MÉS JOVE I FOTO EL CAMP

M’he fet gran i envejo als adolescents d’aquest país amb capacitat per fotre el camp i iniciar un nou present en altres llocs de millor futur i ben allunyats de la putrefacció en què ens hem ficat aquí. Un jovent que no esta lligat a una hipoteca de merda en la que els únics responsables, a dia d’avui de no pagar-la som els ciutadans, que no ha muntat una empresa en baixada constant i impossible de tancar amb dignitat o no depenen d’un sou de retallada continuada per tirar endavant una família que ja comença a haver de pagar fins i tot per posar-se malalta o comprar les medicines de la iaia. Aquesta edat de l’acne en què no son treballadors cada cop més febles ni autònoms arruïnats o empreses de persianes més abaixades que obertes. L’època d’estudiant on tot és possible, fins i tot dir adéu a un país, el teu, que pretén fer-te combregar amb rodes de molí. Com els envejo!!!.

Foteu el camp!!!, jo ja seria fora, però no per fer un cafè sinó per gaudir d’esperances en un futur pròxim; aquí el futur fa pudor a cremat.

Però ha de saber aquest jovent que marxar no és una elecció sinó més aviat una necessitat i una mostra d’ètica personal. Catalunya i Espanya són un femer on la veritable merda, que hem amuntegat durant temps, ha de seguir tenint vigència mentre que les úniques flaires d’aire pur són eliminades per la fètida pudor que signifiquen les maneres tan aleatòries de prioritzar dels governants. No siguem enganyats: molts dels nostres drets, tractats ara com a privilegis, no han estat els que ens han portat a la decadència del país que ens havíem imaginat. Si més no, no per si sols. Hi han molts privilegis, tractats ja com a drets d’alguns, que són com a mínim tan responsables.

Allunyeu-vos! a Espanya les prioritats no us són favorables.

Aquest és un estat en què la monarquia veu retallada la seva assignació en menor quantitat que la que s’aplica a educació o prefereix continuar destinant molts diners a les armes enlloc dels llibres. Aquesta és l’Espanya laica que dedica més de 6000 milions a l’església però ens vol fer pagar per ser al llit d’un hospital. Aquest és el territori que permet una despesa de més de 35 milions d’euros en subvencions a partits polítics i sindicats però posa en dubte el sosteniment de les beques i apuja les matrícules universitàries mentre pressuposta 600 milions d’euros per la promoció de la tauromàquia. Aquesta és la porció de terra en la que uns governants permeten el senat més gran de tots els voltants i uns ministeris de duplicitat clara mentre cada divendres ens omplen de notícies sobre pèrdues de drets.

Dieu adéu! a una Catalunya que vol ser millor i es significa igual.

Aquesta és la Catalunya incapaç de fer-se respectar dins l’estat, cobrar el que aquest li deu i sinó plantar cara de veritat. La Catalunya que es veu obligada, per imperatiu legal de qui no paga les seves obligacions, a retallades constants a la recerca d’un dèficit menor mentre el morós s’endú prop de 20.000 milions cada any sota pretext d’una solidaritat que, avui més que mai, necessita el mateix benefactor de tants anys. Aquesta és la Catalunya que, abans que Espanya, ja va practicar les mateixes mesures sancionadores a educació i sanitat mentre no és el suficientment valent com per optimitzar consells comarcals, diputacions i altres organismes de dubtós servei. Aquesta és la porció de terra en la que uns governants es permeten complements i dietes mentre ens imposen un euro cada cop que anem a la farmàcia.

Sí, dieu adéu Espanya, adéu Catalunya! Dieu adéu a aquesta Catalunya incapaç de dir adéu a l’ofegament d’Espanya ni a les seves pròpies equivocacions i a aquesta Espanya competent per estrangular als més dèbils i nul·la per obligar als més forts mentre escanya Catalunya. Sí, aquestes són l’Espanya i la Catalunya que us obliguen a marxar per gaudir d’uns estudis competents, un treball digne i un futur engrescador per què no pot oferir dignitat enlloc de privilegis.

Jo avui i amb 20 anys em feia la meva personal maleta cap a la independència. Això, o canviem molt i ens aixequem de la cadira d’una puta vegada per mirar de canviar un sistema podrit que ens culpa de tots els mals. I aquí hi haurem de ser tots: joves i adults.
Recordant a Napoleó: "és injust que una generació sigui hipotecada per l'anterior. S'ha de trobar la forma de preservar a les futures generacions de l'avarícia o incompetència de la present."

Salut