dimarts, 22 de maig de 2012

L’OU MASTURBADOR MASCULÍ

Que va ser abans l’ou o la gallina? Els homes que vulguin no caldrà que es facin aquesta pregunta, ja que disposen d’un ou de negació a la necessitat de cap gallina per satisfer els seus sòrdids plaers. L’ou Tenga promet submergir a qualsevol gall, de necessitats solitàries, en un món desconegut de plaer gràcies a la masturbació agradable i suau que produeixen els seus rinxols ondulats de silicona amagats a l’interior i que produeixen sensacions en la pell mai abans experimentades.
Ja no és necessari posar la mà sota el cul, deixar que s’adormi i, davant la manca de sensibilitat de l’extremitat, pensar que és la d’una preciosa pubilla; l’ou ja s’encarrega de robar identitats.
Conec de la seva existència en un sopar, entre riures i alcohol desinhibidor. En torno a sentir parlar en un cafè matinal l’endemà. Entre grans de l’or negre diluïts, un experimentat usuari diu que la similitud és més propera a una cavitat bucal que no pas a la dels cinc dits en cilíndrica formació.
Davant tanta expectació la curiositat és afamada i requereix experimentació. Armat del valor necessari per obviar la vergonya imprescindible, travesso la porta automàtica de la farmàcia convertida per moments en un castell qualsevol d’imaginari plaer sexual. Ullada als presents i elecció de la caixa de cobrament menys sospitosa de jutjar. Reconec el corral i albiro els ous. Com en una nit qualsevol, això sí, sense condicionants alcohòlics, hauré d’escollir entre l’oferta. Abans eren rosses, morenes, altes o baixes; avui és el color de l’embolcall el que diferencia les oportunitats. La pressa no em permet gaudir de temps i estiro el de color lila, l’anomenat model Spider (aranya en català). El nom em fa pensar, ¿com caigui en la seva tela em convertirà en víctima d’una nova però coneguda addicció? De moment ja han volat 4 euros amb setanta.
Busco solitud, i un cop l’ambientació és la necessària l’agafo. Repàs a les instruccions i ruptura del paper que l’envolta. La imaginació és poderosa i penso en quan despullava a la companya. L’ou del desig és nu i destaca el seu color impecablement blanc. Hi ha una teoria, de base científica dubtosa, que associa als ous blancs a una major higiene que als morens. Anem bé.
L’envàs és fàcil d’obrir. A dins s’amaga l’objecte del desig, que al treure el cap genera un moviment de pèrdua de consciència. Al agafar-lo es suau, lleuger, per què no, de tacte excitant. Extracció de la càpsula interior de record al recipient d’un tampó femení qualsevol. Els sexes cada dia es toquen més.
Hi ha quelcom dins. Costa treure el contingut: seran els nervis? El sobre conté lubricant, tot i que les instruccions en japonès no ajuden a saber-ho. Miro l’anvers de tot l’ou i dins hi ha un gravat en relleu amb il·lusions al domicili de Spiderman.
S’acosta l’hora de posar fil a l’agulla. Però sabeu què, ho faré sol i m’ho quedaré per mi. Si necessiteu saber com acaba avui l’article haureu de passar per la farmàcia i dedicar una estona a l’autoexperimentació. A veure si m’agrada i acabo tornant a decorar la cara amb acne juvenil. Jajajajajajaja.
Ahhhhhhhhhhhhhh!
Salut

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.