Diu
un proverbi turc: “qui busca un amic sense defectes es queda sense amics”. La frase
resumeix molt bé un dels motius que han portat a Pep Guardiola a buidar-se i no
renovar. Més enllà de les trifulgues amb la directiva i la realitat d’un entorn
de similituds a qualsevol serial de lluites pel poder, hauríem de recordar que
ell sempre havia supeditat la renovació a les sensacions que li transmetia el
vestuari. I en el darrer any tot apunta a què la podridura del sagrat cor
blaugrana i els seus apòstols ha acabat amb un sant sopar ple de vi i hòsties i
la crucifixió del messies. Un messies que ha escollit retirar-se a temps abans
de perdre els amics.
Ser
el millor del món, convertir-se en referent i gaudir de l’adulació absoluta de
milions de seguidors als 24 anys, ha de ser difícil de digerir. Lionel Messi
indiscutible numero 1 no només és el que sembla. Sota la suposada timidesa
s’amaga un depredador del futbol que imposa la seva titularitat, ha discutit alineacions, escridassa als
companys en plena acció i ha dividit el vestuari. Tancat en Pinto i Mascherano és
mal vist per Iniesta, Xavi, Puyol i d’altres vaques sagrades.
Gerard
Piqué s’ha convertit més en jugador dels reconeguts tics madridistes del show time que en el culé implicat i
treballador que era. Tot això amb l’afegitó d’encarar-se davant els retrets del
que encara a dia d’avui és el seu entrenador.
A
Dani Alvés la separació l’ha transformat
i es dedica més a refer la seva vida sentimental què a seguir essent el jugador
conegut.
I
per acabar de rematar-ho tot, els seus amics Tito i Zubizarreta, jugaven a dues
bandes mentre ell meditava la seva possible sortida del club.
Ara,
el vestidor, però també el club com s’ha vist en els últims dies, es queda
sense el gran mur de contenció que significava la figura de Guardiola. Molt
haurà de treballar Vilanova, presentat per segons quines informacions com el
Judes del sopar, per evitar què les tremolors conegudes esdevinguin un gran
tsunami que enfonsi un vaixell que semblava un plàcid creuer.
Salut
Enorme (i inquietant) post. Però és el què hi ha.
ResponEliminaInsisteixo, molt gran.
I valent.