EL VENDING HUMÀ DEL PP

Els autònoms i petits comerciants s’han posat en contacte amb la Universitat Politècnica de Catalunya per dissenyar màquines de vending. I és que davant la liberalització d’horaris comercials del govern del PP, imaginació diuen. Amb aquesta mesura creixerà l’economia: reformes dels locals, inversió en investigació i desenvolupament, fabricació dels nous dispensadors, més consum elèctric i augment dels ingressos. Això, o treballar més hores que un xinés.

Com a consumidor podria aplaudir la mesura. Com a gran multinacional també. Com a petit botiguer o autònom del comerç no. Però, independentment d’aquesta visió més econòmica, com a català, el no és rotund. A ben segur aquesta norma és un nou atac a les competències de la Generalitat, que en paraules del seu Director General de Comerç ja ha amenaçat amb portar-ho al Tribunal Constitucional i a la llarga canviarà el marcat caràcter comercial del país (ja molt deteriorat) i la fisonomia de pobles i ciutats.

Com a ciutadà i treballador haig de ser conscient que el meu consum no va lligat a les hores d’obertura de les botigues sinó als diners disponibles. I mentre reclamo per a mi més conciliació dels horaris laborals i personals no puc desitjar el contrari pels similars. A la vegada hauria de rebutjar l’absoluta manipulació del discurs favorable al canvi quan aquest no reclama el mateix per un munt de serveis tant o més necessaris (que fàcil és legalitzar amb el temps i els diners dels altres i pensant nomes amb qui ve de fora).

Els governants que tanquen serveis, redueixen els horaris d’atenció i rebaixen plantilles, ara demanen als comerciants que obrin més temps i augmentin el nombre de treballadors? Oi tant que si, ells poden, s’estan enriquint molt amb la situació actual.

No senyors. Als que venen aquesta idea com una forma d’encarar el futur, jo els remeto al passat. O no recordem la situació de fa molts anys? Alguns han de renunciar als drets laborals adquirits en aquest temps? Potser sí, però segur que jo als meus no, oi?

I una pregunta, qui creieu que són els amics dels senyors del PP? La Maria de la carnisseria, el Josep de la ferreteria o les grans multinacionals i cadenes comercials? Ai que em sembla que els segons.

Eurovegas, llibertat d’horaris, aposta pels grans centres comercials...Tenim clar el país que estem dissenyant?

Potser si que molts escolliran lliurement quan tanquen, però serà per sempre.

Salut