dijous, 17 de maig de 2012

CATALANS: L’AUTOESTIMA AMUNT!


L’autoestima és la capacitat d’autovaloració essencial per a la supervivència psicològica. Disposar d’una autoestima saludable significa confiar en les teves capacitats, empatia amb augment de pertinença al col·lectiu i millora de les relacions socials, atribució correcta de les responsabilitats, preparació pels canvis i autoconeixement o estimació d’un mateix.
Últimament la salut de l’estima pròpia dels catalans està sotmesa a una prova de supervivència. La política espanyola, el govern català, l’economia i els mitjans de comunicació, s’han convertit en els principals braços armats (no de pistoles sinó d’arguments tendenciosos) per executar la nostra sana autoestima i convertir-la en un adoctrinament a la submissió i la depressió pròpies de qui es sent inferior o en inferioritat.
Espanya posa en dubte el que som, el que tenim i el que signifiquem negant-nos identitat, realitat i diners. El govern català argumenta la pèrdua dels nostres drets, disfressats de simples retallades, sota l’aixopluc d’una culpa única de la ciutadania davant la situació. L’economia ens ataca als de sempre defensant als que mai gaudeixen de responsabilitats. I els mitjans de comunicació ens insereixen en un món de notícies catastròfiques d’un futur sense esperança. 
Uns i altres centrifuguen mesures i culpes mentre els marejats som els catalans de peu de carrer. I davant el mareig ens podem desorientar i baixar la nostra autoestima provocant desànim, desconfiança per lluitar, descrèdit en les nostres possibilitats i renuncia als riscos per acabar projectant una imatge exterior que assoleixi com a resposta d’altres la manca de respecta i valoració.
Entrar en una depressió individual, col·lectiva i de país esdevindrà fracàs, solitud i la humiliació.
Però davant el mareig prolongat i excessiu sempre queda el recurs del vòmit. L’emesi és l’expulsió abrupta i espasmòdica del contingut de l’estómac a través de la boca com un mecanisme per eliminar verins ingerits.
Provoquem-nos el vòmit!, alcem la veu, cridem i reclamen el que som, el que tenim i el que volem ser. Clamen, allà on faci falta, per reclamar els nostres drets com a ciutadans i poble. Denunciem les mentides d’uns, les fal·làcies dels altres i parlem clar i català actuant per què els mitjans de comunicació s’omplin de notícies esperançadores.
I un cop lliures de verí i amb l’autoestima amunt, sense exagerar i caure en l’orgull, el narcisisme o l’hibris clàssica, serem capaços de ser respectats i valorats, obtindrem les forces necessàries per lluitar pel que es just, arriscarem i el dret a decidir ja no serà una utopia.
I com sempre els polítics acabaran arribant, tard, però arribaran.
Amunt l’autoestima!
Salut

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.