“THE END”

Granollers a 27 de setembre del 2011

Diumenge 25 de setembre del 2011. José Tomás, Serafin Marín i Juan Mora omplen la que podria ser l’última corrida a la Monumental de Barcelona, ¿com és que s’omple si gairebé sempre és buida?

Observo el cartell fet per Miquel Barceló per l’esdeveniment. La meravellosa efígie d’un brau amb intencions d’entrar a plaça, ¿no li deuen haver explicat bé el que hi passarà?, mira la sorra on amb totes probabilitats caurà un cop torturat i assassinat. Al fons un cel gris en senyal de protesta per l’espectacle dantesc que significa la festa i algunes taques blanques, poques, en senyal d’assistència, de presència humana de comportaments inhumans. Predomini del negre. Un negre d’homenatge al dolor, al dol, a la mort. Color habitual als enterraments. Foscor de dia gris, de dia trist. Toro de traç que intueix bravura, potencia, força. Bellesa en les formes, moviments plens de bellesa, ¿cal maltractar tant encant animal?

Sobresurten les astes amenaçadores de defensa, una defensa que no es produirà en igualtat de condicions. Sortida a plaça poderosa, enèrgica. Vigorós en la primera cursa, envestida inicial que provoca por.  Persecució constant a un tros de tela de color vermell, el vermell de la sang que no li pararà de vessar (per cert color que manca en el dibuix del cartell). Rubicund omnipresent al seu cos, a la sorra, a les vestimentes del seu botxí, al capot. Roig sàdic de sàdic espectacle ple de complaença davant el sofriment d’un ser viu. Un, dos, tres, tots contra ell.

Toro per ser punxat des d’un cavall o sense, marejat i esgotat per enfrontar-se al desenllaç final provocat per una espassa. Estocades constants, aparició de l’estoc al final. Final amb sort, si no es produirà la decapitació en senyal de submissió mentre roman moribund al terra.

Aplaudiments a un moviment, a un pas, a una punxada, a la sort última de la mort. Ovacions de justificació de l’òbit arribat injustament i convertit en espectacle.

De tot el que va passar, a mi només em sembla art, l’artístic cartell de Barceló, cartell al que li manca una inscripció:

“THE END”

Salut

TORNA LA POLÈMICA DELS TOROS

Granollers a 8 de Juliol del 2011

Veure noticia a LA VANGUARDIA

Novament obrim el debat al voltant de la festa dels toros. És possible que aquesta reflexió que faig sigui demagògica, però com tantes realitzades sobre aquest acte la faré, el debat segueix obert.Primer, com no pot ser d’altra forma, em posicionaré: estic en contra del maltracta animal i en conseqüència de la festa dels toros. Definir com a espectacle cultural el patiment fins a la mort d’un animal em sembla deixar en molt mal lloc la cultura de qui ho defèn. Però és ben cert que no només pateix el toro, ningú parla d’aquell pobre cavall a qui li tapen els ulls per què no vegi la que li ve a sobre. I per acabar resulta altament preocupant la dosi de morbo dels qui esperen a veure si agafen el torero. Sang, sang i més sang. Vull apuntar que en contra de la meva creença habitual, aquest cop no vull assistir a una “corrida” per opinar.

Al igual que tampoc em fa falta assistir, per deplorar, a la lapidació i fustigament d’un home i una dona a Somàlia fa dies; d’aquest denigrant, injustificable i denunciable fet el que més m’ha sorprès, tot l’altre no ho denuncio, és que hi havia públic.

Tots tenim presents imatges recents d’una o altra festa taurina i com en aquella també hi són presents un munt d’espectadors.

A tots dos aberrants actes molts aplaudeixen i gaudeixen de la tortura, altres s’ho miren,. De totes dues se’n poden fer fotos, quadres, inclús es poden descriure amb paraules. Qualsevol de les dos gaudeixen d’història i embolcall “cultural”. Les dos comptem amb grup de seguidors plens de justificacions.

És obvi que no es poden posar a la mateixa alçada. No pretenc igualar el valor de la vida d’un ser humà amb la d’un animal, però tots dos hi tenen dret. I és innegable que en el descrit, tant uns com els altres (sers humans i braus) posen la seva mort a disposició d’un espectacle. Els  “pro-taurins” trobarien lògic que qui practica la lapidació els donés els mateixos arguments que posen ells sobre la taula per defensar el show? Cultura, quadres, fotos, tradició... Espero que no, així que...

El pitjor de tot és el que amaguen darrera aquestes accions: fer de la mort un show per a diversió d’uns quants.

I faig una última reflexió: com en qualsevol show els actors depenen de qui mana. Així que jo només demanaria que anéssim en compte amb quins espectacles programem. Mai sabem qui manarà demà ni que li semblarà just. O no recordem qui eren els fustigats, maltractats i morts en els circs romans? I per cert també davant de l’aplaudiment del públic.

No, no us equivoqueu, no és res contra Espanya per què quan tingui clar el grau de patiment dels bous de les terres de l’Ebre també em posicionaré. Com que jo no estic lligat de peus i mans pels seus vots diré el que em plagui.

Per cert senyora Alícia, no m’amagui darrera l’economia un debat ideològic tot i que aquesta indemnització també em sembla aberrant.

Salut