dilluns, 9 de juliol de 2012

FÀSTIC DE SER HOME, DE SER HUMÀ.

Asseguda. Esperant l’execució. D’esquenes, per no veure els ulls de l’executor ni el covard faedor armat, els seus. Embolcall al cap, com marquen els cànons de la religió desmesurada convertida en estúpida doctrina. Sis trets per l’esquena, amb la traïdoria latent en tot acte de superioritat amb un similar. Crits de satisfacció davant un cos que jeu a terra testimoni de la barbàrie.
Es deia Najiba, tan sols havia fet 22 anys i va “agafar el camí equivocat” (segons proclama) de l’adulteri. Tan sols una hora després era apressada (judici?) per ser executada mentre el seu amant es donava a la fuga.
Les paraules esdevenen insuficients per denunciar, rebutjar i demanar solucions davant la xacra masclista que assassina dones impunement sota raons interpretatives de llibres sagrats convertits en dogmes religiosos de caire sectari.
Fàstic de ser home davant mascles antropològicament subdesenvolupats que disparen per l’esquena o es donen a la fuga imposant la seva llei a cop de fusell. Aversió cap a les institucions internacionals capaces de justificar la força per petroli o gas i no per actes injustificables. Intolerant davant les religions de la intolerància. Basqueig de formar part de la societat que ens aixequem en armes contra la tauromàquia a les xarxes socials i que mirem cap un altra costat en això.  
A vegades sento fàstic de ser home, de ser humà.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.