dimecres, 9 de maig de 2012

“ELS MÚSICS HAN DE COBRAR MENYS” JOSÉ IGNACIÓ WERT


S’ha de ser molt atrevit per demanar als músics que han de cobrar menys per acomodar-se a les noves circumstancies quan com a ministre: el sou brut anual és aproximadament de 68.000 euros del que bona part està exempt de tributació per IRPF, es gaudeix de dietes, comunicacions i transport gratuït, es disposa d’una garantia de seguir cobrant el 80% durant dos anys desprès d’abandonar la titularitat del ministeri i, si la cartera s’ha ocupat durant dos anys o més, procurar-se una pensió mínima del 80%. 
Segons Google, Wert en alemany es tradueix com a valor, i no es pot negar que valor al Ministre d’educació, cultura i esports, Sr. José Ignació Wert, no n’hi manca per fer segons quines declaracions. Però a ben segur tampoc cara dura, demagògia i desconeixement. 
Aquesta declaració és dins un reportatge fet per a la revista Rolling Stone i conté algunes frases antològiques. En una d’elles afirma “el sábado estuve tomando bastantes copas...”, i en això el crec, ja què la ressaca encara li durava al contestar.
La insinuació d’enriquiment exagerat dels músics per les seves actuacions a ben segur es refereix tan sols al que ell coneix: l’elit. Però, que es pot esperar de qui declara davant la pregunta de si va habitualment a concerts: “no qué va. Hace siglos que no voy a un concierto”. Jo li aconsellaria que surtis més, sense consumir tantes copes, i assistís al munt de concerts que programen grups i músics que no han estat mai de la corda dels qui manen i miren de guanyar-se la vida com bonament poden.
A tenor de les seves paraules valora el preu d’una actuació tan sols per l’estona del directe. I això és impropi d’un ministre de cultura, educació i esports. Quan ell arriba (a no, que no va a concerts!) els músics porten hores de treball per muntar, intentar que soni correctament i esperar a què l’espectacle comenci. Però hauria de saber de tot el treball previ a l’acció final: hores d’estudi, d’assaig i preparació necessària pel dia D a l’hora H en què ell podrà gaudir i el músic cobrar per tot el que ha fet.
Tanmateix desconeix, i algú li hauria d’explicar, que no tot passa al Palau Sant Jordi o a una de les moltes places de braus o grans infraestructures. Els petits locals i els bars són majoria en un dia a dia de molta feina per pocs diners. Tocar per, més o menys, 300 euros (no Sr. Wert!, no cadascú, el grup) a percentatge d’una taquilla que mai surt a compte o per sopar també existeix. I degut a la manca de regularització del sector, en pèssimes condicions en la contractació en el millor dels supòsits de què ni hagi. Per cert, quan parla de no esperar res de les contractacions públiques, ha de saber que en cap cas és la bicoca tal i com paguen habitualment. 
Per acabar, resulta preocupant està en mans de qui defèn el bilingüisme educatiu i afirma “es curioso, pero me inclino por artistas que cantan en inglés”  o generalitza en el tópic de drogues i música quan parla de la movida madrilenya: “ estuvo muy atinado uno de sus referentes intelectuales cuando dijo que el que habla de ella, o no estuvo o miente, porque el que estuvo no puede contarla ya que estaban muy colocados”. Jajajaja, em troncho.
Al senyor Wert li agrairia que consultés al Facebook el grup “págame mi actuación y no me cuentes tu vida”  o baixés a peu de carrer i parlés amb la majoria dels músics per després fer una diagnosi respectuosa i fidel de la realitat d’un sector que, si quelcom li ha provocat la crisi, és passar de pobres a miserables, d’ignorats a rebutjats. Aquest home fa molta por.
Salut

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.