L’OU MASTURBADOR MASCULÍ

Que va ser abans l’ou o la gallina? Els homes que vulguin no caldrà que es facin aquesta pregunta, ja que disposen d’un ou de negació a la necessitat de cap gallina per satisfer els seus sòrdids plaers. L’ou Tenga promet submergir a qualsevol gall, de necessitats solitàries, en un món desconegut de plaer gràcies a la masturbació agradable i suau que produeixen els seus rinxols ondulats de silicona amagats a l’interior i que produeixen sensacions en la pell mai abans experimentades.

Ja no és necessari posar la mà sota el cul, deixar que s’adormi i, davant la manca de sensibilitat de l’extremitat, pensar que és la d’una preciosa pubilla; l’ou ja s’encarrega de robar identitats.

Conec de la seva existència en un sopar, entre riures i alcohol desinhibidor. En torno a sentir parlar en un cafè matinal l’endemà. Entre grans de l’or negre diluïts, un experimentat usuari diu que la similitud és més propera a una cavitat bucal que no pas a la dels cinc dits en cilíndrica formació.

Davant tanta expectació la curiositat és afamada i requereix experimentació. Armat del valor necessari per obviar la vergonya imprescindible, travesso la porta automàtica de la farmàcia convertida per moments en un castell qualsevol d’imaginari plaer sexual. Ullada als presents i elecció de la caixa de cobrament menys sospitosa de jutjar. Reconec el corral i albiro els ous. Com en una nit qualsevol, això sí, sense condicionants alcohòlics, hauré d’escollir entre l’oferta. Abans eren rosses, morenes, altes o baixes; avui és el color de l’embolcall el que diferencia les oportunitats. La pressa no em permet gaudir de temps i estiro el de color lila, l’anomenat model Spider (aranya en català). El nom em fa pensar, ¿com caigui en la seva tela em convertirà en víctima d’una nova però coneguda addicció? De moment ja han volat 4 euros amb setanta.

Busco solitud, i un cop l’ambientació és la necessària l’agafo. Repàs a les instruccions i ruptura del paper que l’envolta. La imaginació és poderosa i penso en quan despullava a la companya. L’ou del desig és nu i destaca el seu color impecablement blanc. Hi ha una teoria, de base científica dubtosa, que associa als ous blancs a una major higiene que als morens. Anem bé.

L’envàs és fàcil d’obrir. A dins s’amaga l’objecte del desig, que al treure el cap genera un moviment de pèrdua de consciència. Al agafar-lo es suau, lleuger, per què no, de tacte excitant. Extracció de la càpsula interior de record al recipient d’un tampó femení qualsevol. Els sexes cada dia es toquen més.

Hi ha quelcom dins. Costa treure el contingut: seran els nervis? El sobre conté lubricant, tot i que les instruccions en japonès no ajuden a saber-ho. Miro l’anvers de tot l’ou i dins hi ha un gravat en relleu amb il·lusions al domicili de Spiderman.

S’acosta l’hora de posar fil a l’agulla. Però sabeu què, ho faré sol i m’ho quedaré per mi. Si necessiteu saber com acaba avui l’article haureu de passar per la farmàcia i dedicar una estona a l’autoexperimentació. A veure si m’agrada i acabo tornant a decorar la cara amb acne juvenil. Jajajajajajaja.

Ahhhhhhhhhhhhhh!

Salut

MASTURBACIÓ MASCULINA

Granollers a 22 d'Agost del 2001

Molts de nosaltres, i parlo d'homes, si haguéssim nascut fa un munt d’anys, ¿més encara?, ens hauríem significat com heretges, possiblement hauríem estat excomunicats i finalment utilitzats com aliment per les brases de qualsevol foc de la purificació. Encara no entenc com no ens hem tornat cecs, era una de les conseqüències. L’acné s’hauria abonat en

nosaltres, calvície important, pèls a les mans en excés, fins i tot víctimes d’una paràlisis o tuberculosis. Per alguns hauríem d’haver gaudit d’un viatge pagat a Sant Boi, patit trastorns en la conducta sexual o sofert tendències homosexuals aleshores tendencioses. Eren altres temps, les creences feien molt de mal i la ciència estava en precari. ¡SI! Jo de jove, com tants i tants altres sabuts o sense saber, em masturbava. Havia de coneixe'm, les hormones dominaven, experimentació humana, pur plaer. Durant la nostra adolescència alguns residus dels mites donaven encara un aire de malifeta a tot plegat. Ara amb el temps, no només resulta que res d'això és veritat, sinó que segons estudis, la masturbació masculina ajuda a prevenir el càncer de pròstata. Estem davant les contradiccions de la ciència o la ciència de les contradiccions.

Avís: a partir d’ara qualsevol similitud amb la realitat és pura casualitat, o no.

