EL VENDING HUMÀ DEL PP

Els autònoms i petits comerciants s’han posat en contacte amb la Universitat Politècnica de Catalunya per dissenyar màquines de vending. I és que davant la liberalització d’horaris comercials del govern del PP, imaginació diuen. Amb aquesta mesura creixerà l’economia: reformes dels locals, inversió en investigació i desenvolupament, fabricació dels nous dispensadors, més consum elèctric i augment dels ingressos. Això, o treballar més hores que un xinés.

Com a consumidor podria aplaudir la mesura. Com a gran multinacional també. Com a petit botiguer o autònom del comerç no. Però, independentment d’aquesta visió més econòmica, com a català, el no és rotund. A ben segur aquesta norma és un nou atac a les competències de la Generalitat, que en paraules del seu Director General de Comerç ja ha amenaçat amb portar-ho al Tribunal Constitucional i a la llarga canviarà el marcat caràcter comercial del país (ja molt deteriorat) i la fisonomia de pobles i ciutats.

Com a ciutadà i treballador haig de ser conscient que el meu consum no va lligat a les hores d’obertura de les botigues sinó als diners disponibles. I mentre reclamo per a mi més conciliació dels horaris laborals i personals no puc desitjar el contrari pels similars. A la vegada hauria de rebutjar l’absoluta manipulació del discurs favorable al canvi quan aquest no reclama el mateix per un munt de serveis tant o més necessaris (que fàcil és legalitzar amb el temps i els diners dels altres i pensant nomes amb qui ve de fora).

Els governants que tanquen serveis, redueixen els horaris d’atenció i rebaixen plantilles, ara demanen als comerciants que obrin més temps i augmentin el nombre de treballadors? Oi tant que si, ells poden, s’estan enriquint molt amb la situació actual.

No senyors. Als que venen aquesta idea com una forma d’encarar el futur, jo els remeto al passat. O no recordem la situació de fa molts anys? Alguns han de renunciar als drets laborals adquirits en aquest temps? Potser sí, però segur que jo als meus no, oi?

I una pregunta, qui creieu que són els amics dels senyors del PP? La Maria de la carnisseria, el Josep de la ferreteria o les grans multinacionals i cadenes comercials? Ai que em sembla que els segons.

Eurovegas, llibertat d’horaris, aposta pels grans centres comercials...Tenim clar el país que estem dissenyant?

Potser si que molts escolliran lliurement quan tanquen, però serà per sempre.

Salut

ON SÓN ELS CAL I ELS CAN?.

Granollers a 1 d'Agost del 2011

Fa dies en un poblet, del que no recordo el nom, vaig llegir un grapat de rètols que senyalitzaven diferents botigues del lloc. Un munt de “Can’s i Cal’s”, seguits habitualment de cognoms o professions, que a ben segur eren gairebé patrimoni local. Darrera cada un d’ells si amagaven anys de pertinença a una zona i un munt de llegendes familiars que configuraven la personalitat i la historia del municipi. Generacions al servei del client. Vaig sentir enyorança.

Camino pel centre de la meva ciutat. Centre històric nou de trinc i de difícil consens sobre la seva bellesa i resolució final. Mirada a dreta i esquerra i un munt de botigues amb noms estrangers i/o estranys que res tenen a veure amb els d’aquell poblet. Això si totes conegudes d’haver-les vist també al centre de Mataró, Barcelona, Sabadell i en tantes altres ciutats.

Totes elles actuen sota el paraigua d’una gran cadena o multinacional i amb règims de funcionament i organitzacions rígides que deixen poc marge a la personalització. Exporten, allà on desembarquen, els seus dissenys fotocopia, un munt de productes calcats i una dependència robòtica, de vestuari repetitiu i habitualment mal ensinistrada. Sota el dictat dels diferents equips directius, amb despatx oficial vés a saber on, viuen allunyades completament de la realitat social i cultural característica de cada lloc. Ignoren si han de fer costat a un club d’handbol, una coral, una activitat castellera o qualsevol manifestació de festa popular. De negativa constant a formar part d’associacions localistes tan sols coneixen el nombre de passejants que passen per aquest o l’altre costat del carrer i en quina de les moltes que tenen facturen més. Fins i tot a vegades la seva voluntat d’implantació depèn del nombre d’habitants, valorant-nos a tots nosaltres per quantitat i no per qualitat.

A mi no m’agrada el mimetisme que aquest comerç confereix a les ciutats. Passejar per diferents centres avui en dia només es diferencia per les rajoles del paviment, els arbres o les cares dels que hi son presents. Assegut en qualsevol banc del passeig aixeques la mirada i el que veus ja ho has vist. Prens en qualsevol terrassa una orxata i quan treus la vista de la canya res et sorprèn.

Trobo a faltar els Cal i els Can de Granollers, de Mataró, de Sabadell... Aquelles botigues amb caràcter, amb un sol responsable al capdavant donant la cara i amb dret a decidir amb improvisació. Espais de culte, mimats, estimats i que amaguen darrera el taulell un munt de vivències. Comerços amb responsabilitat social i inserits amb l’entorn cultural que els envolta. Gent amb opinió pròpia davant la disjuntiva de posar un petit anunci en el cartell d’un concert d’aquell grup jove local, de la diada dels castellers o la trobada de puntaires tot dinamitzant el teixit cultural i ciutadà propi de cada lloc. Necessito no haver d’explicar la mateixa reclamació a diferents persones segons l’hora o el dia i deixar de ser un número més per ser JO. Prego entrar i no veure el mateix a tot arreu coaccionant el meu dret a escollir.

Calla! Passo per davant de Cal Laion, de reüll veig Can Caussa i diviso Can Riera o Can Viaplana una mica més enllà molt a prop de Can March. Encara queda qui resisteix. Felicitats supervivents, m’anima. Potser, com en la moda, tot torna i d’aquí a un temps reviuran.

Això si de camí cap a la botiga, depressió. Recordo Ca l’Ambròs, les millors botifarres negres del greixet, i em pregunto per què jo mateix li he donat finalment més importància al nom de Rock a prop que al de Can Casademunt. Això si continuo funcionant com un Can o un Cal. Hi crec, m’agrada i és el millor pel client.

Salut.