WERTGONYA. ATAC A LA CULTURA

Era previsible què aquell dit, en forma corba damunt l’ull que molts artistes van mostrar en l’anunci en suport a Zapatero, passés factura. Ja ha arribat. El govern de Mariano Rajoy a aixecat ben erecte el dit del cor i ha donat pel sac als de la cultura amb una pujada de l’IVA del 8% al 21%. La venjança és un plat que es serveix ben fred i molts s’han quedat glaçats al veure que pagaran molt cara la seva gosadia. D’altres, que ni van participar ni se’ls esperava i viuen del seu art, en patiran les mateixes conseqüències.

I és que aquest augment en l’impost sobre el valor afegit suma al descens de les subvencions i portarà al sector a una situació molt complicada. S’ha de fer una reflexió important sobre una política d’ajuts que havia creat una dependència exagerada als diners públics i ha enverinat l’opinió de molts ciutadans, expressada en fòrums i comentaris, davant el rebuig total del món cultural a aquest increment impositiu.

Però el discurs anterior no pot obviar que la cultura no és un privilegi i ni tan sols pot ser tractada de la mateixa manera que qualsevol article de consum. El conreu dels coneixements i les facultats dels éssers humans a través de la música, el cine, el teatre, la dansa, i qualsevol de les arts, contribueixen a percebre la vida, expressar i educar en el que som deixant-ne constància.

Quaranta entitats i associacions culturals catalanes s’han unit per evitar-ho i presentar alternatives al ministre espanyol d’educació, cultura i esport, Sr. José Ignacio Wert. Àrdua tasca fer comprendre de la importància de la cultura a un personatge que menysprea als músics amb declaracions incendiaries que demostren desconeixement com “els músics han de cobrar menys”. Recordo aquella entrevista a la revista “Rolling Stones” on diu “el dissabte vaig esta prenent varies copes “com si això el disculpés davant tots els de la “movida madrilenya” destacant que “va estar molt encertat un dels seus referents intel·lectuals al dir que el que parla d’ella, o no hi era o menteix, ja que anaven molt col·locats”. Sí, aquest senyor és el mateix que declarava “fa segles que no vaig a un concert” o essent d’un partit contrari a la immersió lingüística i la defensa numantina del castellà afirmava “m’inclino per artistes en anglès”. 

Molt difícil s’intueix una retirada d’aquesta pujada tan negativa pel sector cultural amb un personatge capaç de fer similars declaracions de significativa manca de sensibilitat i desconeixement cap a l’art, els seus executants i la indústria. Esperem pel bé de tots que facin marxa enrere i s’adonin que la cultura no és un privilegi; però aquella cella fa molt mal.

De moment, un únic aspecte positiu d’aquest canvi: les corrides de toros continuen amb l’IVA reduït. Això és la confirmació que no són ni cultura ni art.

Salut