Molts
(ciutadans) hem estat culpables de signar unes hipoteques desproporcionades a
les nostres possibilitats. Alguns (bancs) han tingut la culpa de posar-nos
massa fàcil l’accés als diners necessaris per a la signatura. Per
culpa del discurs d’un (govern) i les seves polítiques (afavorint la
compra) hem cregut que el millor era procedir a signar. Però ara, només es dóna
la culpa a uns, mentre els altres són ajudats i els tercers ja no hi
són o no cal que els esperem al nostre costat.
El
passat dimarts al matí un centenar de persones, i la intervenció de
l’ajuntament, van ajornar el desnonament d’una família amb quatre fills per
part de l’entitat bancària pertinent per impagament reiterat de les quotes.
L’espasa de Dàmocles caurà sobre ells i el proper mes s’executarà la sentència
i veuran com desapareix la propietat i continua el deute pendent caient sobre
ells impedint una segona oportunitat. Han estat culpables de signar i no
pagar i en reben les conseqüències. L’entitat era Bankia.
Dilluns,
Rodrigo Rato anunciava la seva dimissió i obria la caixa dels trons de Bankia a
qui el govern està disposat a ajudar amb la nacionalització (amb diners públics)
convertint en capital els 4.464 milions prestats pel FROB a la seva matriu BFA
el 2010. Entenent que la valoració actual de l’entitat bancària és poc menys de
4000 milions, l’estat es quedaria el banc. I faran el que sigui necessari amb
els nostre diners per salvar-lo. Les entitats bancàries han tingut la culpa de
deixar ingents quantitats de diners de manera indiscriminada, entrar en fallida
i no pagar-ne les conseqüències (ajudes de l’estat o directius com Rato a casa
havent cobrat l’any passat 2,4 milions d’euros i ningú assumint
responsabilitats).
En
tot això els diferents governs, subsidiaris en responsabilitat per afavorir la
bombolla immobiliària i l’adquisició, amb la finalitat de recaptar impostos, ja
no hi són, han marxat a casa ben coberts, o no se’ls espera amb mesures justes
com es veu amb la decisió de Bankia. També per culpa de les seves polítiques
ens trobem en la situació actual.
Bankia
desnonarà a la família de Badalona, rebrà ajut de l’estat i aquí l’únic que
sembla haver queixalat la desmesurada bonança d’èpoques anteriors, com un
Annibal Lecter qualsevol, és el més
dèbil: el ciutadà de Badalona, la seva dona i els quatre fills en representació
de tants altres que s’han trobat o patiran la mateixa situació. Dos fets, contemporanis,
Bankia i Badalona, que mostren l’absurda i antagònica situació.
La
societat ha de dir PROU! Davant la injustícia, la iniquitat i la discriminació
de la llei en depurar responsabilitats per a tothom, hem de forçar com a
col·lectiu la legislació de la dació en pagament, aturar els desnonaments, sobretot
els previstos per aquelles entitats que han rebut ajuts públics o en què
l’estat ja és propietari, i permetre a molts, masses, una segona oportunitat.
Aquest
és un drama social de magnitud tràgica. No és moment de pensar en els que
encara poden fer front a les quotes i denunciar un greuge comparatiu basat en
la que hauria estat la racionalització del deute adquirit. Hi ha un munt de
condicionants per tan simple afirmació. És el seu gran argument: la desunió
entre similars. La misèria d’uns acaba afectant a tots i demà poden ser els
solvents qui necessitin liquidar el deute amb l’entrega del bé immoble (quants
eren rics ahir i pobres avui). Sobretot, cap preocupació per les entitats
bancàries i els seus arguments de la por: amb el sistema d’embargament actual
en surten beneficiades. I sinó ja disposen del benefici de l’ajut estatal. I
pels seus clients, tranquils, el Fons de Garantia de dipòsits en entitats de
crèdit els cobreix fins a 100.000 euros (els rics no ho tenen tot en un banc, ni
tan sols tot en bancs d’aquí).
Treballem
en un primer pas, la proposta d’Iniciativa Legislativa Popular (ILP) sobre lallei de regulació de la dació en pagament, de paralització de desnonaments i lloguer social, que s’ha posat en marxa necessita 500.000 firmes. Avui és per
ell, demà potser per nosaltres, però sobretot per què no s’ho arreglin entre
ells (bancs i govern) per fer-nos sentir només culpables a nosaltres.
Diguem
prou a un sistema que afavoreix només als que han fet del poder del diner la
seva autoritària forma d’actuació. I preparem-nos per una intervenció bancària
més general i un més que possible rescat d’Espanya.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.