Que
va ser abans l’ou o la gallina? Els homes que vulguin no caldrà que es facin
aquesta pregunta, ja que disposen d’un ou de negació a la necessitat de cap
gallina per satisfer els seus sòrdids plaers. L’ou Tenga promet submergir a
qualsevol gall, de necessitats solitàries, en un món desconegut de plaer
gràcies a la masturbació agradable i suau que produeixen els seus rinxols
ondulats de silicona amagats a l’interior i que produeixen sensacions en la
pell mai abans experimentades.
Ja
no és necessari posar la mà sota el cul, deixar que s’adormi i, davant la manca
de sensibilitat de l’extremitat, pensar que és la d’una preciosa pubilla; l’ou
ja s’encarrega de robar identitats.
Conec
de la seva existència en un sopar, entre riures i alcohol desinhibidor. En
torno a sentir parlar en un cafè matinal l’endemà. Entre grans de l’or negre
diluïts, un experimentat usuari diu que la similitud és més propera a una
cavitat bucal que no pas a la dels cinc dits en cilíndrica formació.
Davant
tanta expectació la curiositat és afamada i requereix experimentació. Armat
del valor necessari per obviar la vergonya imprescindible, travesso la porta
automàtica de la farmàcia convertida per moments en un castell qualsevol
d’imaginari plaer sexual. Ullada als presents i elecció de la caixa de
cobrament menys sospitosa de jutjar. Reconec el corral i albiro els ous. Com en
una nit qualsevol, això sí, sense condicionants alcohòlics, hauré d’escollir
entre l’oferta. Abans eren rosses, morenes, altes o baixes; avui és el color de
l’embolcall el que diferencia les oportunitats. La pressa no em permet gaudir
de temps i estiro el de color lila, l’anomenat model Spider (aranya en català).
El nom em fa pensar, ¿com caigui en la seva tela em convertirà en víctima d’una
nova però coneguda addicció? De moment ja han volat 4 euros amb setanta.
Busco
solitud, i un cop l’ambientació és la necessària l’agafo. Repàs a les
instruccions i ruptura del paper que l’envolta. La imaginació és poderosa i
penso en quan despullava a la companya. L’ou del desig és nu i destaca el seu
color impecablement blanc. Hi ha una teoria, de base científica dubtosa, que
associa als ous blancs a una major higiene que als morens. Anem bé.
L’envàs
és fàcil d’obrir. A dins s’amaga l’objecte del desig, que al treure el cap
genera un moviment de pèrdua de consciència. Al agafar-lo es suau, lleuger, per
què no, de tacte excitant. Extracció de la càpsula interior de record al
recipient d’un tampó femení qualsevol. Els sexes cada dia es toquen més.
Hi
ha quelcom dins. Costa treure el contingut: seran els nervis? El sobre conté
lubricant, tot i que les instruccions en japonès no ajuden a saber-ho. Miro
l’anvers de tot l’ou i dins hi ha un gravat en relleu amb il·lusions al
domicili de Spiderman.
S’acosta
l’hora de posar fil a l’agulla. Però sabeu què, ho faré sol i m’ho quedaré per
mi. Si necessiteu saber com acaba avui l’article haureu de passar per la
farmàcia i dedicar una estona a l’autoexperimentació. A veure si m’agrada i
acabo tornant a decorar la cara amb acne juvenil. Jajajajajajaja.
Ahhhhhhhhhhhhhh!
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.