Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris barraques. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris barraques. Mostrar tots els missatges

dijous, 12 d’abril del 2012

LA BARCELONA DEL LUXE I LA MISÈRIA

Habitualment es dóna a conèixer la luxuriosa Barcelona de Passeig de Gràcia; la dels Loewe, Armani, Cartier o D&G. Exportem la que es converteix en la capital de la innovació de la mà del Mobil World Congress o del saló de l’automòbil. Ens sorprenem amb la Barcelona moderna, la de la torre Agbar, alimentària i un munt de restaurants i locals “chics”. Gaudim amb la Barcelona que obre pas al mar i esdevé acollidora amb els creuristes de vaixells inabastables...
Aquesta Barcelona maca i d’aparador l’ensenyem, la mirem i ens enorgulleix.
Però aquesta, és també la Barcelona de la vergonya, la desigualtat, la marginalitat i la pobresa. Una Barcelona que permet l’exclusió social, trobada o volguda, de gent celada en llocs de desídia i insalubritat convertides en burdes imitacions d’habitatges. Persones i realitats que la ciutat amaga en pro del narcisisme i la satisfacció en si mateixa, creant errònia complaença en la seva vàlua per mostrar-se falsament formosa davant el món.
Aquesta Barcelona lletja i de darrera botiga, l’amaguem, neguem veure-la i ens humilia.
El barraquisme incipient s’ha fet visible mitjançant la pitjor de les cares a la seva disposició: la mort de quatre persones al incendiar-se la barraca que ocupaven en un solar del Poblenou. Aquest fenomen semblava oblidat en el món de nou rics imaginat. Ara, la crisi ens el retorna amb tota la cruesa possible. I és obligació de tots, però en especial de l’Ajuntament, trobar resposta a una nova realitat d’antigues formes. En cap cas els catalans podem justificar trobar nous emplaçaments per un parc temàtic del joc, els llums i les grans construccions, i no articular sortida per una marginalitat emplaçada en alguns llocs i que s’oculta sota tendals, ferros i fustes.
Eren romanesos, i a diferencia de molts dels nous pobres què han rebut aixopluc familiar, aquí haurà de ser la societat, mitjançant els seus representants polítics, qui reculli el testimoni i solucioni la situació. No és moment d’excuses argumentals del per què; és hora del com.
I si no som capaços de renunciar a aquest per què d’ahir, observant el què de l’ara i estudiant solucions pel demà, Barcelona esdevindrà la capital de les contradiccions. No podrem amagar la realitat, per què com deia Carlo Collodi, escriptor italià i creador del popular personatge Pinotxo: “ tot i que Pinotxo era per naturalesa alegre també es posava trist. La misèria quan esdevé gran i de veritat fins i tot els nens i nenes la veuen.” I aquesta misèria urbana, amb els temps que corren es farà gran; veraç no, ja ho és fins i tot quan és petita. Busquem solucions ara que hi som a temps, no com sempre que arribem tard.
Salut