divendres, 4 de maig de 2012

L’ABERTITIS DE CiU


La posició del govern de la Generalitat davant el moviment ciutadà del #novullpagar, en mans de Convergència i Unió, crea confusió i fins i tot a molts rebuig i indignació. Fidels al rebuscat joc semàntic i a la bilateralitat entre les seves declaracions i les actuacions, d’una banda demostren comprensió davant la mobilització i per l’altra els consellers, Sr. Felip Puig i Sr. Recoder, amenacen amb tramitar les sancions que presenti Abertis de dubtosa justificació normativa. Tanmateix, davant la proposta parlamentaria del passat dimecres per recuperar els descomptes als usuaris habituals, l’únic partit que hi ha votat en contra ha estat la formació nacionalista.
Acaba de sortir el nom del gran protagonista del per què de tot plegat, Abertis, un grup empresarial de gestió d’infraestructures per a la mobilitat i les telecomunicacions. Un gegant que cotitza en la borsa espanyola i forma part, entre d’altres, del selectiu Ibex35. A Espanya gestiona directament 1500 kilòmetres d’autopista.
Durant anys Abertis, en complicitat amb els governs que han allargat les concessions, ha assolit que la definició inicial de la paraula peatge, “dret que es paga per passar per vies de trànsit per contribuir a l’economia de la seva construcció i el seu manteniment”, s’hagi convertit, vistos els ingressos que generen un cop amortitzada la inversió inicial, en una segona accepció descrita en el diccionari i que els defineix com a “dret que els senyors baronials i les universitats o municipis cobraven per raó del trànsit per un camí, pont o canal”. Sí, moltes de les vies de pagament, avui en dia, son gestionades en funció única del benefici. I què part de les carreteres d’un país es gestionin com un negoci qualsevol, és un greu problema, i més quan a Espanya, a qui es regala anualment aproximadament 20.000 milions d’euros en l’anomena’t dèficit fiscal, fins ara han actuat des de l’opció de la màxima gratuïtat.
Els lligams entre el gestor de les autopistes i el partit de govern, han estat i són significatives. Anys enrere dos consellers d’economia i finances de la Generalitat, i de la federació convergent, van ocupar un cop abandonats els càrrecs públics, la presidència d’Abertis. Eren el Sr. Francesc Homs i el Sr. Macià Alavedra. Així mateix, i en l’actualitat, el Sr. Miquel Roca i Junyent, fundador d’Unió Democràtica de Catalunya, és president de la Fundació Abertis, a la vegada que el director de Relacions Institucionals d'aquest empresa privada, el Sr. Sergi Loughney Castells, havia estat en diversos càrrecs de direcció de relacions públiques i protocol de la Generalitat de Catalunya amb el Sr. Jordi Pujol. A dia d'avui, el president actual, Sr. Salvador Alemany, és membre del Consell Assessor per a la reactivació econòmica de Catalunya” del president Artur Mas.
Si es fa una cerca en la pàgina d’Abertis i es busca l’accionariat, queda evident que el màxim accionista estable és la Caixa amb un 27,40%, tan sols superat per la porció del 42,44% del free-float, es a dir, la porció de capital que cotitza en borsa no controlada de forma estable per accionistes. Segons informacions, la federació de Convergència i Unió, en parts diferents entre CiU, CDC i UDC, disposava d’un deute acumulat de 24,35 milions, a data del 31 de desembre del 2011, amb La Caixa.
I tot això què vol dir o a on ens porta? Doncs res i enlloc. Tan sols és una curiositat. Però, ¿què faríem nosaltres si tinguéssim un amic a qui li varem demanar uns diners que li hem de tornar i amb qui compartim amistats, ens comentés que té un problema amb un munt de gent desconeguda, que nosaltres podem gestionar? Dins la legalitat i les nostres possibilitats, ajudar-lo, no?
Salut







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.