MODERATO

El Moderato és un tipus de moviment musical de velocitat mitjana. Entre les 80 i 108 negres per minut ja és considerat com a tal. En música és imprescindible controlar els tempos per interpretar bé la peça. I aquests es mesuren en pulsacions per minut (ppm o bpm en anglès). Aila! no en pulsions com ha fet últimament La Vanguardia.

I és que el mitjà del Grup Godó, molt habituat a interpretar peces Andantes (molt més lentes) ha escrit últimament al so de les pulsions del carrer (ep! no pulsacions) i d’una CDC en mans de Mas, Homs, Turull, Rull i d’altres. A les cinc línees del pentagrama diari ha estat escrivint un Allegro poc característic de la seva idiosincràsia habitual.

Imaginant que la nova simfonia significaria una peça celestial, es van passar de rosca, i a voltes fins i tot a tempo de Prestissimo, van acompanyar el procés creatiu. Qualsevol bon compositor els hauria avisat de la complexitat de generar una obra nova. El co-director a l’ombra, Duran i LLeida, en un principi també va accelerar massa. Ara tot s’allarga i resulta summament complicat compaginar el concert en que hi havia de participar l'altra orquestra, la de més enllà de l’Ebre, que no va al compàs que s’esperaven. I mira que no serà que des de l’ombra no s’hagi intentat. Toca cridar a l’arranjador per tornar a posar el metrònom al tempo conegut, el Moderato, altrament dit la “puta i la ramoneta” a Catalunya. En aquesta línia va l’editorial d’ahir.

Però molts en aquest país s’han adonat de què l’habitual ritme de l’statu quo català únicament beneficia a certa burgesia benestant i als qui viuen del pont aeri. Mas no pot tornar al Moderato després d'incitar al ritme de l’Allegro per molt que ho demani La Vanguardia. 
Pel col•lectiu seria una gravíssima equivocació que acabaria en una oda fúnebre. La peça s'ha d’interpretar tant sí com no. Ep! i ja val només de tocar el violí que alguns comencen a donar cops a la bateria.