Col·laborar
durant tretze mesos amb una fundació per a la inserció laboral de disminuïts
físics i psíquics obra camí a ser conscient de la immensa fragilitat d’usuraris
i familiars i de la dimensió de l’afectació. Treballar conjuntament amb ells
afavoreix el coneixement de la seva realitat present i la dificultat de donar
resposta a un futur ple d’inseguretats. Un cop fora estàs plenament convençut
de la responsabilitat social per a la inserció d’aquest col·lectiu. Ara aquest
deure comença a patir de labilitat.
Diumenge,
i sota l’Arc de Triomf, les entitats sense ànim de lucre i què treballen amb la
finalitat d’aquesta inserció laboral, convoquen un acte que, sota la premissa d’“Això
si que no. Si ens retallen ens abandonen.”, vol denunciar la precària situació,
tendint a la desaparició, en què quedarà aquest sector davant el 56% de
retallada de les aportacions anunciada pel govern espanyol.
Posem-hi
xifres. Estan en període de caducitat 7300 llocs de treball i 100 entitats; unes
980 persones deixaran de rebre formació i 500 professionals poden perdre el seu
lloc de treball. Però aquestes són fredes. Quants disminuïts psíquics o físics
perdran l’esperança de sentir-se útils? Quantes famílies veuran de nou la
frevolesa de la seva situació? Aquestes són les xifres intangibles de la
vessant humana de tan frívola mesura.
Estem
convertint la utopia d’una societat justa, solidaria i tolerant en la seva
pròpia distòpia. Això és moll de l’os. Sí, allò que no es podia tocar, que no
era ni prescindible ni bàsic, sinó imprescindible.
La
vilesa, crueltat i mostra d’insensibilitat d’aquesta retallada és magnànima. La
indignació què hauria de produir és molt superior a qualsevol de les altres.
Atrevir-se amb el més dèbil, i en aquest cas amb l’afegitó del disminuït, no és
propi d’un estat de dret.
Però
quan es justifica l’acció davant la necessitat de reducció de dèficit mentre es
segueix injectant desmesurades quantitats de diners al sistema bancari és de
pòtol amb corbata què viu d’allò que roba o capta.
Necessito
trencar la norma i prendre’m la llicencia de dir-li a qui ha estat ideòleg i
precursor d’aquesta nova retallada: ets un gran fill de puta.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.