Granollers a 5 d'octubre del 2011

El diari Marca va fer entrega, a la seu de l’Ajuntament de Madrid al Palau de Correus de Cibeles, dels seus premis anuals que suposen el reconeixement als millors de la lliga 2010/11.

Una gala que, i és una opinió personal, va estar mancada, especialment en dues decisions, de justícia, raó i coherència. La primera, no estranya en una publicació que darrerament ha caigut en la manipulació d’una informació que desinforma. La segona, cada dia estranya menys, davant les actuacions del president blaugrana Sandro Rosell.

Justícia, allò que cal fer segons dret i veritat; raó, allò que explica, fa entenedora, fonamenta i justifica, alguna cosa; coherència, connexió i absència de contradicció entre les parts d’un argument, d’una doctrina, d’una obra... considerats com una totalitat.

Premi Miguel Muñoz al millor entrenador: guanyador José Mourinho què, davant la sorpresa del mateix protagonista, només va apel·lar a la importància de la victòria a la Copa del Rei. ¿Per què? a Madrid, i enlloc més del món, donen més importància a una Copa del Rei per davant la Lliga i la Champions, per cert, totes dues guanyades pel mateix entrenador, Josep Guardiola. La justícia diu que el millor entrenador de la lliga passada és el guanyador de la competició i la raó afirma que si també és el guanyador de la Champions el premi hauria d’haver estat per ell. I si parlem d’educació i saber estar...

Rosell si, Valdés i Messi no: per decisió expressa del club, en clara mostra de desacord per la manera d’actuar del diari, Víctor Valdés i Leo Messi no van acudir a rebre els seus merescuts premis Di Stefano i Zamora, al millor porter i millor jugador. Cap d’ells va sortir a la foto, foto en la que si va sortir el president Sandro Rosell. El màxim representat del club es va saltar les instruccions de la seva junta. ¡que vingui Laporta i l’investigui! Mostra clara d’incoherència en un club que hauria de ser més coherent que mai en les seves mesures per mostrar força davant els constants atacs que provenen de certs sectors madridistes. La totalitat fa grans les parts.

No senyors del Marca, això no són premis, son assignacions a dit d’aquells reconeixements, que a diferencia del màxim golejador, el menys golejat o el millor jugador (que haurien vostès fet riure), poden manipular.

No senyor Rosell, no ha actuat amb coherència. Ha agafat un protagonisme del que no ha deixat gaudir als seus jugadors, veritables protagonistes. Sota raons que l’emparen, i en les que l’acompanyo, ha dit no a la presencia d’una representació més, per dir si, a la representació màxima. Vostè ha actuat sota la dita de Groucho Marx, “aquest són els meus principis però si no li agraden en tinc d’altres”, i per un costat ha fet la puta i per l’altre la ramoneta, com diu una dita més catalana. Si fins i tot surt a la foto agafant una portada gegantina del gran altaveu de les mentides.

Això sí, la gala va permetre retre homenatge a Chus Pereda.

Salut