dissabte, 12 de maig de 2012

L’EDUCACIÓ INFANTIL (0-3) EN PERILL


"No s’ha de començar sempre per la noció primera de les coses que s'estudien, sinó per allò que facilitarà l'aprenentatge" Plató

A l’habitual precarietat del subsistema d’educació infantil del primer cicle al nostre país, que ens havien promès canviar, ara s’afegiran les noves retallades anunciades per la consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, la senyora Irene Rigau. Un descens abrupte en les aportacions públiques (de 1800 euros plaça fins als possibles 800 euros pel curs 2012-2013) i que poden arribar a posar en perill la suposada universalitat i per tan la igualtat d’oportunitats en una etapa vital que no ha gaudit fins ara ni de l’obligatorietat que la seva importància li hauria d’haver conferit ni de les places que per demografia hauria necessitat. Unes retallades que molts ajuntaments no estan en condicions de subsidiar i, a manca de solucions imaginatives, recauran sobre els progenitors dels infants.
“La mateixa Convenció sobre els drets dels infants, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides l’any 1989 i ratificada per l’Estat espanyol l’any 1990, evidencia la responsabilitat de l’Administració pública de vetllar pel dret dels infants a l’educació. La Convenció reconeix en l’article 28 el dret a l’educació en igualtat d’oportunitats, i en l’article 3 estableix que els estats han de donar l’ajut als progenitors perquè puguin complir les responsabilitats d’educar els seus fills, i han d’assegurar la creació d’institucions, equipaments i serveis per a l’atenció dels infants”. Síndic de Greuges de Catalunya 2007 Informe extraordinari sobre l’escolarització de 0 a 3 anys
L’educació infantil fora de l’àmbit familiar és un dret. És una obligació dels estaments públics universalitzar aquest dret, fent compatible l’oferta privada amb la pública. I no únicament per qüestions de conciliació de vida familiar o de la cada cop més alta taxa de dones treballadores. Per davant de tot això ha de prevaler la demostrada validesa i importància d’aquesta etapa educativa. Una bona educació i estimulació primerenca és fonamental (segons tots els estudis) per l’adequat desenvolupament cerebral i físic que han de possibilitar una correcta evolució o detectar les possibles disfuncions en els infants. És en aquesta fase, de gran plasticitat neuronal i motriu, on s’han de reforçar les dinàmiques que potenciïn el creixement integral.
L’escola bressol no pot esdevenir una reproducció de l’escola; són més importants les capacitats de conducta, emocionals, motrius o d’empatia i relació amb els similars, que no les cognitives precoces o de lectura i lògica. I, si la implicació familiar és significativament important en qualsevol cicle educatiu, en aquest és bàsica.
És necessari remarcar que estem parlant d’escoles bressols (per educar), no de guarderies (per guardar); espais pensats pels infants (desenvolupar capacitats), no decorats per ells (per jugar); on els responsables són educadors (que educa), no monitors (que instrueix) i que ofereixen, als infants d’entre 0 i 3 anys, el dret de treballar correctament les capacitats fonamentals per desenvolupar la seva personalitat i preparar-los per un futur educatiu en el que aquest treball previ exerceixi de prevenció davant els fracassos escolars, personals i professionals o socials.
La Conselleria no anul·la una subvenció; anul·la un compromís de finançament (a terços entre Generalitat, Ajuntament i família). Això és mes greu. I el pitjor és que a 2 d’Agost passat va rebaixar aquest compromís amb caràcter retroactiu, quan el curs ja estava tancat, les despeses pressupostades i les quotes de les famílies cobrades. Segons fonts consultades, a Granollers això suposà 50.000 euros de forat que es van haver d’assumir per part del consistori. A dia d’avui encara no es clara quina serà l’aportació de la Sra. Rigau pel proper curs, fins i tot s’han disparat les alarmes al demanar, per premsa, que s’aturin uns preinscripcions que havien començat el dilluns dia 7. L’Ajuntament de Granollers de moment pensa assumir les diferències i valora tan sols una pujada de taxes pels alumnes que utilitzen el servei de 8 a 9 del matí. Esperarem.
Aquesta nova realitat suma a la desaparició de les beques existents. La manca del finançament ha provocat ja aturar el projecte d’ampliació de l’escola Cangur o de Ponent. Això és a Granollers, però passarà a tots els municipis de l’entorn que hauran d’adaptar-se a la nova realitat.
Per això les retallades proposades des del govern, en l’educació en general, però més en aquesta, són d’una gravetat suprema. Convertir la inversió imprescindible en educació, en una despesa qualsevol prescindible, és hipotecar el futur del país, de la seva ciutadania i el necessari progrés com a societat moderna. Una rebaixa de les aportacions de gairebé més de la meitat, significa també un desmerescut menyspreu cap aquest nivell i els seus professionals. Retallar les aportacions a les famílies, és sinònim d’una iniquitat en l’accés dins els estudis de l’etapa prèvia a l’escola. En definitiva esdevé una temeritat impròpia d’un govern. Per cert no val el discurs de què no és obligatòria; hauria de ser-ho.
Essent mal pensat, la millor opció avui en dia, es pot experimentar una certa angoixa de si realment són retallades de resposta a la situació econòmica existent o darrera amaguen un canvi de model.
Però encara més: estem segurs que retallem dels llocs adequats? Amb millors prioritats els diners podrien sortir d’altres assignacions de significatius privilegis d’alguns i no de les que asseguren els drets de tots.
Hi ha línies vermelles, que són el moll de l’os, i que en cap cas les tisores s’haurien d’atrevir a retallar.
Salut.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.