RESPOSTA A L’EDITORIAL DE REVISTA DEL VALLÈS

L’editorial de la Revista del Vallès, d’avui divendres 5 d’octubre, es postula favorable a la convocatòria d’un referèndum per l’autodeterminació de Catalunya afirmant que  “això només se sabrà amb una consulta” i que aquesta ha de fer-se sota “una pregunta clara i concisa, sense eufemismes”. Fins aquí signo la columna. No imagino una pregunta de l’estil: “esta vostè d’acord amb què el Quebec arribi a ser sobirà després d’haver fet una oferta formal al Canadà per una nova associació econòmica i política en l’àmbit del projecte de llei sobre el futur del Quebec i de l’acord firmat el 12 de juny del 1995?”. Millor un: independència si o no?

Ara bé, el columnista, com a gat vell, amaga uns quants asos a la màniga: un pràcticament impossibilita la consulta i l’altre prostitueix el resultat. Està molt bé fer costat a la democràcia i el dret a decidir reconegut internacionalment (que no en la Constitució Espanyola) però en cap cas agafant camins impossibles i donant veu a vot a qui no li correspon.

“És obvi que el que es faci ha de ser legal, perquè aquestes són les regles de tot estat de dret. La legalitat es pot modificar, però a través de la llei”. Qui escriu això és perfectament conscient de quines són aquestes regles del joc de la legalitat a què fa referència: reformar la Constitució Espanyola per encabir-hi el dret a un referèndum per l’autodeterminació. Anem a fer repàs del procés: aquesta reforma hauria de ser aprovada al principi per dos terços de la càmera (títol X article 168)  a l’afectar a al Títol preliminar (en què es descriu p.e. la unitat d’Espanya) i significaria la immediata dissolució de les Corts. Un cop escollides es procediria a l’estudi del nou text constitucional que hauria de ser aprovat per dos terços, tan en el “Congreso” com en el “Senado”. Aprovada la reforma seria sotmesa a referèndum. Més enllà de la dificultat del protocol, aquesta Constitució implica, a dia d’avui, per a la seva revisió i en el supòsit concret del dret a l’autodeterminació un posicionament favorable dels dos partits majoritaris a l’Estat Espanyol (PP i PSOE). Qui valora aquesta possibilitat? Ningú. Sí, s’ha de fer legal però s’haurà de salvar aquest parany i cercar la legalitat més enllà de la Constitució Espanyola i de l’Estat Espanyol tot acudint al dret internacional.

“Ara bé, aquesta pregunta perquè sigui vinculant i no merament consultiva, s’ha de fer a tota Espanya per una raó d’arrel històrica.” Anem a imaginar: la pertinença d’Espanya a l’euro i la unió europea  perquè sigui vinculant i no merament consultiva, s’ha de fer a tots els estats membres per una raó d’arrel històrica”. Deixem-ho estar i anem sortint, no? No, els qui han de votar són tots aquells que resideixen en la comunitat amb intencions secessionistes. I com en justícia, hi ha precedents: en els referèndums al Quebec han votat els habitants de la província canadenca del Quebec; en cap cas la totalitat dels canadencs. Tanmateix podem imaginar que seran els escocesos i no tots els ciutadans del Regne Unit els propers. Pretendre que en un procés de secessió el dret de vot sigui universal és impedir la victòria de la majoria de la minoria.

“De fet, el procediment lògic seria un Referèndum legal i consultiu exclusivament a Catalunya i un altre vinculant a nivell general...” A Catalunya consultar i a Espanya decidir. I si no coincideixen, Espanya a guanyar i Catalunya a acatar. I aquí radica la diferencia de posicionament. Uns creuen que el subjecte és Espanya i d’altres que és Catalunya. En cap cas, de la mateixa forma que fan els amics de la Revista del Vallès, qüestionaré un subjecte o l’altre i respectaré com suposo que faran ells, i hauria de fer tothom, el resultat d’un procés democràtic, just i legal.

Salut