dissabte, 19 de maig de 2012

DISMINUINT ALS DISMINUÏTS


Col·laborar durant tretze mesos amb una fundació per a la inserció laboral de disminuïts físics i psíquics obra camí a ser conscient de la immensa fragilitat d’usuraris i familiars i de la dimensió de l’afectació. Treballar conjuntament amb ells afavoreix el coneixement de la seva realitat present i la dificultat de donar resposta a un futur ple d’inseguretats. Un cop fora estàs plenament convençut de la responsabilitat social per a la inserció d’aquest col·lectiu. Ara aquest deure comença a patir de labilitat.
Diumenge, i sota l’Arc de Triomf, les entitats sense ànim de lucre i què treballen amb la finalitat d’aquesta inserció laboral, convoquen un acte que, sota la premissa d’“Això si que no. Si ens retallen ens abandonen.”, vol denunciar la precària situació, tendint a la desaparició, en què quedarà aquest sector davant el 56% de retallada de les aportacions anunciada pel govern espanyol.
Posem-hi xifres. Estan en període de caducitat 7300 llocs de treball i 100 entitats; unes 980 persones deixaran de rebre formació i 500 professionals poden perdre el seu lloc de treball. Però aquestes són fredes. Quants disminuïts psíquics o físics perdran l’esperança de sentir-se útils? Quantes famílies veuran de nou la frevolesa de la seva situació? Aquestes són les xifres intangibles de la vessant humana de tan frívola mesura.
Estem convertint la utopia d’una societat justa, solidaria i tolerant en la seva pròpia distòpia. Això és moll de l’os. Sí, allò que no es podia tocar, que no era ni prescindible ni bàsic, sinó imprescindible.
La vilesa, crueltat i mostra d’insensibilitat d’aquesta retallada és magnànima. La indignació què hauria de produir és molt superior a qualsevol de les altres. Atrevir-se amb el més dèbil, i en aquest cas amb l’afegitó del disminuït, no és propi d’un estat de dret.
Però quan es justifica l’acció davant la necessitat de reducció de dèficit mentre es segueix injectant desmesurades quantitats de diners al sistema bancari és de pòtol amb corbata què viu d’allò que roba o capta.
Necessito trencar la norma i prendre’m la llicencia de dir-li a qui ha estat ideòleg i precursor d’aquesta nova retallada: ets un gran fill de puta.
Salut 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.