dijous, 14 de novembre de 2013

“S” DE SANDÀLIA

Benvolguts lectors, recorden la pel·lícula “las sandàlies del pescador”? Vés per on, de sobte s’ha manifestat en mi. Quaranta cinc anys més tard evoco un Anthoni Queen convertit en Kiril Lakota, un bisbe ucraïnès condemnat a treballs forçats en una presó soviètica i més tard proclamat com a Cirili I, el nou Papa. El dia de la seva coronació i enfront de la multitud reunida a la Plaça de Sant Pere, es llevà la “tiara” i anuncià al món l'alienació de tots els béns materials de l'Església catòlica amb l'objectiu de pal·liar la fam del poble xinès (la cúria vaticana faria bé de prendre nota de similar acte altruista). La seva decisió va ser aclamada a tot el món.
El gest de David  Fernàndez ensenyant  la sandàlia davant Rodrigo Rato ("tiara" no en porta i ben cert, l’acció sembla més pròpia d’altres contrades i religions) em va fer retrobar de nou amb aquell Cirili d’un poble indefens i oprimit per una crisi en què els veritables responsables passegen per comissions guardant absolut silenci, presentant el desconeixement com a justificació o defensant les decisions engegades com a única mesura de contenció per a mals pitjors davant la situació. Pura comèdia que necessitava una rebolcada. El que provoca fer volar la imaginació no?
I vet aquí que de cop i volta molts converteixen un acte simbòlic, en violent, un gest al·legòric, en una amenaça i una simple gesticulació, en tot cas de mal gust o discutible educació, en una mostra de radicalisme intolerant. Aila! no ha agradat a tothom com en Cirili. En això, el calçat de sola assegurada al peu amb cordons o llenques de cuir, ha posat d’acord als qui darrere hi veuen un independentista d’esquerres i un partit en creixement: el grup Godó, ICV, 13TV, Duran Lleida, el progressisme acadèmic, tertulians conservadors, ABC, El Mundo, unionistes varis... Portades, articles, posts, piulades i un munt de propaganda. En màrqueting ja ha guanyat el cooperativista.
I és què en el fons l’incordi no és la sandàlia; molesta el que representa: trencar amb el protocol establert per denunciar als del poder. I què esperaven de la CUP? Correcció política absoluta? Això demostra que molts els consideraven una anècdota i no una proposta treballada i amb contingut. David Fernàndez es va proclamar com el que vol ser: la veu dels més indignats i desvalguts.
Davant les evidències, si haig d’escollir entre mostrar una sandàlia o estafar amb productes bancaris, enfonsar bancs, gaudir de sous immorals o posar tot un país en dubte, ep! i sota perill de ser mal educat, abans em descalço. Cap pudor de peus és similar a la de la merda de les preferents i d’altres atacs als més dèbils. Una sandàlia, fins on jo sé, no provoca desnonaments, ni estafes, ni envia a la misèria a un munt de gent.
Mirin, l’únic que em fa certa recança és que, molt a pesar d’equivocar-me, David Fernández  ja portava aquestes sandàlies el dissabte i sense mitjons. Uffff. Tret d’això, aquesta possible fortor d’una pell amb excés d’ús, personalment aplaudeixo el gest. Li suen molt els peus? A mi el que me la sua molt i una mica més amunt  (XD), és que alguns es quedin, per interessos, amb la forma abans que el fons.
Sigui com sigui acceptaria sandàlia com a exhibició "S" i a Rato com a "X". Enfonsar en la pobresa a milers de persones, és molt més pervers i pervertit.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.