La
posició del govern de la
Generalitat davant el moviment ciutadà del #novullpagar, en
mans de Convergència i Unió, crea confusió i fins i tot a molts rebuig i
indignació. Fidels al rebuscat joc semàntic i a la bilateralitat entre les seves
declaracions i les actuacions, d’una banda demostren comprensió davant la
mobilització i per l’altra els consellers, Sr. Felip Puig i Sr. Recoder, amenacen
amb tramitar les sancions que presenti Abertis de dubtosa justificació
normativa. Tanmateix, davant la proposta parlamentaria del passat dimecres per
recuperar els descomptes als usuaris habituals, l’únic partit que hi ha votat
en contra ha estat la formació nacionalista.
Acaba
de sortir el nom del gran protagonista del per què de tot plegat, Abertis, un
grup empresarial de gestió d’infraestructures per a la mobilitat i les
telecomunicacions. Un gegant que cotitza en la borsa espanyola i forma part,
entre d’altres, del selectiu Ibex35. A Espanya gestiona directament 1500
kilòmetres d’autopista.
Durant
anys Abertis, en complicitat amb els governs que han allargat les concessions,
ha assolit que la definició inicial de la paraula peatge, “dret que es paga per passar per vies de trànsit per contribuir a
l’economia de la seva construcció i el seu manteniment”, s’hagi convertit,
vistos els ingressos que generen un cop amortitzada la inversió inicial, en una
segona accepció descrita en el diccionari i que els defineix com a “dret que els senyors baronials i les
universitats o municipis cobraven per raó del trànsit per un camí, pont o
canal”. Sí, moltes de les vies de pagament, avui en dia, son gestionades en
funció única del benefici. I què part de les carreteres d’un país es gestionin
com un negoci qualsevol, és un greu problema, i més quan a Espanya, a qui es regala
anualment aproximadament 20.000 milions d’euros en l’anomena’t dèficit fiscal,
fins ara han actuat des de l’opció de la màxima gratuïtat.
Els
lligams entre el gestor de les autopistes i el partit de govern, han estat i
són significatives. Anys enrere dos consellers d’economia i finances de la Generalitat , i de la
federació convergent, van ocupar un cop abandonats els càrrecs públics, la
presidència d’Abertis. Eren el Sr. Francesc Homs i el Sr. Macià Alavedra. Així
mateix, i en l’actualitat, el Sr. Miquel Roca i Junyent, fundador d’Unió
Democràtica de Catalunya, és president de la Fundació Abertisla
Generalitat de Catalunya amb el Sr. Jordi Pujol. A dia d'avui,
el president actual, Sr. Salvador Alemany, és membre del Consell Assessor per a
la reactivació econòmica de Catalunya” del president Artur Mas.
Si
es fa una cerca en la pàgina d’Abertis i es busca l’accionariat, queda evident
que el màxim accionista estable és la
Caixa amb un 27,40%, tan sols superat per la porció del 42,44%
del free-float, es a dir, la porció
de capital que cotitza en borsa no controlada de forma estable per accionistes.
Segons informacions, la federació de Convergència i Unió, en parts diferents
entre CiU, CDC i UDC, disposava d’un deute acumulat de 24,35 milions, a data
del 31 de desembre del 2011, amb La
Caixa.
I
tot això què vol dir o a on ens porta? Doncs res i enlloc. Tan sols és una
curiositat. Però, ¿què faríem nosaltres si tinguéssim un amic a qui li varem
demanar uns diners que li hem de tornar i amb qui compartim amistats, ens
comentés que té un problema amb un munt de gent desconeguda, que nosaltres
podem gestionar? Dins la legalitat i les nostres possibilitats, ajudar-lo, no?
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.