ARA MÉS QUE MAI

El Sr. Xavier Sala Martin, economista català i catedràtic de la Columbia University, ens explica el significat, segons el MoU (memorandum of understanding) publicat el 9 de juliol i què conté la lletra petita del rescat bancari espanyol, el significat del banc dolent o el que ell denomina “empresa gestora dels actius immobiliaris del sistema bancari”. 
Veure article http://www.salaimartin.com/randomthoughts/item/375-lhellenitzaci%C3%B3-despanya.html

I descrita aquesta fórmula no queda més remei que adonar-se de la gran estafa del sistema capitalista (especulatiu) actual, de la injustícia dels contractes hipotecaris i de la vergonyosa submissió de la política al mon financer.

Sempre segons XSM, “es crearà una gestora anomenada “banc dolent” que, amb diners d’Europa, comprarà aquests immobles pagant un “preu just de llarg termini”. És a dir, un preu que els auditors pensin que es pot aconseguir una vegada la crisi hagi acabat. L’entitat gestora es quedarà aquests actius per vendre’ls”. És el mateix que es fa en els processos d’embargament de milers de ciutadans? En absolut, a les persones se les esprem al màxim fins a la negació més absoluta a una segona oportunitat.

Transformem la frase quan es tracta de persones i no bancs. “els bancs compren aquests immobles pagant “un preu taxat segons mercat actual”. És a dir, un preu que els taxadors pensen que es pot aconseguir en plena crisi. El banc es queda aquest actiu immobiliari per vendre’l pagant un 60% del preu taxat (i ja rebaixat per un taxador amb la credibilitat que li confereix que amb les vaques grasses el sobrevalorés) i el client respon de la resta del deute fins a la totalitat de la hipoteca prestada en l’època en què no hi havia crisi”.

Si comparem la proposta política pels bancs i la resposta dels governants enfront la greu situació de les persones ens adonem de la gran estafa, de la vergonya que hem de sentir davant els qui ens representen i de la mentida de la responsabilitat privada en els beneficis i les pèrdues d'aquest capitalisme de fireta.

Estem en mans de veritables bandolers polítics venuts al sistema financer i disposats a abusar de les persones, no donant format de llei a la dació en pagament, mentre enginyen mecanismes per afavorir als bancs de manera traïdora amb el concepte ideològic de capitalisme.

Sí, ara més que mai la ciutadania ha de reclamar la dació en pagament com a obligació a uns governants escollits per ells i no per la banca.

Salut