Ja hi som. Porto uns dies en què la meva pròstata estarà en immillorables condicions, però jo estic esgotat. No, no sóc un depravat, sóc un hipocondríac. I a nosaltres no se’ns poden fer afirmacions d’aquest estil. Recordo els dolors a tot el cos amb la pel·lícula “Despertares”. Amb Philadelphia”, a l’endemà taques per tot arreu. Desaparició de qualsevol esportista de forma sobtada, necessito un temps per tornar a fer esport. Què han atropellat un ciclista, bici tancada uns dies. Accident aeri, no vull anar de viatge. Grip estranya, consulto la meva pertinença a un grup de risc. I així...

Ara amb la masturbació em passa el mateix. Por a l'enfermetat, acció. Va ser escoltar que anava bé i som-hi! És millor prevenir que curar. Si sóc capaç de prendre un Gelocatil, m’ho aconsella el professional, imagineu-vos amb aquesta recepta que recordo m’agradava. Si hagués estat un xarop...

Retorn a la vulgarment coneguda com a palla. No parlo de la de parella o la col·lectiva, practico amb la meva, no necessito a ningú. Ho faig quan vull, no necessito pactar el moment. En  l’edat adulta no hauria de ser, però en el meu cas és prescripció mèdica. Veredicte: innocent!

Per documentar-me davant la manca de rutina actual, he intentat recuperar revistes de mala reputació o vídeos en VHS de Pamela Anderson que amb gran decepció he comprovat que no entren ja en el DVD. Indignat amb la tecnologia! He mirat on havia deixat el LIB o algun Penthouse per acabar buscant antics Playboys. ¿Els va llençar tots la meva mare o la meva dona? És igual, traïdores! Em reconec vell. Amb el temps els accessoris dels que ara podria disposar són antics. He volgut ser modern, he buscat a Internet. Oferta excessiva, m’he perdut. Fins i tot alguna m’ha molestat o superat. Finalment he optat per utilitzar la imaginació. És el millor que té masturbar-te: imaginar, volar, crear del no res.

Recordo fa anys que gràcies a ella havia estat amb les millors al llit, la imaginació és selectiva encara que no sigui de forma conscient. Accés a les inaccessibles. Vaig compartir sexe amb conegudes i desconegudes, no diré qui eren les conegudes. Les podia triar rosses, morenes, nacionals o internacionals. Ben dotades o dotades de béns. Escrivíem una historia d’amor fugaç, una de més llarga o tan sols una estona de sexe. Les mimava, acariciava o besava amb curosa curiositat. Ens posseïem i regalàvem. Ens havíem tingut i mai menystingut: la meva imaginació té límits. M’havia delectat fent allò que volia o allò que ella no volia fer però accedia. Qualsevol lloc era un santuari dels somnis: la disco de la nit anterior, llocs públics, les escales o escales avall. No havia de repartir invitacions a sopars, ni desembutxacar el cost d’una copa. Ni tan sols era obligat parlar. I el més important, a l’acabar, absència de penediment pel que havia fet. No havia de girar la vista el dia següent. Era tot producte de la meva imaginació. 

Haig de dir però, que sempre havia fet un esforç per no imaginar-me. Em sabia accelerat buscant aquella imatge, aquell record, aquella pel·lícula. Fins i tot, si no hi havia res millor a l’arribar a casa a altes hores de la matinada, em servien el Pajares i l’Esteso, inclús l’Alfredo Landa si la imaginació havia estat col·lapsada per les dosis etíliques. Patètic, però la urgència ja té aquestes coses! Més tard el Plus amb ratlles o sense, era igual. Bavejar de forma rallada ja té pebrots! Mirada a dreta i esquerra, baldó posat, si eren necessaris, auriculars en mà. Protocol en marxa, mirada còmplice amb ningú, silenci de delinqüent, ganyotes variades. Ball manual amb la pròpia torre Agbar,

en el meu cas agbareta. Ràpid o lent, lent i ràpid. Fortes abraçades o suaus carícies. Ascens al pic, descens al camp base. Aparició d’hiperventilació i esclat amb castell de focs final, en ocasions petard xinès. Delicte executat. Satisfacció, relaxament absolut i ganes de dormir una mica. Que tristos som els homes que amb una senzilla palla ens enfonsem en la més absoluta desgana. Si....ja ho sé, tu no.

Ara amb la prescripció feta necessito que aviat surti una notícia dient-me que la quantitat de vegades diàries recomanades és menor. Em sembla que, amb la meva ignorància, m’estic passant i ja no estic per aquestes mostres de potència. Però, ¿sabeu què?, m’ho passo bé, he superat el sentiment de culpabilitat de l’adolescència i si a algú no li agrada és el seu problema. I per sort ara no em perseguiran ni em quedaré cec. A l’església no li semblarà bé, però que collons, Carpe Diem!

Per cert després de l'escrit m'agradaria tornar a ser adolescent.
Salut