dimarts, 10 de juliol de 2012

CAC(a)


El CAC(a), és a dir el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, què fot? Jo ho desconec, digueu-me ignorant. Pregunto a d’altres: pocs saben que fa. I penso què quan un organisme públic amb un pressupost aproximat als sis milions d’euros i prop de 100 treballadors és un desconegut, tenim un problema: o no serveix o no fot res. En qualsevol de les dues hipòtesis i en època de retallades, ens el podem permetre?
El “Big Brother” del periodisme català, sí, només del català tot i els 100 treballadors i els sis milions, actua com a departament d’assumptes interns de la policia amb la finalitat de “defensar la llibertat d'expressió i d'informació, el pluralisme, la neutralitat i l'honestedat informatives, així com de la lliure concurrència al sector". És a dir, no confiem en els mitjans ni els seus professionals.
Veient la definició molts podríem pensar en un CAC(a) amb càrrecs plens d’experiència i professionalitat de tan lloable ofici. Doncs no. Per a tal menester, i veient l’eficiència dels polítics per exemple en el sistema bancari, els partits hi col·loquen molts dels seus rebutjats o (pre)jubilats. Tots ells de reconeguda experiència en el sector de la informació (des d’aquí records al senat espanyol). 
Senyors, no hi ha diners ni per la salut. Mentrestant paguem sis milions i mantenim 100 treballadors per evitar quatre tetes en horari infantil. Demagògia i fal·làcia? Potser si. Ara bé la mateixa que escolto constantment sobre la meva culpabilitat en les teranyines a la caixa de la Generalitat.  El CAC(a) és una constatació més de què Catalunya, espoliada per Espanya, també sabria arruïnar-se sola amb tanta estructura i burrocràcia.
Com a ciutadà, a qui li han apujat l’IRPF, li han baixat el sou, li cobren un euro per recepta, li retallen en salut o educació i encara haurà de veure, potser aquest dimecres, com li pugen l’IVA, els impostos especials, li congelen pensions o li cobren per visita al metge, demano als meus governants que acabin amb aquesta pantomima del CAC (oi que retallem en tot allò dels ciutadans, doncs tisorada aquí també). Per cert, mirin bé què trobaran moltes pantomimes estructurals encara més importants per reduir despeses.
Salut

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.