dijous, 20 de març de 2014

POSEU-ME A UNA LLISTA

Dóna la impressió que certs sectors de l’unionisme comencen a estar absolutament desequilibrats. I és que tan sols es pot comprendre la reacció de Cristina Fallarés en el seu article a El Mundo imaginant una nit de malsons amb diables i monstres paranormals fent entrar en follia a la protagonista. Únicament sota els efectes dels mals records d’aquella suor freda, del despertar sobtat pel perill inventat o de l’excés d’estat d’alerta per la defensa, és possible entendre el recel de la senyora en qüestió davant la llista d’Agustí Colomines. Guaita!, la llista és aquí. I no, no és purament una llista. És un text on per defensar certa argumentació es donen uns noms a manera de demostració empírica del fet. En cap cas s’etiqueta a ningú de mal català.
Alguns estem ja molt cansats de les acusacions de pensament únic, de boicot a les tesis unionistes (bé, si és que van més enllà de les amenaces i la por), del Sr. Rivera fent-se la víctima amb TV3 o CatRadio, de demagògics discursos de silenciar a representants de la diferencia i la discrepància a la majoritària veu independentista. I quan fas un recorregut per les diferents cadenes i mitjans de comunicació i il·lustres la confirmació de què la representació de veus discordants amb el procés i la independència hi son i molt possiblement per damunt de la seva representativitat electoral… ai las!, ja has fet una llista de catalans botiflers. Doncs no. En aquest cas, no. Vaja, no si és que qui ho veu així no pretén més que tornar-se a fer la víctima distraient al personal amb noves i malaltisses persecucions.
Però diré més: tots els qui surten a la llista es guanyen la vida amb això de les tertúlies i els articles d’opinió públics? Cobren per donar la seva visió del procés? Viuen de tot plegat? Doncs mirin: si no els agrada sortir en una llista, de professions n’hi ha i moltes. A mi, quan vulguin em poden posar a la llista dels independentistes que van per les ones i el paper defensant la seva posició. Això sí, cobrant. Que l’altre dia em van posar en una de Twitter sota el nom de "separatas" i encara no he vist ni un euro. En català diem: qui no vulgui pols que no vagi a l’era. Apa, doncs això. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.