EL NOU ESCENARI

Deia l’escriptor anglès Chesterton: “ no pots fer la revolució per gaudir de democràcia; has de tenir democràcia per fer la revolució”, i aquest és el camí que escollirà el president de la Generalitat, Sr. Artur Mas, per engegar un procés cap a l’Estat propi per Catalunya. Les eleccions anticipades seran convocades en breu, molt breu. El president s’explicarà on toca: al Parlament. Missatge cap Europa de democràcia i de la importància de la institució catalana.

Seria simplista analitzar aquesta decisió única i exclusivament en clau de dignitat de país i com a conseqüència de la reunió d’avui. Tot i l’acceleració dels esdeveniments producte de la Diada i que han encunyat el ja popular MASGAS, a CiU són molt conscients de la situació de la tresoreria catalana i de l’entorn polític.

Suportat tot el programa en el pacte fiscal, mort al néixer, el govern ha estat incapaç d’articular respostes, ni amb les retallades, per donar sortida a la crisi. El deute català és quasi de 44.000 milions d’euros amb un augment aproximat de 1.500 en aquest segon trimestre tot i l’austeritat. Tanmateix s’acosten venciments de xifres ingents i als que no se sap com fer front properament. El govern no té liquiditat, està en fallida i davant el caire dels esdeveniments no espera ajut de l’Estat espanyol.

Tanmateix dins la federació són molts conscients de la situació dels diferents partits polítics amb qui hauran de competir pel vot. El gran adversari, el PSC, no disposa de líder creïble, no troba encaix entre el missatge del carrer i el seu posicionament federalista inexistent a Espanya, saben que el posicionament els podria apropar massa a les tesis del PP i la data escollida l’agafa amb el peu canviat en el projecte de primàries. Però és més: les enquestes continuen fent caure els socialistes en el resultat. Alícia Sánchez Camacho i el partit popular ja donen per descomptat perdre la tercera posició davant les retallades del seu homòleg espanyol, les promeses incomplertes i el desgast propi de governar en època de crisi. Esquerra Republicana olora a creixement exponencial; Oriol Junqueres ha tallat les divisions internes i ha articulat un discurs creïble i encoratjador amb les bases que el poden convertir en el gran aliat de CiU. Per Iniciativa per Catalunya s’obre una fase també d’augment del suport ciutadà, però haurà de debatre molt sobre el dret a decidir que monopolitzarà el discurs amagant les retallades i la gestió del govern. SI i C’s creixeran però seguiran en una posició de poca incidència en possibles pactes.

CiU no podrà pagar en breu i aposta per la il·lusió que genera la proposta de l’Estat propi per no patir en excés el desgast de la seva actuació al front de la governabilitat de Catalunya, és conscient de la desastrosa situació actual del seu principal contrincant i coneix el possible creixement d’ERC, el gran aliat de demà. Tanmateix avui ha quedat clar que suport d’Espanya, cap, ni ara ni demà.

A algú li estranya que Mas convoqui eleccions? Això sí, avui orgullós del meu president per com ens ha representat i acompanyant-lo amb dos hagstags: #totsambelpresident i #tenimpresa. 

Salut