LECTURA A LA CURSA TRENCACAMES

BON DIA CORREDORS, VOLUNTARIS, ORGANITZADORS I AMICS

Avui, cadascú de vosaltres fareu un crit a l’esperança i a la salud corrent la TRENCACAMES i demostrant, a aquells detractors que pretenen desacreditar la vostra opció de vida, què córrer també pot ser una alternativa solidaria i altruista.

Sí, hem triat córrer, per què córrer no és de covards, tot i anar ràpid.

És covard qui només accepta el repte d’asseure’s davant el televisor deixant-se guanyar pel tabac o el plaer disfressat de beguda alcohòlica.

Per què córrer no és de inconscients assumint reptes desmesurats.

És inconscient qui condueix sota efectes de substàncies nocives o circula per la carretera com per un circuit qualsevol.

Per què córrer no és d’estúpids ni sonats.

És estúpid qui es tanca en un habitacle qualsevol a veure passar la vida o exerceix de sonat aquell que espera la vida estirat al sofà.

Per què córrer no és d’individualistes.

És individualista qui centra l’origen de les coses en el seu propi ego, no es compromet amb res ni amb ningú  i només li serveix la victòria damunt els altres.

Per què córrer no és temptar la mort

Tempten a la mort aquells que acumulen calories i colesterol indiscriminadament, acudeixen a la cocaina per buscar respostes o condueixen fora de tota lògica.

Per què córrer, aquest córrer nostre, és una filosofia sana de vida. Córrer és compromís, dedicació, esforç i treball. Córrer no és anar contra ningú; és en protecció i coneixement del propi jo. Córrer no és guanyar; és participar. Córrer és sobretot un crit a la salud. Però avui aquest córrer és també solidaritat i altruisme.

Sí, avui tots i cadascun de vosaltres agafeu el repte d’afrontar quinze kilòmetres i acompanyar metre a metre al Marcel en la cursa més difícil de totes les que s’han de córrer: la lluita contra la leucèmia, contra el càncer. Un càncer irrespectuós, aleatori, cruel i virulent que exhibeix en els més petits la seva vessant més monstruosa .

I no només correreu pel Marcel, també per la Laura, el Javi i  tants d’altres infants que han vist la seva virginitat segrestada per un enemic més fort que qualsevol dels que avui la gent del Món us posarà per davant.

El seu repte és ple de corriols de desnivell inhumà, de camins plens de paranys, d’un asfalt que deteriora quelcom més que els genolls; de kilòmetres que mai saps quan acabaran, de patiments sense distancia segura, d’una sortida d’incerta línia d’arribada.

Avui en les vostres mans està córrer amb ells. Feu-los abandonar per uns instants la sala de l’habitació asèptica de l’hospital i porteu-los a volar per la natura; ajudeu-los a gaudir dels arbres, dels matolls, del riu i compartim eliminar sueros, radioteràpies, sondes i toxines; respireu fort per ells, i sueu, sue molt per extirpar en el seu nom tota la porqueria que han d’assumir en els tractaments de la marató, que qui escull aleatòriament, els ha fet córrer.

Sí, Marcel avui correm per tu i per tots els que com tu ens mostreu que arribar és possible si es lluita. Avui, nosaltres lluitarem per arribar i creuar la línia d’arribada per dir-li al càncer: VÉS A LA MERDA! FOT EL CAMP! TU NO ETS DELS NOSTRES!!!!

En nom de la família del Marcel i de tots aquells infants com ell: moltes gràcies i bona cursa.