Gent sorpresa buscant blaus i blancs, blancs o blaus. Milers de persones incapaces de distingir castellers, diables, McHagum’s, bastoneres o dames i dametes blanques. Cap gegant ni capgròs, bé, d’aquests últims sempre n’hi ha arreu. Res de diables i barrets de palla o timbals i gralles. On és el foc i l’aigua, el rajol o els rajolers? I en Pep Callau? Ni rastre. Ahir Granollers era rosa, ni blanca ni blava. El rosa escollit com a simbologia de l’Open Night Granollers A12. Un nou pigment que va omplir, encara no fa 24 hores, els carrers de la ciutat amb la mateixa intensitat que els de la Festa Major.
Defineixen el color com la sensació causada per la llum quan aquesta interactua amb l'ull, el cervell i la nostra experiència. Ahir es necessitava d’uns ulls ben oberts per obligar al cervell a processar un munt de visions i gaudir d’una experiència engrescadora de benvinguda a un oasi primaveral de rebuig a la mena de tardor constant en què la situació actual ens obliga a viure.
Inauguració oficial a les set. Tallada simbòlica d’una cinta rosada que donava la benvinguda i obria les portes de la ciutat als milers de persones disposades a convertir-la en un esbufec il·lusionant. Representants de l’Ajuntament, Gran Centre i el Gremi d’Hostaleria fusionats al voltant d’unes tisores que aquest cop no retallaven si no intuïen generació de noves dinàmiques.
El gris de la zona de vianants i la tristor d’un centre nocturn habitualment solitari, es va anar omplint de matisos i vida, d’activitats i coneguts o desconeguts. Música en directe I disc-jockeys utilitzant música per fer el seu directe, dins o fora dels comerços. Classes de ball a la Corona o unes Olles convertides en un bar qualsevol, d’altres localitzacions, ple de country. Teatre de carrer, bici estàtica i fins i tot una noia en bodypainting. Fideuà o gambes? mojito o caipirinha? Aparadors vivents sense ser pessebres.
Botigues convertides en platós fotogràfics, fotografia que es mereixerien els carrers inundats, les places ocupades, les terrasses plenes, els bars a rebentar o les botigues amb presència d’un element vital absent fa massa temps: alegria, il·lusió i esperança. Instantània d’un somriure facial en un munt de gent que assistia atònita a una acció combativa amb la situació.
Sí, Granollers ara també és rosa, el rosa d’una nova dinàmica ciutadana i social que proposa plantar cara a la rabiosa realitat depressiva de la crisi econòmica fent emergir noves maneres de fer i actuar: la de la unió, l’acompanyament entre iniciativa pública i privada, la de fer i no esperar a que facin.
Llàstima que només sigui un dia i unes hores. Però a ben segur aquest model de ciutat Low Cost tampoc és viable més enllà d’aquest breu espai de temps. Un Low Cost, aquell encapçalat pel Zara, que ahir es va amagar davant l’ímpetu del comerç tradicional i de proximitat, en una nova mostra del seu allunyament a l’entorn proper i a les ciutats que cada dia ocupen més. Ahir, un cop més, les multinacionals no van estar protagonistes d’un esdeveniment de ciutat i dels ciutadans.
Per cert, seria injust acabar aquest article sense agrair la responsabilitat de la gent de l’Assemblea del VallèsOriental en escoltar les explicacions de molts davant la manca d’informació que els feia plantejar una mobilització en contra d’aquesta proposta. És molt fàcil a vegades criticar-los, ara toca reconèixer la voluntat de comprensió i rectificació.
Arribarà l’hora de fer valoracions per part dels organitzadors i visualitzar noves propostes per una suposada propera edició. I cap dubte: ahir Granollers estava de festa, no la Major , però si prou important com per haver transformat aquesta ciutat per unes hores.
Salut
