M’acaben
d'agafar en una nova feina. Sóc un privilegiat. A la millor empresa del món,
amb un sou que mai hauria imaginat i fins i tot han pagat la meva indemnització
a l’anterior multinacional. Sí, sóc un privilegiat. No han posat cap impediment
per acabar una obligació com autònom, fa pocs dies, que m’ha significat una
distinció. I ara, quan els he demanat per incorporar-me més tard al lloc de
treball per ajudar a uns altres, no han dit res, ni tan sols em deixaran de pagar el salari. Em fa molta
il·lusió aquest nou repte en una empresa tan benèvola.
En
sóc conscient, sóc un privilegiat. La nova empresa assumeix que no baixaré el
meu rendiment a l’inici tot i aquest desgast extra; que sóc jove i no ho notaré; que la meva ment ho
aguanta tot; que conec a la perfecció el mètode de treball i amb la meva
empatia ràpidament seré acceptat pels altres treballadors.
La nova feina és
el meu gran repte, la meva gran oportunitat, però és que aquesta possibilitat
de viatjar de nou i treballar encara un cop més per l’altre em fa molta il·lusió. Per cert, ara
recordo que a l’agost hauré de demanar uns dies de festa: tinc un compromís.
Segur que de nou em faran costat.
Sí,
sóc un privilegiat. Em dic Jordi Alba
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.