dimecres, 4 de juliol de 2012

EM DIC JORDI ALBA, I NO PATIU JA EM CONEIXEREU.


M’acaben d'agafar en una nova feina. Sóc un privilegiat. A la millor empresa del món, amb un sou que mai hauria imaginat i fins i tot han pagat la meva indemnització a l’anterior multinacional. Sí, sóc un privilegiat. No han posat cap impediment per acabar una obligació com autònom, fa pocs dies, que m’ha significat una distinció. I ara, quan els he demanat per incorporar-me més tard al lloc de treball per ajudar a uns altres, no han dit res, ni tan sols em deixaran de pagar el salari. Em fa molta il·lusió aquest nou repte en una empresa tan benèvola.
En sóc conscient, sóc un privilegiat. La nova empresa assumeix que no baixaré el meu rendiment a l’inici tot i aquest desgast extra; que sóc jove i no ho notaré; que la meva ment ho aguanta tot; que conec a la perfecció el mètode de treball i amb la meva empatia ràpidament seré acceptat pels altres treballadors.
La nova feina és el meu gran repte, la meva gran oportunitat, però és que aquesta possibilitat de viatjar de nou i treballar encara un cop més per l’altre em fa molta il·lusió. Per cert, ara recordo que a l’agost hauré de demanar uns dies de festa: tinc un compromís. Segur que de nou em faran costat.
Sí, sóc un privilegiat. Em dic Jordi Alba, i no patiu u dia o altre ja em coneixereu.
Salut 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.