La
majoria, avui més pobres què ahir. Continuem errant en el camí cap a la
misèria, aquella que un cop superada la pobresa ja porta a la desesperació.
Sonen tambors de tancament de caixes a les entitats financeres (corralito), d’intervenció de l’estat
espanyol per part d’Europa i d’Espanya cap a Catalunya; fins i tot de Catalunya
cap als seus ciutadans (ara ens renyen i diuen que no es pot viure de crèdit).
La prima de risc espanyola avui supera els 500 punts (Grècia va ser
intervinguda al passar aquest límit). El que havia estat un Titànic, s’enfonsa.
Escoltem
veus governamentals negant la situació límit, però altres veus anuncien la
catàstrofe. I si hem de fer acte de fe, recordem els “brotes verdes” de l'època Zapatero, fins
a dia d’avui els pessimistes l’han encertat més.
A
Catalunya, ahir, el president de la Generalitat en roda de premsa, Sr. Artur Mas, anunciava
noves retallades (això sí, imposades). Per cert, ja n’hi ha prou de culpar als
anteriors governants, indiscutibles responsables de la mala gestió inicial de
la crisi, d’amagar la realitat i trobar-se una situació que no s’esperaven. No
estaven els d’ara a l’oposició per controlar, conèixer amb exactitud la
situació i denunciar? Recorden als auditors del Palau.
De la seva intervenció, algunes
consideracions:
1.-
Felicitar-nos de disposar d’un màxim representant que surt a donar la cara en
els moments de dificultat. Em fa patir, acabarà buidat com Guardiola amb tanta
pressió?
2.-
Entre administracions públiques es centrifuguen deute i dèficit, centrifuguen
culpes, però els que acabem marejats i perjudicats som els ciutadans. Ni en la
pitjor de les borratxeres ens varem notar tan desorientats i a l’endemà tan
emprenyats!
3.-
El govern català ha demostrat no disposar de cap més idea que retallar, obviant
el cicle perniciós que aquesta política, de contenció momentània i mai de
solució definitiva, comporta (retallades = mensyconsum = mésacomiaments = mésatur
= menysempreses = menysingressos = mésretallades). Esperàvem més dels
escollits!
4.-
Sorprenent sortir a anunciar mesures sense xifres clares mentre es denuncia
improvisació en altres. Les desqualificacions van per barris.
5.-
L’executiu gemega i amenaça davant l’ofec de l’estat (pacte fiscal o agència
tributari pròpia, si o si), però no actua amb decisió i mostra submissió davant
el morós que no paga i li birla més de 16.000 milions a l’any. Cop de puny a la
taula o acabarem pensant que és com el pastor mentider del conte.
6.-
Amb un atur juvenil de vergonya, taxa de matriculació a la formació
professional, creant les condicions per què tots aquells que anaven per
constructors i van deixar el batxillerat es reciclin!
7.-
Nova rebaixa salarial als funcionaris i cap notícia de reforma del sistema de
funció pública. Els responsables no són ells, en tot cas és el sistema!
8.-
Menys substitucions en el professorat i més infants per aules. Podríem posar a fer classes a algun conseller a qui les dietes li donen per fer alguna hora extra, no?
Això
sí, es va permetre un sarcasme: renyar a Europa per convertir l’austeritat en
una obsessió. La senyora Merkel, s’hauria de fixar més en el govern català i
les seves propostes de creixement econòmic sostenible, de mesures contra l’atur
i d’ajut a la petita i mitjana empresa. El govern dels millors ens està
demostrant com sortir de la crisi.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.