PER UNA ÚNICA VEGADA: GRÀCIES ROSA DÍEZ

No, no m’he tornat boig. Ho sembla, però no. Quan hi ha seriosos dubtes d’apropiació indeguda, administració deslleial, falsedat en balanços i maquinacions varies per alterar els preus, la justícia ha d’actuar. Per això la notícia de l’admissió a tràmit de la querella interposada per Unión, Progreso y Democràcia (UPyD), tot i ser ells, l’hem de catalogar com a positiva. El partit de Rosa Díez no m’agrada, però ha assolit portar al Sr. Rodrigo Rato, i 29 gestors més de l’entitat financera, a fer declaració. De moment només han estat cridats a declarar. Això no hauria de significar cap renúncia a la seva presumpció d’innocència. La justícia ha de fer el seu camí.

Però un país no es pot permetre la vergonya financera de Bankia i mirar cap a un altre costat mentre, dels diners públics, marxen mils de milions d’euros per tapar el forat d’unes decisions si més no arriscades, i uns sous i indemnitzacions desorbitades, sense ni tan sols obrir una investigació i aclarir si hi ha responsabilitats o no.

I encara pitjor. Indigna un país que permet una vergonya política com aquesta. Bankia i les caixes han estat víctimes de la politització extrema de les seves cúpules directives creant un lligam entre els dos poders plens d’hipoteques. Algunes, fins i tot, maquiavèl·licament tramades en escenaris com la llotja del Bernabeu.

I un cop rebentat el sistema, ¿ha de ser una formació petita com UPyD qui engegui els ventiladors per mirar de veure d’on ve la merda i saber si hi han responsables d’escampar-la fins tacar-nos a tots? Va home va!

El PP i el PSOE, amb els bolquers posats i cagats de por, han impedit una comissió d’investigació, han negat la necessitat d’aquest procés i surten en defensa dels processats. Potser han remenat també de la merda? La negació a l’aclariment fomenta el dubte, i per tant haurien de ser els primers interessats en què surti la veritat. Qualsevol altra posició els fa perdre credibilitat (si encara en tenen).

Si senyors, contra la meva voluntat, avui aplaudeixo a la Sra. Rosa Díez i li dono les gràcies, tot i que sovint desitjaria com a mínim la seva jubilació anticipada. Només per això paga la pena aguantar-la. I per què ho entengui bé: muchas gracias Rosa. Ara segur que li agrada més.

Salut