dimecres, 30 de maig de 2012

HEM DE FER COSTAT ALS GOVERNS CATALÀ I ESPANYOL


Difícil situació la que s’han trobat els nostres governants en aquest país de treballadors ociosos que han utilitzat la prestació de l’atur en benefici propi o de petits empresaris corruptes de grans evasions fiscals; de funcionaris de cafeteria constant i autònoms de treball en negre insultant; de músics sobrevalorats o movides de drogoaddictes posats; de benestants amb ànsies de malaltia i de la sanitat pública abusant o metgesses inconscients de ment púbica i receptes fàcils amb la seva rubrica; de professors privilegiats i alumnes malcriats; d’estudiants de formació professional gratuïta o guarderies mal anomenades escoles bressol per fer-hi la visita; d’entitats sense ànim de lucre inadmissibles per a usuaris suprimibles o l’estat del jubilat amb una paga que mai s’havia guanyat; de dependents que de viure bé han estat grans aprenents o de famílies que de la cria en feien una ajuda econòmica cada dia; de científics ociosos amb emoluments capciosos o una prescindible innovació a càrrec de la subvenció; d’immigrants malfiats què ens roben la feina ara escassa com si fos paper d’estrassa o de nacionals amb el cap ple de pardals.
País de vividors, estafadors i privilegiats que haurien de ser jutjats i tancats.
Com no fer costat als governs espanyol i català ara que toca castigar? La modèlica política ha de sancionar als culpables de què el benestar social s’acabi d’enfonsar. País de polítics d’altruisme demostrat, veracitat contrastada i honorabilitat aplicada; d’oratòria coherent i compromís electoral d’aplicació imminent a l’ocupar el càrrec pertinent; professionals de la gestió pública de refús a qualsevol acció impúdica o de renuncia al benefici propi desmesurat per fer-ne de la responsabilitat social un art; de negació a privilegis que consideren sacrilegis o de dietes i sous que tocarien els ous; creadors d’organismes necessaris de personal imprescindible per no col·locar cap amic visible; sers dotats d’opinió individual dins de partits de participació lliure total o col·lectius creats per dotar al sistema de fonament i plens d’afiliats que els hi aporten el finançament; constructors d’aeroports de vols constants, AVE’s de destins massificats o ideòlegs d’algun corredor més interessant que un altre de nacionalisme imperant.
País de polítics treballadors, honestos i creïbles amb la capacitat moral per gestionar la manera com a tot el poble castigar.
Res millor que treure els diners del pobre per donar-los al ric, en el que sembla un acudit. Hem estat jutjats i sentenciats pels polítics amb tots els valors agraciats. Ara ens trauran el que hem pagat i amb impostos acumulat per donar-los a Bankia, empresa que tan bé han gestionat i que a diferencia de tots nosaltres no ha enganyat. Ens havien dit que ja no en quedaven, però en realitat per l’estat del benestar (d’alguns) ho amagaven. Ens ho mereixem, s’ho mereixen. Hem estat nosaltres; no n’hi ha hagut d’altres. I els bons sempre acaben guanyant en un país delirant.
Menys protestar i més treballar que hem viscut amb sous i beneficis d’un rei que ni ens hem merescut.
Salut

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.