NO ESTIC D’ACORD, SR. XAVIER SALA MARTIN

No és fàcil escriure aquest article quan davant tinc una eminència a qui respecto com és el Sr. Xavier Sala Martin, economista català reconegut i catedràtic de la Columbia University. En moltes ocasions reconec en les seves paraules i els seus escrits reflexions que faig pròpies. Però aquest cop no hi estic d’acord i em llenço al Coliseu per ser devorat pel lleó de l’economia com un ignorant qualsevol però ciutadà d’un país que cada cop ens ofega més i em fa sentir més ignorat.

En el seu article “la campanya no vull pagar està desenfocada” i diferents contestacions a comentaris a través del Facebook, el Sr. Xavier Sala Martin ens exposa que no estem actuant correctament ja que Abertis és una empresa privada i que hem de dirigir el nostre malestar contra el govern central espanyol: “però la solució no és deixar de pagar a l'empresa que va posar el capital i va fer les obres perquè l'autopista fos construïda. La culpa del problema no la té Abertis i, per tant, castigar aquesta empresa no té sentit. El culpable de la situació discriminatòria és el govern central de l'estat que durant anys ha invertit a Catalunya molt menys del que era necessari mentre malgastava els diners en altres zones amb menys necessitats d'inversió.” I continua dient: “la solució al problema de la discriminació és que es deixi d'utilitzar els diners del contribuent per finançar les autovies a la resta de l'estat. És a dir, que es posin peatges a totes les autopistes i autovies d'Espanya i passin a finançar-se amb els diners de l'usuari i no del contribuent”.

Ell mateix argumenta el motiu inicial de la creació dels peatges quan diu que l’empresa va posar el capital i va fer les obres per què l’autopista fos construïda. Però no hem d’oblidar que amb el temps moltes de les nostres autopistes ja estan pagades, s’han renovat les concessions i l’empresa continua cobrant molt, massa, per fer-les servir sota l’aixopluc dels diferents governs català i espanyol. Per tan el motiu inicial ha canviat i ningú ho ha explicat correctament. Avui en dia no s’està pagant ja per la seva construcció i és dubtós que es faci únicament pel seu manteniment, significant un mínim retorn a la societat de part dels ingressos. I s’ha d’afegir que mentre aquí, Catalunya, seguim apostant pel pagament de moltes vies de circulació, allà, Espanya, segueixen amb la màxima gratuïtat. I mentre els catalans siguin considerats espanyols, això és discriminació, greuge inequitatiu i ja és prou motiu per protestar contra l’empresa o el govern de torn de la forma que el ciutadà sigui capaç d’articular per fer pressió; i el #novullpagar n’és una.

Però em sorprèn més l’argument del contribuent i l’usuari. M’està dient el senyor Sala Martin que ¿puc deixar de pagar un atur que no faré servir, unes infraestructures sanitàries que no utilitzaré, un pavelló municipal que no visito o una piscina a la que mi sobre l’aigua? ¿M’està insinuant que els serveis que m’ofereixen els organismes públics del país només els haig de pagar si en sóc usuari? Doncs som-hi!!! Menú a la carta dels serveis públics. Per cert, estem segurs que tots els serveis públics que semblen ser pagats només pels usuaris no són deficitaris i els acabem pagant també els contribuents? 

I en el tema concret dels peatges: si son els usuaris els que han de pagar les infraestructures, les podran fer servir els contribuents? ¿Hi haurà un peatge pels usuaris i un pels contribuents? I a Espanya, ¿quan hauran de pagar els usuaris que fins ara no han pagat? I un cop ho hagin pagat, podran els contribuents fer-les servir i a quin preu?

Sr. Xavier Sala Martin, l’Estat no és una empresa i els seus servies públics no poden ser tractats com un article més dins un mercat lliure. És una opinió, possiblement utòpica i contraria a la seva, més realista i pragmàtica. Però quan una actuació dels organismes públics es converteix en mentida segons ideal inicial, hi ha un amagat intent de generar beneficis desmesurats per una empresa privada obviant el retorn pels socials i s’afavoreix la discriminació entre els territoris, és una pèssima praxi de la política. I aquí el ciutadà té dret a protestar. I més quan els seus representants polítics fan servir un discurs a l’oposició i a l’arribar al govern el canvien en un acte demagògic que el poble ha de denunciar.

Vostè a això n’hi dirà excés de protecció; jo n’hi dic justícia social. I si no expliqui-m’ho millor que hi ha un munt de coses que no faig servir i hauria de deixar de pagar.

Salut