dijous, 3 d’abril de 2014

#NONO SR. BARTOMEU

La meva filla em mira en rebre la informació. Papa que diuen que els culers hem de votar? Però … què fan exactament al Camp Nou? Li canvien la pell? Ah, ho renoven tot? I quantes escales mecàniques posen? No ho saps. On dius? A diferents llocs suposo. I que milloren dels lavabos? Ni idea. I on aniran a parar els socis que hauran de ser recol.locats? A un lloc o altre. Ah, que hi cabrà més gent? Crec que no cal però es veu que sí. Que serà tot cobert? Pels dies que plou. I si ho cobreixen tot, ja han assegurat que no ens apujaran les quotes a partir del 2016? Home!, no ho faran (o si?). Papa coi, no saps res! I mira, em recorda de fora al projecte aquell d’en Laporta i en Foster, tot i que molava més amb els altres colors. I sortia més "baratet", no? Ai las papa, que diuen les males llengües que pagarà Qatar? Com sempre l’entorn pervers que vol embrutir el club! Ja saps que no hi entenc massa papa, però veient el que passa últimament a Can Barça, el nom a l’entrada de l’estadi i al cul dels seients, gairebé puc encertar el cognom què portarà si es fa.
Aturo la conversa. Diuen que els infants i els borratxos no menteixen. I davant la gran quantitat de preguntes que em formula la meva filla i que no puc contestar, arribo a la conclusió que aquest referèndum blaugrana és una autèntica cortina de fum en mans d’una directiva en fals i un president no escollit pels socis. Una consulta segrestada a unes presses que no caldrien quan es tracta d’hipotecar el futur del club en una decisió posada en mans d’uns socis a qui han ofert un nivell d’informació i transparència absolutament indignants. 
600 milions? Però no havíem quedat que no hi havia un euro? A qui li vendrem el club? De moment l’únic cert és que qui vol emprendre aquesta reforma de 600 milions és una directiva que de l’opacitat i la manca d'informació n’ha fet senyera des del primer dia. Una junta que ha judicialitzat com mai el club i que fins i tot ha vist com el seu president havia de dimitir. El Sr. Bartomeu, president posat legalment a dit, pot demanar liderar similar acció sense haver estat escollit i en un moment on el club comença a mostrar debilitats arreu?
Però és més, si jo anés borratxo (els altres que no enganyen) i escrivís víctima de dos gins tònics amb aroma de tifarada de vaca i entrebancs de rastre de gos d’amo mal educat (quin fàstic de moda) fins i tot podria arribar a transcriure els meus dubtes a què tot plegat no sigui una més de les moltes obligacions que el contracte amb Qatar comporta. Ep!, però no m'ho tinguin en compte que només seria en cas de borratxera i grossa, per què d’això de Qatar tampoc en sabem gairebé res.  
Per tot això, la meva filla votarà NO a aquesta remodelació. Però serà també i especialment, un NO a fer-ho amb aquesta directiva, aquest president i la informació rebuda. Sr. Bartomeu, primer legitimitat (presenti’s candidat en unes eleccions), després molta concreció en el projecte i un enorme desgast explicatiu per què arribi a tothom el que realment proposen. Llavors, i tan sols llavors, tal vegada sí. Per què reformes, el que són reformes, són necessàries.
Vaja!, ara que hi penso, la nena és menor. Doncs facin tots vostès, socis, un favor al club: votin NO.
 I una última pregunta? Hi ha un mínim de participació per a validar el resultat?
 Per cert que no se m’oblidi: #Zubizarretadimissió

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.