La
política permet justificacions inversemblants per pactes cada cop més ficticis.
Les ànsies de poder polític permeten explicacions a amistats que trontollen en
allò fonamental, convertint en essencial la futilitat i validant matrimonis de
conveniència basats cada cop més en les individualitats que en les parelles, o
fins i tot en els trios (a Catalunya en som grans coneixedors d’aquesta
modalitat).
Definir
un partit com a independentista o sobiranista, no és un detall. Validar una
formació política, amb quelcom més d’un 80% dels compromissaris, com a
confederal, tampoc. Una i altra són respectables i democràtiques. Però la
pertinença o no de Catalunya dins d’Espanya esdevé l’ésser d’un ideari,
l’essència del per què de moltes de les decisions polítiques i de les línies
programàtiques.
CiU,
va veure aquest cap de setmana, que CoU (produir desfici, intranquil·litat,
disgust). CDC va marcar, en el seu congrés de fa uns mesos, un to sobiranista
(una independència amagada); en el congrés d’aquest cap de setmana, UDC una
clara voluntat espanyolista. L’olla bull. La i, que ha estat unint la
federació, hauria de ser posada en dubte. Mas i Duran semblen més que mai Mas o Duran.
El
to oratori actual del president de la Generalitat requereix d’un gran suport social per
significar canvis. La societat catalana, amb més independentistes cada dia, una
majoria farta del tracte espanyol i l’espanyolista, de veritat, cada cop menor,
encara no és prou madura per trencar del tot. El partit es juga al vell mig del
terreny de joc. I CDC ho sap: Unió posa el contrapès necessari per aglutinar
els indecisos.
Per
això la ruptura no es presenta immediata. El cap prevaldrà al cor, però segons
tendències i moviments socials, el cor i el cap es trobaran en algun dels posicionaments.
Serà el moment escollit pel pinyol de CDC pel divorci? Les tesis de Vila
d’Abadal a Unió, ara minoritàries, s’acabaran imposant? La societat farà
renunciar a Convergència a la sobirania?
L’interès
polític aguanta el matrimoni, com en tantes parelles d’avui en dia en què la
hipoteca impedeix el divorci. Però la convivència forçada podreix la relació.
Titllar de merda un programa independentista per Unió, es defecar damunt dels
posicionaments actuals de Convergència.
Llegeixo
a la Vanguardia
una entrevista al Sr. Duran i Lleida ja com a guanyador. Destaco dues
afirmacions de les declaracions: “defensem la sobirania i l’exercici de
l’autodeterminació, i el dia que puguem decidir, optarem per la confederació”. O no ha escoltat a Espanya o fa demagògia. Seguir dins d’Espanya o sortir-ne
pot ser una decisió unilateral dels catalans; però, ser una confederació ha de
comptar amb la voluntat d’Espanya. Faria bé de recordar el Sr. Duran la
sentència de l’Estatut. Ja ens van dir que no. Tanmateix, referint-se al
moviment del 15M comenta: “sense
comprometre’s, indignar-se no serveix per res”. Els indignats, entenen el
moviment inicial divers i multitudinari, no son un paviment uniforme; més aviat
un conglomerat divers amb part de la gent compromesa. Però no amb el compromís
que ell entén de formar part d’un sistema obsolet i una política en clara
davallada de credibilitat. El seu compromís gira a l’entorn de noves formes
d’organització social, econòmica i política. No els falta implicació, no creuen
en el seu model, potser no acabaran de disposar mai d’un model.
El
temps, que posa a lloc a tothom, acostarà als convergents als d’unió o a
l’inrevés. Però si un o altre, l’un i l’altre, cada cop s’allunyen més en el
moll de l’os, la ruptura acabarà imposant-se.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.