dilluns, 21 de maig del 2012

EL VESTUARI HA BUIDAT GUARDIOLA


Diu un proverbi turc: “qui busca un amic sense defectes es queda sense amics”. La frase resumeix molt bé un dels motius que han portat a Pep Guardiola a buidar-se i no renovar. Més enllà de les trifulgues amb la directiva i la realitat d’un entorn de similituds a qualsevol serial de lluites pel poder, hauríem de recordar que ell sempre havia supeditat la renovació a les sensacions que li transmetia el vestuari. I en el darrer any tot apunta a què la podridura del sagrat cor blaugrana i els seus apòstols ha acabat amb un sant sopar ple de vi i hòsties i la crucifixió del messies. Un messies que ha escollit retirar-se a temps abans de perdre els amics.
Ser el millor del món, convertir-se en referent i gaudir de l’adulació absoluta de milions de seguidors als 24 anys, ha de ser difícil de digerir. Lionel Messi indiscutible numero 1 no només és el que sembla. Sota la suposada timidesa s’amaga un depredador del futbol que imposa la seva titularitat, ha discutit alineacions, escridassa als companys en plena acció i ha dividit el vestuari. Tancat en Pinto i Mascherano és mal vist per Iniesta, Xavi, Puyol i d’altres vaques sagrades.
Gerard Piqué s’ha convertit més en jugador dels reconeguts tics madridistes del show time que en el culé implicat i treballador que era. Tot això amb l’afegitó d’encarar-se davant els retrets del que encara a dia d’avui és el seu entrenador.
A Dani Alvés  la separació l’ha transformat i es dedica més a refer la seva vida sentimental què a seguir essent el jugador conegut.
I per acabar de rematar-ho tot, els seus amics Tito i Zubizarreta, jugaven a dues bandes mentre ell meditava la seva possible sortida del club.
Ara, el vestidor, però també el club com s’ha vist en els últims dies, es queda sense el gran mur de contenció que significava la figura de Guardiola. Molt haurà de treballar Vilanova, presentat per segons quines informacions com el Judes del sopar, per evitar què les tremolors conegudes esdevinguin un gran tsunami que enfonsi un vaixell que semblava un plàcid creuer.
Salut

1 comentari:

  1. Enorme (i inquietant) post. Però és el què hi ha.

    Insisteixo, molt gran.

    I valent.

    ResponElimina

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.