Difícil situació la que s’han trobat els nostres
governants en aquest país de treballadors ociosos que han utilitzat la
prestació de l’atur en benefici propi o de petits empresaris corruptes de grans
evasions fiscals; de funcionaris de cafeteria constant i autònoms de treball en
negre insultant; de músics sobrevalorats o movides
de drogoaddictes posats; de benestants amb ànsies de malaltia i de la sanitat
pública abusant o metgesses inconscients de ment púbica i receptes fàcils amb
la seva rubrica; de professors privilegiats i alumnes malcriats; d’estudiants
de formació professional gratuïta o guarderies mal anomenades escoles bressol
per fer-hi la visita; d’entitats sense ànim de lucre inadmissibles per a usuaris
suprimibles o l’estat del jubilat amb una paga que mai s’havia guanyat; de
dependents que de viure bé han estat grans aprenents o de famílies que de la
cria en feien una ajuda econòmica cada dia; de científics ociosos amb
emoluments capciosos o una prescindible innovació a càrrec de la subvenció;
d’immigrants malfiats què ens roben la feina ara escassa com si fos paper
d’estrassa o de nacionals amb el cap ple de pardals.
País de vividors, estafadors i privilegiats que
haurien de ser jutjats i tancats.
Com no fer costat als governs espanyol i català ara
que toca castigar? La modèlica política ha de sancionar als culpables de què el
benestar social s’acabi d’enfonsar. País de polítics d’altruisme demostrat,
veracitat contrastada i honorabilitat aplicada; d’oratòria coherent i compromís
electoral d’aplicació imminent a l’ocupar el càrrec pertinent; professionals de
la gestió pública de refús a qualsevol acció impúdica o de renuncia al benefici
propi desmesurat per fer-ne de la responsabilitat social un art; de negació a
privilegis que consideren sacrilegis o de dietes i sous que tocarien els ous;
creadors d’organismes necessaris de personal imprescindible per no col·locar
cap amic visible; sers dotats d’opinió individual dins de partits de
participació lliure total o col·lectius creats per dotar al sistema de fonament
i plens d’afiliats que els hi aporten el finançament; constructors d’aeroports
de vols constants, AVE’s de destins massificats o ideòlegs d’algun corredor més
interessant que un altre de nacionalisme imperant.
País de polítics treballadors, honestos i creïbles amb
la capacitat moral per gestionar la manera com a tot el poble castigar.
Res millor que treure els diners del pobre per
donar-los al ric, en el que sembla un acudit. Hem estat jutjats i sentenciats
pels polítics amb tots els valors agraciats. Ara ens trauran el que hem pagat i
amb impostos acumulat per donar-los a Bankia, empresa que tan bé han gestionat
i que a diferencia de tots nosaltres no ha enganyat. Ens havien dit que ja no
en quedaven, però en realitat per l’estat del benestar (d’alguns) ho amagaven.
Ens ho mereixem, s’ho mereixen. Hem estat nosaltres; no n’hi ha hagut d’altres.
I els bons sempre acaben guanyant en un país delirant.
Menys protestar i més treballar que hem viscut amb
sous i beneficis d’un rei que ni ens hem merescut.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.