dimecres, 1 d’agost de 2012

MOLT HONORABLE SR. MAS,


Com a president de la Generalitat de Catalunya li ofereixo tot el respecte i consideració que mereix el seu càrrec, però l’actuació al davant de la governabilitat del país em genera una dicotomia sobre la seva persona: o és vostè un inepte il·lús o un destre estrateg. En memòria de la meva àvia Quimeta, convergent fins a la medul·la i autora fa més de 25 anys de l’estelada que penjo al balcó, m’agradaria pensar en la segona possibilitat.
No dono crèdit a tal ineptitud en les retallades que està aplicant, amb els criteris que ho està fent i sense mesures de creixement sòlides què poc o res tinguin a veure amb Eurovegas. No el suposo quimèric per esmerçar tant de temps i esforç en un pacte fiscal impossible que ja va néixer mort. No és possible que faci l’orni davant protestes com el #novullpagar, la insubmissió fiscal d’alguns empresaris catalans o la molta gent que #tenimpressa obviant que arribat el moment seran qui més suport li donaran.
Vull donar-li un vot de confiança i dibuixar-lo com el destre estrateg què és tensant la corda fins que trenqui. Esta esprement als ciutadans d’aquest país per fer-los conscients de fins a quin punt l’espoli fiscal que pateix Catalunya és indignant i deixa la caixa buida. Apurarà al màxim l’opció del pacte fiscal buscant la negativa segura, i ja confirmada del govern espanyol, què sumarà a la guillotinada feta amb l’estatut. Treballarà amb sigil·li per explicar l’ofec al que estem sotmesos a Europa i als mitjans de comunicació internacional utilitzant-los com a altaveu. Buscarà el xoc de trens amb el país veí amb oratòria i absències constants. No ens farà cas en cap insubmissió civil per no cometre il·legalitats contraproduents a les justificacions que farà servir.
I arribat el moment donarà per esgotada la via del diàleg amb Espanya. Portarà al Parlament l’opció d’una llei per a la hisenda pròpia i ens demanarà als catalans que ingressem els impostos a la mateixa. Això crearà un trencament de dimensions desconegudes amb l’Estat Espanyol al superar l’actual marc legal.
A partir d’aquí valentia. Eleccions anticipades i programa electoral amb el referèndum per l’autodeterminació com a principal aposta de Convergència i Unió. Això pot comportar grans tensions amb els socis d’Unió comandats pel Sr. Duran i Lleida (ja el coneixem). Si no el segueixen, trenqui la coalició i busqui noves aliances. El país està mancat de decisions fermes, objectius clars i un líder inequívoc capaç d’aglutinar al voltant del mateix sentiment diferents ideologies polítiques.
Necessitarà d’una tasca àrdua en educació per tal d’explicar els arguments envers la ciutadania indecisa, però molts, com deia en Puyal, l’acompanyarem, serem darrera seu. Prepari’s per la gran ofensiva espanyolista, no hi haurà pietat. I aquí, si ha treballat bé a Europa i internacionalment podem trobar més aliats dels que ens pensem.
Ningú li assegura una victòria, ningú ens promet una victòria. Sí, podem perdre. Però, que no hem perdut ja? El poble és sobirà i decidirà. Respectar els seus designis és la base de la democràcia, tant si ens agrada com no.
Estem davant una oportunitat històrica per exercir el dret a decidir. En les seves mans està la voluntat de convertir-se en el president que va donar l’opció als catalans a decidir o continuar fent créixer la retòrica del peix al cova que ens ha portat fins aquí.
Molt Honorable Sr. Mas, és aquest el seu pla B? Doncs endavant!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.